El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria s’han unit avui per una cadena humana organitzada per Gure Esku Dago, just quatre anys després de la primera, més petita –de 123 quilòmetres; a diferència d’ara, que en seran 202– i que connectava Pamplona i Durango. La reivindicació principal és que el nou estatut basc reconegui el dret de decidir, seguint el programa dels tres partits polítics més votats del parlament: PNB, Bildu i Podem. Ángel Oiarbide, portaveu de l’entitat, explica que per assolir el nou repte han calgut, com a mínim, 100.000 persones. Hi ha cinc mil voluntaris i s’han mobilitzat un miler d’autobusos.

Vegeu ací en directe la mobilització:

Gure Esku Dago s’emmiralla en cadenes humanes prèvies, com les dels països bàltics i la Via Catalana. El 2014 van fer-ne una i des d’aleshores diversos pobles n’han organitzat més. Ara la reivindicació arriba a les tres capitals d’Euskadi, tot i que no descarten que en un futur s’hi puguin unir la de Navarra (Pamplona) i les dels tres territoris del País Basc nord (Sant Joan de Peu de Port, Maule-Lextarre i Baiona).

‘El 2014, l’ambient ens deia que no era possible ajuntar gent de pensament diferent’, diu Ángel Oiarbide. Gure Esku Dago provar de crear una cultura de treball conjunt a la societat basca d’acord amb un nexe comú, el dret de decidir, i amb transversalitat. ‘Creiem que el dret de decidir és el punt de trobada de totes les sensibilitats polítiques del país i per això no entendríem que es consensués un estatut que anés en sintonia amb Madrid’, ha assegurat Oiarbide.

Quilòmetres solidaris amb Altsasu i amb els presos polítics catalans
Al començament de la cadena, situat a Sant Sebastià, hi haurà Gabriel Rufián (ERC). També s’agafaran les mans pel dret de decidir del poble basc Elisenda Paluzie (ANC) i Ignasi Termes (Òmnium). La connexió amb la reivindicació catalana es concreta amb la reserva d’un dels quilòmetres per a reclamar l’alliberament dels presos polítics. És un tram de Bilbao, on es vendran sis-cents mocadors grocs que aniran directes a la caixa de resistència catalana.

El cas dels joves d’Altsasu també té el seu quilòmetre a Zigoitia, a Àlaba, en solidaritat amb els vuit condemnats per l’Audiència espanyola pels fets ocorreguts l’octubre del 2016 en aquesta localitat navarresa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.