El mur fronterer de Polònia que partirà per la meitat el bosc més antic d’Europa

El mur s'assemblarà a la barrera construïda al llarg d'algunes parts de la frontera entre els Estats Units i Mèxic

VilaWeb
Katarzyna Nowak
06.01.2022 - 20:55
Actualització: 05.01.2022 - 14:03

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Polònia té previst de construir un mur al llarg de la frontera amb Bielorússia, principalment per blocar els immigrants que fugen del Llevant i l’Àsia; però també dividirà el vast i antic bosc de Białowieża, patrimoni mundial de la UNESCO, en què hi ha més de dotze mil espècies d’animals i inclou les restes més grans de bosc primigeni que abans cobria la major part de les terres baixes d’Europa.

Confins com aquest és prioritari que es conservin perquè sovint tenen biodiversitat i ecosistemes únics, però estan com més va més amenaçats per la fortificació de les fronteres. Som experts en ecosistemes forestals i dos de nosaltres, junts, tenim més de tres dècades d’experiència treballant a Białowieża, en les interseccions de l’ecologia forestal, vegetal i d’aus. A la revista Science, recentment vam descriure com el mur fronterer previst per Polònia posarà en perill aquest bosc transfronterer.

El nucli de Białowieża és un bosc antic ric en fusta morta i en descomposició de què depenen molses, líquens, fongs, insectes i també molts vertebrats. Animals grans com el bisó europeu, el senglar, el linx i el llop habiten el bosc a banda i banda de la frontera.

Un mur blocaria el moviment d’aquests animals, tot impedint, per exemple, que els óssos bruns recolonitzin la part polonesa del bosc, en què se n’han trobat fa poc, després d’una llarga absència. El mur també comportaria el risc d’invasions de plantes i causaria una contaminació acústica i lumínica que desplaçaria la vida salvatge. L’afluència de gent i vehicles, i les escombraries ja acumulades –principalment, plàstics– també presenten riscs, incloses les malalties: ja sabem que els humans poden transmetre la covid a espècies salvatges, com ara els cérvols.

El mur de Polònia tindrà 5,5 metres d’alçària, serà sòlid, amb filferro de pues a la part superior, i substituirà una tanca provisional de 2,5 metres d’alçària i 130 quilòmetres de llargada construïda durant l’estiu i la tardor passats. Aquesta paret serà prou alta per a afectar els ocells que volen baix, com ara el gall fer.

Bloquen més la vida salvatge que no pas la gent

El mur proposat per Polònia s’assembla a la barrera construïda al llarg d’algunes parts de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Les investigacions basades en càmeres trampes mostren que aquests murs impedeixen més la vida salvatge que no pas dissuadeixen la gent de passar-hi. Els animals afectats per la barrera EUA-Mèxic són, entre més espècies, jaguars, mussols pigmeus i un ramat de bisons de què la frontera va dividir el menjar i l’aigua.

Les tanques d’Europa són molt variades i no hi ha estàndards de mitigació. Una tanca de filferro, construïda el 2015 per Eslovènia al llarg de la frontera amb Croàcia, va matar cérvols i garses amb una taxa de mortalitat de 0,12 mamífers ungulats per quilòmetre de tanca. Al llarg de la frontera entre Hongria i Croàcia, la mortalitat en els primers vint-i-vuit mesos després d’haver construït una tanca va ser més alta, amb 0,47 ungulats per quilòmetre. També es van observar grans congregacions de cérvols a la línia de la tanca, que podien haver propagat malalties i alterat la dinàmica depredador-presa, perquè facilitaven que els llops els cacessin.

Les persones poden emprar rampes, túnels i rutes alternatives per via aèria i marítima, mentre que la vida salvatge sovint no pot. Les parets també tenen un gran cost humà. Poden redirigir la gent i, en menor mesura, la fauna salvatge cap a rutes més perilloses, com ara la travessa de rius i deserts, que poden passar per zones d’alt valor natural o cultural.

Ara per ara, hi ha barreres físiques, com ara tanques i murs, en 32.000 quilòmetres de fronteres a tot el món, amb un creixement significatiu en aquestes darreres dècades. Segons un estudi recent, prop de set-centes espècies de mamífers tenen dificultats per a travessar fronteres en diferents països, cosa que boicota que s’adaptin al canvi climàtic. La fragmentació de les poblacions i hàbitats implica un flux genètic reduït dins les espècies i ecosistemes menys resilients.

La seguretat fronterera sobre l’acció climàtica

Segons l’Institut Transnacional, les nacions riques prioritzen la seguretat de les fronteres per sobre de l’acció climàtica, cosa que contradiu les promeses fetes a la COP26, com ara protegir els boscs del món. Alguns dels 257 boscs que són patrimoni de la humanitat alliberen més carboni que no n’absorbeixen, però el bosc de Białowieża continua essent un paisatge saludable i ben connectat. El mur fronterer de Polònia ho farà perillar.

La construcció d’aquests murs també tendeix a eludir o estar en desacord amb les lleis ambientals. Devaluen la inversió en conservació i dificulten la cooperació transfronterera. Si ja ens va costar de col·laborar amb científics de Bielorússia, el nou mur farà encara més difícil la feina científica transfronterera.

És possible de mitigar els efectes de certes barreres frontereres. Però requereix, pel cap baix, identificar espècies i hàbitats en risc, dissenyar tanques per minimitzar el dany ecològic i orientar la mitigació als punts de pas de vida salvatge coneguts. També pot implicar de fer una migració assistida a l’altra banda del mur a certes espècies. Segons que sabem, encara no s’ha fet cap avaluació formal dels costs socials o ambientals en el cas del mur de Polònia.

És el moment que els biòlegs de la conservació es facin escoltar, sobretot quan es tracta de la qüestió dels murs fronterers. A mesura que el canvi climàtic amenaci d’alterar les fronteres i els patrons migratoris de la gent i la fauna, haurem de reformar no solament les polítiques i els marcs, sinó també la manera com percebem les fronteres mateixes.

Això ja passa, atès que les fronteres naturals s’inunden, es desplacen, s’enfonsen o s’assequen. Els murs, com també les prohibicions reactives de viatjar, no són en sincronia amb la solidaritat mundial i les accions coordinades que necessitem amb urgència per a salvaguardar la vida a la Terra.

forma part de l’Estació Geobotànica del Białowieża, Departament de Biologia, Universitat de Varsòvia. és professor de biologia i director de l’Estació Geobotànica de Białowieża, Universitat de Varsòvia. és cap de recerca en biogeografia de l’Institut de Recerca de Mamífers, Acadèmia de les Ciències de Polònia. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies