La tertúlia proscrita

El MNAC exposa per primera vegada les fotografies de Marianne Breslauer

  • L'exposició posa atenció a les fotografies que va fer durant un viatge per Catalunya, Navarra, el País Basc i Andorra el 1933

VilaWeb
Redacció
26.10.2016 - 22:00
Actualització: 27.10.2016 - 08:01

L’obra de la fotògrafa berlinesa Marianne Breslauer es podrà veure per primera vegada en una exposició individual a l’estat espanyol al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des d’aquest dijous fins al 29 de gener, segons que ha explicat en una conferència de premsa la comissaria de l’exposició i professora d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida, Mercedes Valdivieso.

L’exposició, que té 127 imatges, mostra l’obra de l’artista, amb especial atenció a les fotografies que va fer durant un viatge per Catalunya, Navarra, el País Basc i Andorra el 1933, juntament amb la periodista i escriptora Annemarie Schwarzenbach.

El MNAC exposa 51 fotografies d’aquest viatge que va efectuar per encàrrec de l’agència alemanya Akademia, però també pel seu amor a l’obra d’Ernest Hemingway, ‘Festa’ –en què es descriu en detall els Sanfermines– i ‘Un llibre sobre els Pirineus’, en què el periodista i escriptor alemany Kurt Tucholsky explica el seu viatge per aquesta zona.

Breslauer era jueva i al seu retorn a Alemanya no van voler publicar el treball fet durant el viatge si no era amb un pseudònim i es va negar, mentre que a Suïssa sí que van publicar les imatges en diverses revistes juntament amb textos de Schwarzenbach.

Les altres fotografies que es podran veure en l’exposició van ser preses a Berlín, durant els mesos que va viure a París el 1929 i en els seus viatges per Itàlia i Palestina.

La imatge que obre l’exposició és una de les seves preses més emblemàtiques, ja que es tracta de l’única foto d’una dona que es retrata despullada i treballant amb una gran càrrega de sensualitat.

Fotografia i poesia
Breslauer va formar part d’una generació de dones que durant la República de Weimar van poder dedicar-se a la fotografia per totes les llibertats que aquesta oferia i ha fet nombrosos retrats i fotoreportatges així com també algunes imatges publicitàries, que no han estat moltes perquè no li agradava que li diguessin com havia de fer les fotos.

La seva carrera professional va durar 11 anys, del 1927 al 1938, quan va deixar de dedicar-se a la fotografia perquè no li permetien publicar per ser jueva, davant del que va signar el seu treball amb un pseudònim però va haver d’anar-se’n d’Alemanya i ‘ja no tenia la tranquil·litat per fer les fotos amb la qualitat que a ella li hagués agradat’, ha explicat Valdivieso, i la fotògrafa va continuar amb el negoci del seu marit com marxant d’art.

Està considerada una de les principals representants de la ‘Nova fotografia’ -corrent antipictoralista que reivindica l’autonomia de la fotografia davant de la pintura- caracteritzada pels plans picats, els punts de vista alterats, els jocs de llums i ombres i les fragmentacions a manera de seqüències fílmiques.

Dins d’aquest moviment, les fotografies de Breslauer es classifiquen al ‘realisme poètic’, una espècie de coexistència entre el realisme i la poesia, ‘busca els moments inadvertits’, sense escenificacions, i com ha declarat en una entrevista, no li agradava retratar la misèria, li donava sempre un toc poètic a les seves preses.

Breslauer es va formar a l’escola de l’associació Lette-Verein entre 1927 i 1929 i després se’n va anar a París per treballar durant uns mesos a l’estudi de Man Ray.

La seva obra agrupa 500 fotografies, “avui això ho fa algú amb el seu telèfon en un dia”, ha comentat Valdivieso, que ha afegit que l’artista feia només dues o tres preses cada vegada i esperava el moment precís per avançar-se als esdeveniments.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any