Tancament de bars a les 17h València
Treballadors d'un bar arrepleguen la terrassa el primer dia del tancament de la restauració a les 17h al País Valencià

1.555 casos nous ahir. 6.240 casos nous dissabte. 4.557 casos nous divendres. 3.809 casos nous dimecres. I així, sumats, a la segona setmana del 2021, la primera completa de l’any, es van comunicar 22.103 nous contagiats de covid-19 al País Valencià. És la xifra més alta des que es va declarar la pandèmia, com també ho és la d’hospitalitzats, 2.337. No s’ha arribat encara a la màxima ocupació de les UCI del 3 d’abril, però poc en falta.

I encara una altra xifra: 256 morts en una setmana. Tampoc no havia passat encara en cap de les onades.

La setmana que comença avui pot ser fonamental per a veure cap on tomba la situació de la pandèmia. Per a veure si els contagis continuen augmentant exponencialment; per a veure si, finalment, es compleixen les previsions i es poden vaccinar les 40.000 persones que la conselleria ha anunciat; per a veure si cal aplicar més mesures de restricció.

Gestionar la sanitat com en temps de guerra

Les xifres registrades la setmana passada són xifres de guerra, d’onada en tota regla, diu a VilaWeb, l’epidemiòleg Salvador Peiró, que remarca que és la situació més complicada d’ençà que començà la crisi. “I ja veurem si no serà pitjor que la primavera passada”, remarca.

Com ja va passar aleshores, la primera línia de combat d’aquesta guerra són els hospitals. I com ja van haver de fer llavors, els centres públics de totes les àrees de salut han rebut l’ordre de suspendre tota l’activitat quirúrgica programada. Només s’hi atendran els casos urgents, no ajornables i no derivables. Quant a proves diagnòstiques, només es faran els triatges de càncers de còlon i de mama.

Si cal, la conselleria també pot decidir que els centres privats apliquen aquestes mateixes mesures.

L’objectiu és tenir tots els espais disponibles per a assumir l’augment de malalts covid que ja hi ha. Però allò que més preocupa són els que vindran. Després de veure el comportament del virus, els metges calculen que un 10% dels positius acabaran en un hospital i un 1% a la unitat de crítics.

En cerca de la variant britànica

En vista de l’augment tan significatiu de contagis, els epidemiòlegs no descarten que les variants britànica i africana ja circulen amb intensitat pel territori. El genetista Fernando González Candelas i el seu equip del CSIC el cerquen. Seqüencien totes les mostres que els arriben per constatar si una de les causes d’aquesta multiplicació de positius pot ser que n’hi haja més casos dels sis que fins ara s’han documentat al País Valencià. Fernández Candelas és molt caut. Diu que no té prou dades per a atribuir-ho a la variant britànica, però tampoc no pot descartar-ho del tot.

Dels sis casos de la nova variant, quatre vénen clarament del Regne Unit, són importats, i els han detectats perquè quan un positiu diu que ha vingut d’allà, miren si porta aquella variant.

Els altres dos casos preocupen els científics perquè sembla que no han trobat cap contacte que haja vingut del Regne Unit. Això seria un senyal que sí que ja circula.

La cerca de la variant britànica de la covid també es fa a les aigües residuals, en mostres de dies anteriors al descobriment dels casos.

Per què no és veritat que la nova variant de covid-19 afecti més els nens?

Són els efectes de Nadal?

En això, els epidemiòlegs que treballen a Salut Pública s’aferren a una petita esperança. D’una banda, encara és prompte perquè els contagis que s’hagen produït durant les festes, de Nadal fins a Reis, ensenyen la cara. Salvador Peiró parla de “pre-Nadal”, aquells dies després del pont de la Puríssima en què la gent es trobava en grups de sis perquè per Nadal no es podrien ajuntar. Després, diu Peiró, sembla que la gent va reduir prou la mobilitat.

Si això fos així, d’ací a una setmana, quan realment s’haurien de veure tots els casos de les festes, el creixement no hauria de ser tan gran. Però ho matisa: quan hi ha milers de persones contagiades –diu–, els contagis es dupliquen i es tripliquen constantment.

El sistema de rastreig, desbordat

En un dia en què es notifiquen 4.000 o 6.000 positius, els rastrejadors no poden fer la feina ben feta. Cridar els contactes de més de 6.000 persones en tan poc temps és complicadíssim. Impossible. Impossible d’acomplir el procés de preguntar, aïllar, enviar a fer PCR.

Tot i això, Peiró reconeix que hi ha molts contagiats que fan ells mateixos el traçat i hi ha gent que telefona al sistema d’alertes explicant que són contactes de pacients infectats. “La gent ha après moltes coses aquests mesos”, diu.

Confinament domiciliari?

En vista de les xifres d’aquests últims dies, la pregunta sobre si es decretarà un confinament domiciliari plana en qualsevol compareixença pública d’algun membre del govern valencià. Unides Podem i Compromís, dues de les potes del Botànic, pensen que és una decisió que ja s’havia d’haver pres.

Divendres, quan informà dels acords del Consell, la vice-presidenta, Mónica Oltra, va dir que s’havia posat damunt la taula de la comissió interdepartamental la possibilitat d’un confinament parcial. És a dir, que la població només isca de casa per anar a treballar i a estudiar. Com es va fer la primavera passada, les setmanes que no van ser de confinament dur.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ho ha descartat cada volta que li ho han demanat aquest cap de setmana. Considera que ha de ser l’última carta que s’ha de jugar, l’últim bastió per a resistir els contagis de la covid.

Aquesta posició del president té a veure amb les repercussions que tindria tornar a tancar l’economia del país. I per això va resistir tant quan, setmanes abans de Nadal, li demanaren un avançament del confinament nocturn o el tancament de l’hoteleria. Aquestes mesures haurien estat benvistes per la consellera Ana Barceló, que cada dia ha de fer front a una xifra de contagis i de morts per covid com no s’havien vist en la primera onada de la pandèmia.

Les mesures que van entrar en vigor el 7 de gener ja inclouen el confinament domiciliari a partir de les deu del vespre i la clausura de bars i restaurants a partir de les cinc de la vesprada. Amb tot, segons els experts, la més efectiva és la del confinament perimetral dels municipis que tenen una incidència de més de 250 casos per cent mil habitants. I és efectiva perquè la perimetració sí que funciona i perquè  els establiments d’hoteleria i més llocs on la gent es reuneix hi són tancats.

La llista dels municipis anirà canviant perquè s’hi aniran afegint poblacions a mesura que se superen aquests límits.

Quins són els municipis tancats al País Valencià i quines mesures hi ha en vigor?

21.500 vaccinats

D’ençà que Batiste va rebre el primer vaccí al País Valencià, el 27 de desembre, només s’han vaccinat 21.500 persones, el 35% de les dosis rebudes.

La Generalitat ha admès els retards i els ha atribuïts als impediments logístics de distribució, a la dificultat per a l’administració d’un producte que arriba ultracongelat… Abans de començar tot el procés, les previsions eren de vaccinar 30.000 persones cada setmana.

La darrera comunicació de la conselleria especificava que avui acabarien de vaccinar tots els usuaris de les residències lliures de brots de covid i que aquesta setmana s’administrarien 40.000 dosis més.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.