El president de la Generalitat Quim Torra farà dimarts la conferència 'El nostre moment’, on exposarà la seva proposta sobre quins passos s’han de seguir per a materialitzar la República

Actors i analistes polítics coincideixen que la tardor tornarà a ser un període d’alta intensitat política, quan el judici contra l’1-O i els aniversaris del referèndum, de les grans aturades de país i de la proclamació d’independència del 27-O en marcaran l’agenda. Una de les primeres dates a tenir presents serà la Diada de l’Onze de Setembre, però aquesta setmana que comencem ja garanteix una actualitat trepidant. Tot seguit en repassem els esdeveniments més destacats:

Dilluns 3, un tribunal belga decideix sobre l’extradició de Valtònyc
Avui l’atenció mediàtica és a Bèlgica, on un tribunal de Gant (Flandes) es reunirà per a deliberar sobre l’extradició del raper Valtònyc. El 20 d’agost el cantant ja va assistir a l’audiència del Palau de Justícia de la ciutat, però llavors el jutge de guàrdia va decidir d’ajornar la decisió fins avui, quan el titular del cas torna al seu lloc de feina, i va instar el fiscal a demanar més informació.

Llavors Valtònyc es va mostrar satisfet perquè el tribunal havia refusat l’extradició automàtica a Espanya, on havia de complir una pena de tres anys i mig de presó. En declaracions a VilaWeb, el seu advocat, Simon Bekaert, va dir que la defensa apel·laria a la llibertat d’expressió, a la inexistència a Bèlgica de la doble incriminació dels suposats delictes pels quals fou condemnat a Espanya, i als precedents de cantants que no han estat sentenciats a penes de presó per haver criticat el cap de l’estat corresponent, entre més arguments tècnics.

Dimarts 4, Llarena és citat a declarar i Torra anuncia les línies del govern
El 4 de setembre és, potser, el dia més intens de la setmana. D’una banda, haurem de continuar amb un ull posat en els tribunals belgues, però aleshores el protagonista serà el jutge Pablo Llarena. El magistrat del Tribunal Suprem espanyol, qui ha instruït la causa contra el referèndum d’independència i manté oberta la peça que afecta els exiliats, és citat a declarar per a decidir si la demanda civil presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats continua el procés judicial o no.

D’entrada, el Ministeri de Justícia espanyol havia dit que si es personava en la demanda, com ho demanava el Consell General del Poder Judicial espanyol per tal d’emparar Llarena, seria només per a defensar la justícia espanyola però no pas ‘actes privats’ del jutge. Finalment, i després d’un debat ben intens a les altes esferes espanyoles –amb un comunicat conjunt de pràcticament totes les associacions de jutges i fiscals fent costat a Llarena–, el govern espanyol va contractar un despatx d’advocats belga i Pedro Sánchez va dir que la demanda contra el jutge ‘no és cap qüestió privada, sinó d’estat.’

Si la justícia belga creu convenient de cursar la demanda contra Llarena –ni tan sols caldria que fos condemnat– hauria de ser apartat de la causa que instrueix. La clau de tot plegat és l’article 219.8 de la Llei Orgànica del Poder Judicial espanyol, que estableix que si un jutge té un plet pendent amb alguna de les parts del judici, cal que s’hi abstingui i, si convé, que sigui recusat de la causa.

D’altra banda, a les 19.00 el president de la Generalitat Quim Torra farà la conferència sobre el futur polític del Principat al Teatre Nacional de Catalunya. Amb el títol de ‘El nostre moment’, hom espera que faci una proposta sobre quins passos cal seguir per a materialitzar la república. Tanmateix, en una entrevista a VilaWeb, el president va descartar que hi exposés cap full de ruta.

En el consell executiu de dimarts, va comunicar les línies mestres de la conferència als consellers, tot i que parlarà a títol personal. El contingut també l’ha fet saber al president Carles Puigdemont.

Per últim, cal tenir en compte que la mesa del parlament i la junta de portaveus es reuniran per primera vegada d’ençà de l’enfrontament entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre com afrontar la suspensió dels diputats processats dictada pel jutge Llarena. Llavors els primers van dir que hi havia un pacte per a eximir Carles Puigdemont de la suspensió per a no tancar la porta a cap futura investidura. Al seu torn, Esquerra ho va negar taxativament i va acusar els seus socis de mentir.

Ara bé, l’ordre del dia de la reunió de mesa no recull cap punt sobre la suspensió de diputats. El president Torra va explicar a VilaWeb que la crisi de parlament ja havia estat resolta després d’haver-se reunit amb molts actors per aconseguir la unitat. ‘Encarem el curs amb un govern molt fort, amb un parlament molt fort i amb tots els actors polítics molt conscients de la cruïlla històrica en què ens trobem’, va dir.

