08.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 09.11.2023 - 07:36
Tots els actes passats d’una persona, d’un col·lectiu, d’un grup, d’una institució, tenen la possibilitat d’esdevenir una “venjança contra un mateix“. Quan les accions d’una persona o un grup tenen conseqüències negatives, sempre poden tornar cap a ells d’una manera que pot semblar que el passat es venja. I això és especialment cert quan han causat dany a altri o han estat moralment qüestionables. Els entrebancs per la incoherència, el remordiment, la culpa o les repercussions socials o legals poden ser vists com a conseqüències que una persona o grup ha de suportar de resultes dels seus actes passats. Especialment si, per interès o oportunisme, de sobte canvia les regles amb què s’ha regit tota la vida i en què creu. Aquest concepte és una part central i integral de moltes filosofies i sistemes de creences, incloent-hi la idea del karma.
El karma és un concepte que prové sobretot de l’hinduisme i el budisme, i fa referència a allò que podríem anomenar la llei de causa a efecte. Segons aquesta llei, cada acció intencionada (bona o dolenta) que algú fa en un moment determinat generarà una força que li retornarà en algun moment positivament o negativament, segons la natura de l’acció feta. D’acord amb les filosofies que creuen en el karma, quan algú comet accions malintencionades, egoistes o dolentes per a uns altres, es genera una energia negativa que tard o d’hora li afectarà la vida i es manifestarà en forma de mala sort, dificultats o qualsevol altra mena de retribució negativa.
Deixant de banda el misticisme, crec que tots ens podríem posar d’acord en el fet que si tu, conscientment i sabent que ho fas de propòsit, trenques en un moment determinat el teu codi ètic per un interès concret, és probable que en un futur més o menys immediat aquesta acció incoherent que has fet es gire en contra teu i et cause problemes, com li passa ara mateix al PSOE amb el comissari Reynders.
Com ja deveu saber, ahir el comissari de Justícia de la Unió Europea, el polèmic Didier Reynders, va enviar una carta a Pedro Sánchez, en què li manifestava preocupació per l’amnistia i exigia explicacions al govern espanyol. Com tantes coses aquests dies –el comunicat del CGPJ, per exemple–, aquesta actuació és incomprensible del punt de vista procedimental i irrespectuosa del punt de vista democràtic. Com pots demanar explicacions d’una cosa que encara no existeix?
Però la jugada és sobretot una pressió més i forma part del patró aplicat contra l’independentisme català i que ara es fa servir contra el PSOE. Reynders, que ja ha organitzat un bon grapat d’escàndols en relació amb la carpeta catalana, simplement s’ha deixat instrumentalitzar per Vox, el PP i el residu de Ciutadans. Aquesta acció no va més enllà, però serveix per a amplificar molt l’escàndol, atiar titulars alarmistes, acorralar políticament els socialistes i dotar d’arguments la milícia jurídica, els escamots judicials que provaran d’impedir que el poder legislatiu actue lliurement, quant a l’amnistia. Que intentaran d’impedir que la democràcia funcione.
Però el cas és que a Brussel·les de pressions i jugades brutes i poc edificants com aquesta n’hem vist un bon grapat durant aquesta legislatura. No solament contra els eurodiputats a l’exili de Junts, sinó també contra els d’Esquerra, Diana Riba i Jordi Solé. I sabeu què? Que en molts casos han estat perpetrades per socialistes com Iratxe García i Javier Aguilar, i han comptat amb el suport entusiasta i camarada dels diputats de Vox, del PP i de Ciutadans. Sí, dels mateixos que ara retornen el karma negatiu a Pedro Sánchez.
Com més dies passen, estic segur que més clar es veurà que el PSOE va cometre un error històric i potser ja irreparable quan, davant la proposta política de l’independentisme català –i sols perquè són més nacionalistes espanyols que no demòcrates–, va tombar cap al feixisme i va violentar les regles bàsiques i elementals de la convivència democràtica. Alguns –un servidor mateix en dos articles que ja el 2014 van desencadenar la fúria a la seu del PSC i que són dels que em sent més orgullós d’haver escrit– els havíem avisat que passaria això si agafaven aquell camí.
No van voler escoltar res ni ningú i ara ho paguen caríssim. Però, ep!, després del Primer d’Octubre ja no és el meu ni el nostre problema. Ja s’ho faran i és igual si s’ofeguen en les contradiccions. Perquè s’han guanyat a pols la seua desgràcia i la del seu país.
PS1. Després de publicar aquest editorial hem sabut que l’acord entre Junts i PSOE era imminent i que es podia fer públic en qüestió d’hores. Us en mantindrem informats.
PS2. Avui he fet una Pissarreta explicant per què el nacionalisme espanyol és una ideologia reaccionària i violenta.
PS3. Precisament la dreta nacionalista espanyola protagonitza escàndols diaris al País Valencià. Núria Cadenes en parla, i situa perfectament la cosa, en el seu article setmanal.
PS4. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
Tal faràs, tal trobaràs. El PSOE està molt lluny de tot: de la possibilitat de governar, de mantindre prou estructura per sobreviure, de semblar democràtic i també d’aconseguir el meu condol.