El missatge que rebem cada dia a casa

A casa l’esport ens agrada. Fer-ne. I veure com en fan. Tot plegat sense exageració, és clar.

Som del Barça. Res d’estrany. Si podem, mirem els partits més decisius de l’equip principal de futbol. Algun dia hem mirat algun partit del Barça de bàsquet.

La canalla té unes edats que encara no aguanten un partit sencer. Els agrada celebrar els gols, però amb una estona en tenen prou i cerquen distraccions diferents.

La gran ha començat a fer bàsquet aquest curs. Li agrada prou. I no ho fa gens malament.

El petit encara no fa cap esport, a part els partits de l’estona del pati o els xuts familiars de cap de setmana.

De l’esport, ens n’agrada l’aprenentatge de l’esforç, del joc d’equip, de la coordinació, de l’acceptació de la derrota, l’alegria de la victòria… També ens n’agraden els beneficis per a la salut i la millora de la capacitat de concentració i rendiment la resta del temps.

Com tot, administrat de manera equilibrada i normal, l’esport és un element important per a la vida. És evident, oi?

Tanmateix, aquest esport que ens agrada no és ben bé l’esport que trobem als mitjans públics i privats del nostre país i els que ens arriben per terra, mar i aire des de l’estranger.

A banda el moment del partit –sigui de l’esport que sigui–, ens expliquen coses molt estranyes. I quan no són molt estranyes, són molt abundants, plenes de detalls insignificants i prescindibles.

I ens envien uns missatges força preocupants, també. A casa, cada dia, tenim la sensació que, d’esport, tan sols en pot practicar ell. Ella, que ara ha començat a fer bàsquet, no acaba de saber si les noies també poden fer esport. Bé, que en poden fer ja ho veu, perquè ella en fa i li agrada. Però rep el missatge diari que diu que l’esport fet per ella no té gens d’interès.

Seria fàcil d’explicar-li que les televisions i els mitjans tenen poca estona per a parlar d’esport i que només ensenyen allò que poden. I tanmateix no seria una raó convincent ni certa sobre la inexistència total de l’esport fet per noies. Però ella veu que d’esport en fan tothora.

A casa també ens fa estrany que ens expliquin si un jugador s’ha torçat el peu i li farà mal tres dies o quatre. Ens fa estrany saber que un jugador està trist perquè no se sent estimat per l’afecció. Trobem estrany haver de saber si és la quarta vegada que un jugador ros i esquerrà marca gol amb el peu dret des de fora de l’àrea. Ens fa estrany saber quin cotxe ha comprat el davanter centre de torn. I ens fa estrany que ens expliquin que aquell defensa tan famós és el més bromista del vestidor.

Trobem que si hi ha temps per a explicar tot això, bé n’hi deu haver per a explicar que l’altra meitat de la població mundial també pot fer esport. Ep! Més enllà del volei platja i de la natació sincronitzada que, ves per on, són esports que les noies fan amb banyador.

Amb el paquet de la fibra òptica, ens van instal·lar una plataforma d’aquestes de centenars de canals. N’hi ha un fotimer que passen el dia fent esport. Amb el canal exclusiu d’esport de la televisió pública, a casa, ja faríem. Però en aquesta plataforma n’hi ha uns quants més. Vaig cercar el canal d’esport femení i encara no l’he trobat. N’hi ha tants…

Sí, algun dia he encès el televisor i he vist que feien un partit del Barça contra l’Espanyol de noies al canal d’esports de la Televisió de Catalunya. Però ja està.

Sort que parlem de totes aquestes coses a casa. I mirarem d’anar a veure com juguen les noies al camp o a la pista que sigui. Però quedarà clar que allò que veurem no interessa. Primer caldrà saber la talla dels calçotets del lateral esquerre del filial del Manchester. I caldrà que estiguem ben informats de l’últim pentinat o tatuatge que s’ha fet l’estrella de l’equip rival. Un cop sapiguem tot això, ja mirarem si alguna hora d’aquestes que no hi ha ningú a casa fan algun Barça-Espanyol de futbol femení. Dels altres esports, no cal ni parlar-ne, oi?

Ah! I també ens quedarà clar que tot això és molt més important que qualsevol altra informació política, econòmica, social, cultural… Si comptem els debats i tertúlies que s’arriben a fer per parlar dels calçotets del jugador del Manchester, veurem clar què és decisiu per al futur de tots plegats.