Dimecres 5, el Suprem estudia les recusacions contra els jutges de l’1-O
La sala del 61 del Tribunal Suprem espanyol abordarà dimecres l’incident de recusació exposat per onze dirigents independentistes contra cinc magistrats que hauran de jutjar la causa de l’1-O. Estudiarà les al·legacions de totes les parts i haurà de decidir si aparta aquests magistrats del tribunal que haurà de jutjar els dirigents independentistes. La fiscalia ja s’ha oposat a les recusacions dels magistrats.

L’incident de recusació és adreçat a Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. Tots ells –a excepció de Del Moral, qui substitueix l’ex-fiscal general Julián Sánchez Melgar– van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella interposada per l’ex-fiscal José Manuel Maza el 31 d’octubre passat i que va desencadenar tot el procés judicial. Per això els processats demanen d’apartar-l’en.

El Tribunal Suprem espanyol ha rebut sis peticions de recusació. Una és la presentada per la defensa de Rull, Turull i Sànchez –a la qual s’ha adherit Forn–; una altra de Romeva i Junqueras; una tercera de Puigdemont, Puig i Pontsatí i tres més d’individuals presentades pels lletrats de Forcadell, Borràs i Cuixart.

Dijous 6, es reuneix la Junta de Seguretat amb les agressions de la ultradreta damunt la taula
El 6 de setembre a les 12.00 el president Torra presidirà la Junta de Seguretat de Catalunya, que es reunirà al Palau de la Generalitat de Catalunya i hi serà present el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. Els darrers dies s’ha aixecat polseguera al respecte, car el govern espanyol ha insistit de tractar-hi la presència de llaços grocs al carrer.

Tot i això, el conseller de l’Interior, Miquel Buch va refusar d’afegir aquest punt en l’ordre del dia i va recordar que la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya ‘són competències exclusives de la Generalitat’ exercides pels Mossos. En canvi, Grande-Marlaska argumentava que ‘la seguretat pública, i d’acord amb la legislació, és competència exclusiva de l’estat espanyol’.

Malgrat la manca d’entesa, divendres la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va assegurar que els llaços grocs constaven a l’ordre del dia i, finalment, Buch va acceptar d’incloure-ho, si bé va recordar que la Junta de Seguretat no és l’òrgan idoni.

Els dos governs sí que estan d’acord de tractar el terrorisme i la integració plena de la policia catalana al CITCO.

En el record hi ha l’aniversari de l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que regulava la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència. La llei apel·lava al dret internacional i a les diferents resolucions aprovades en les quals era reafirmada la sobirania catalana. Segons el text, en cas que els vots afirmatius fossin superiors als negatius calia declarar formalment la independència de Catalunya ‘al cap dels dos dies següents de la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral’. Si el resultat era el contrari, calia convocar eleccions al parlament.

El ple d’aprovació va ser marcat pel filibusterisme dels grups de l’oposició, que van intentar aturar-lo tants cops com fos possible. Finalment, la llei va ser aprovada sense la participació dels diputats de Cs, del PSC i del PP.

Divendres 7, un any del ple d’aprovació de la llei de transitorietat
Si el 6 de setembre de 2017 es va aprovar la llei del referèndum entre els grans escarafalls de l’oposició, l’endemà va venir el ple per a la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que no va ser més tranquil. De fet, tot i que en la memòria col·lectiva es parla dels dies 6 i 7 de setembre, la llei va ser aprovada de matinada, quan ja era dia 8.

Una vegada més, els diputats de l’oposició van intentar endarrerir-ne l’aprovació amb grans dosis de filibusterisme i, a l’hora de la votació, els diputats de Ciutadans, del PSC i del PP van deixar l’hemicicle. Una de les grans protagonistes de les dues jornades fou la presidenta del parlament Carme Forcadell, qui es va refusar a suspendre el debat i la votació de la iniciativa política tot i les amenaces del poder judicial espanyol i dels partits de l’oposició. Avui Forcadell és a la presó de Mas d’Enric (el Catllar, Tarragonès) justament per no haver cedit.

La llei de transitorietat establia la successió ordenada de lleis i administracions i la continuïtat dels serveis públics en la transició cap a la República de Catalunya. També es descrivia com havia de ser el futur procés constituent i les principals estructures de la república fins a la redacció i votació de la carta magna. La disposició final tercera establia que la llei només entrava en vigor després de la proclamació d’independència.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb