El futbol sovint es defineix com una passió que va més enllà d’aquest esport. Mentre els focus il·luminen el terreny de joc i les càmeres segueixen les jugades, l’emoció també es viu a les cabines de retransmissió. Els narradors han protagonitzat veritables declaracions d’amor en els moments d’èxtasi d’un gol, posant la banda sonora a les imatges que han quedat gravades a la retina dels aficionats. Malauradament, “els homes han tingut el monopoli de les narracions de futbol”, segons la Marta Ramón, periodista de RAC1.

Ens hem de remuntar fins el passat 12 de maig d’aquest 2019 per veure com la Danae Boronat, periodista de BeIN La Liga, va posar la primera pedra perquè aquest sector comencés a incloure a dones narradores. La tarragonina va comentar l’Atlético de Madrid contra el Sevilla, quan el conjunt de Caparrós encara havia d’assegurar-se una plaça europea.

Tots els mitjans es van fer ressò de la notícia i van felicitar-la davant de la incredulitat per la masculinització del periodisme esportiu. La tarragonina explica que el partit que li va tocar narrar “s’incloïa dins de la jornada unificada, on hi havia una manca de cronistes, i que, d’aquesta necessitat va néixer la seva oportunitat després de passar-se mesos preparant-se”.

Boronat explica “la importància de fomentar el treball en equip”, ja que en el seu cas, poder comptar amb l’ajut de l’Alberto Edjogo amb qui comparteix una llarga amistat “va ser tot un luxe”. L’exfutbolista va exercir un rol d’analista tècnic dins la retransmissió per assenyalar els canvis tàctics o les mancances estratègiques dels equips que estaven sobre el terreny de joc.

No es tracta d’un fenomen aïllat, sinó que la manca de presència femenina a les narracions esportives també és aplicable a les ràdios. Aquesta temporada cap dona ha portat la veu cantant a les retransmissions de les emissores principals a nivell estatal (COPE i la Cadena Ser), però tampoc a nivell català (Catalunya Ràdio i RAC1).

No obstant això, hi trobem algun cas insòlit com el de la periodista Sara Giménez de la Cadena Ser que va retransmetre aquesta temporada el Girona-Espanyol, que va acabar amb victòria dels blanquiblaus per 1-2. Confessa que “ha narrat molt aviat i que és molt difícil desbancar a narradors que fa molts anys que estan al capdavant de les retransmissions, perquè la gent ja s’ha acostumat a sentir les mateixes veus”. Giménez explica que s’ha sorprès de la repercussió de la seva narració, ja que “un periodista no hauria de ser mai notícia”.

Un altre dels casos paradigmàtics ha sigut el de la Marta Ramon, que també ha debutat com a narradora a l’última jornada de la Lliga per RAC1. La periodista explica que, quan arriba el final de la temporada, els membres de l’equip d’El Barça juga a RAC1 s’intercanvien els rols. Malgrat que no ho tenia del tot clar, finalment va ser la narradora de l’Eibar-Barça. Ramon denuncia que encara ha de suportar moltes actituds masclistes. La periodista argumenta que “encara queda un llarg camí per recórrer, però que en els darrers 3 anys, el feminisme s’ha visibilitzat molt arran de l’onada del #MeToo dels EUA”.

La batalla entre RAC1 i Catalunya Ràdio

Una de les tendències que ha marcat els últims anys ha sigut la pugna ferotge pel lideratge radiofònic català. Totes dues emissores han comptat amb una veu cantant masculina, pel que fa a RAC1, en Joan Maria Pou i a Catalunya Ràdio en Joaquim Maria Puyal fins la passada temporada després de 40 anys al capdavant de les retransmissions de futbol, mentre que en Pou ha renovat per una temporada més i celebrarà les dues dècades en antena.

Ambdós han sigut els autors de frases icòniques que han perdurat a la memòria de molts aficionats com “Urruti, t’estimo” del Puyal o “Lo puto crack” d’en Pou referint-se a Iniesta. El narrador de RAC1 reconeix que “ni en els seus somnis quan era petit s’hauria imaginat que retransmetria durant 20 anys els partits del Barça”. Joan Maria Pou explica que “el fet de ser culé no li impedeix criticar el club blaugrana”.

Les primeres retransmissions de tv i ràdio

El fort arrelament entre l’esport i Espanya es tradueix en una de les primeres demandes quan arriba la ràdio a la península Ibèrica. Unión Radio l’any 1926 va atorgar un gran protagonisme a l’esport i als toros. Al maig del 1926 es va emetre el primer combat de boxa i un any més tard, es va retransmetre el Real Madrid-Zaragoza, el primer partit narrat íntegrament a la ràdio.

La BBC va aconseguir el 9 d’abril del 1938, després d’un gran esforç de negociació amb l’Associació Anglesa de Futbol, emetre el primer partit de futbol a la televisió entre la selecció anglesa contra Escòcia a Wembley i, tres setmanes després, el de la final de la copa anglesa entre el Preston North End i el Huddersfield Town. La dura negociació amb l’Associació va ser fruit del desconeixement total sobre l’impacte d’aquella emissió, ja que es pensaven que si es televisava, els faria perdre espectadors a l’estadi.

La irrupció dels canals de pagament ha provocat que, de mica en mica, s’hagin anat privatitzant les emissions de futbol fins a l’actualitat, on només s’emeten un o dos partits en obert pel públic cada jornada.

Amb el pas del temps, l’espectador s’ha anat familiaritzant amb les veus masculines que complementen tot allò que passa sobre el terreny de joc. En Lluís Izquierdo, narrador a BeIN La Liga, ens explica que “les claus que diferencien una narració d’una bona narració és el ritme, un abundant vocabulari per evitar repeticions de les mateixes expressions constantment i que sàpiga veure la importància de cada jugada”.

Una altra de les veus icòniques és la de Miguel Ángel Román. En les darreres setmanes, s’ha viralitzat la seva narració del gener del València-Getafe de Copa del Rei, perquè va suposar una remuntada in extremis del conjunt ché que va estar a punt de quedar fora de quarts de Copa. Una competició que ha acabat guanyant, imposant-se al club blaugrana a la final, després d’anys de sequera valenciana. Román confessa que “els primers anys de carrera van ser decebedors” i “va suplir la manca d’activitat pràctica amb col·laboracions amb mitjans locals”. “El hooliganisme o periodisme de bufanda no és periodisme”, sentencia el periodista que creu que “el problema radica en diferenciar clarament el que és informació esportiva i entreteniment, que no poden estar mai al mateix nivell”.

Actualment, explica Román, “narrar partits comporta una gran responsabilitat, ja que ara és molt evident quan un periodista no es documenta prou d’un equip, perquè rep un feedback molt negatiu a les xarxes socials”.

Noves oportunitats

El 2019 pot ser un any que marqui un abans i un després en el periodisme esportiu amb les narracions de la Danae Boronat, de la Marta Ramón o de la Sara Giménez. Boronat i Giménez continuaran posant els fonaments per lluitar per la igualtat en el sector, amb la narració del mundial femení d’aquest estiu a França, juntament amb l’exfutbolista Natalia Arroyo. El futur ens dirà si realment es produeix un canvi de tendència o simplement es queda en una mera anècdota en un món completament masculinitzat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb