El laberint espanyol

«Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l'estat espanyol per culpa de l'acció del moviment independentista»

Vicent Partal
Vicent Partal
10.12.2018 - 20:50
Actualització: 10.12.2018 - 21:50
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Encara no un any després d’aquella victòria extraordinària del 21-D, una victòria que no lloarem mai prou, la vaga de fam i la constitució del Consell de la República han canviat el to del país. També l’èxit de Vox a Andalusia, difícil de pair, i les mobilitzacions que comencen a sovintejar, ADIC i CDR cada dia, els CDR tallant la AP-7 o obrint barreres, els estudiants del Liceu plantant-se davant Valls… Fins i tot aquest incomprensible debat sobre la via eslovena, que només serveix per a posar en relleu com n’arriben a ser, d’inconsistents, els unionistes, quin poc gruix intel·lectual i moral estan disposats a assumir.

Amb les unes coses i les altres, un any després, el Principat va recuperant el to de l’enfrontament amb l’estat espanyol mentre l’estat espanyol s’enfonsa més i més en la seua misèria política. Espanya és avui clarament un país ingovernable, a mercè del franquisme polític. I que ja no sap què fer.

Aquella dona que es va encreuar altivament amb la meua família quan anàvem a votar sí que ho sabia: volia esborrar-nos del seu món. L’estat s’ho va jugar tot a la victòria de Ciutadans, a una presidència de la Generalitat en mans d’Inés Arrimadas que no arribarà mai. I la desorientació posterior va ser total i absoluta. Oimés quan les circumstàncies han portat tothom a haver-se de treure la careta. El 21-D Ciutadans volia aparentar que era un partit si més no de centre. Ara ja no s’ho creu ningú, això, i ha de prendre una decisió que els enfonsarà, facen què facen. Si Ciutadans pacta amb Vox ja no podrà enganyar ningú mai més. Si no pacta amb Vox els seus votants no li ho perdonaran mai.

Els catalans tenim una mirada hipercrítica sobre nosaltres mateixos. Personalment, crec que això és molt bo, però a voltes ens emboira la vista. Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l’estat espanyol per culpa de l’acció del moviment independentista. La divisió interna i el conformisme davant la repressió són dos problemes greus que té i que tindrà l’independentisme. Però ara mateix la qüestió ja no és aquesta, sinó com aconseguirà Espanya d’eixir del forat on s’ha ficat. I quines conseqüències tindrà.

El govern espanyol pretén reunir-se a Barcelona el 21 de desembre, un any més tard, dia per dia, de les eleccions imposades pel 155. És evident que això és una provocació. I el país no sembla disposat a deixar-la passar. Les convocatòries són variades i no totes gaire clares, però a hores d’ara ja sembla indiscutible que la resposta del carrer serà important. I amb el clima incendiari que els mitjans unionistes va creant, això menarà a una situació políticament extrema que no tinc clar que Pedro Sánchez puga superar. La dreta, unida, de Vox al PP, reclamarà duresa, ja en demana. I que es torne a aplicar el 155. I què farà el PSOE? Ahir ja hi havia socialistes que defensaven de tornar a dissoldre el parlament i a destituir el govern, un altre colp d’estat un any i dos mesos després de l’anterior.

Si no ho fan es trobaran amb una pressió immensa i ells tenen una minoria que els inhabilita per a tot. La vida serà un infern per a Pedro Sánchez a Madrid i el franquisme creixerà exponencialment, segurament fent miques les eleccions europees i autonòmiques de maig. I si ho fan, si apliquen per segona vegada el 155, l’estat ja quedarà completament desqualificat, cap diferència entre Rajoy i Sánchez, entre PP i PSOE, cap pastanaga a oferir als catalans per a frenar allò que és inevitable. Amb l’afegit que ara ja saben que no serveix de gran cosa aplicar el 155. Ara haurien d’impedir unes eleccions perquè saben que les tornaria a guanyar l’independentisme i que a final del 2020, tirant llarg, en trobaríem per tercera vegada en la mateixa situació.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marina Adillon
Marina Adillon
10.12.2018  ·  22:13

Escoltant notícies, sembla tot tan negre i decebedor que el teu punt de vista s’agraeix fora mesura. Gràcies!!!

Josep Usó
Josep Usó
10.12.2018  ·  22:19

De vegades, la vista de la part pròpia no ens deixa veure amb claredat el camp contrari. Sembla clar que el PSOE ha arribat a les portes de la seua desaparició. El mal és que, tal i com veig Europa, un govern feixista ja els anirà bé, als de la Comissió Europea. De tota manera, el xoc de trens sembla inevitable. I la llibertat cal guanyar-la. Com va fer Eslovènia, ja fa anys.

Olga Martínez
Olga Martínez
10.12.2018  ·  22:27

Gràcies per posar llum en la foscor.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
10.12.2018  ·  22:32

Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
10.12.2018  ·  22:51

Molt d’acord Sr. Partal, i seguim persistents fent sal, tossuts com un ruc de Vic, fent sal.
El 21 un gran Tortosa i una aturada total.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.12.2018  ·  22:55

Em sembla que ens cal mobilitzar-nos més d’un dia: amb el 21D no n’hi ha prou. A França les armilles grogues porten un mes i se’n sortiran de fer caure Macron i de més coses encara. I nosaltres tenim molt menys a perdre que ells, per la senzilla raó que ja no ens queda res a perdre. I sí molt a guanyar, si juguem bé les nostres cartes. Sí, tenim males notícies també: Ñ se n’ha sortit de desprestigiar els Mossos a base d’emprar els “agents importats” que hi té, i Buch no dimiteix i encara els riu les gràcies. I Torra no controla, per les raons que és un interi i que és un intel·lectual, no un polític. I el Parlament és inefectiu a tots els efectes. Jo ni em plantejo anar a votar si hi ha eleccions. Però és això: la gent del carrer ens hem d’espavilar sols per a derrotar a Espanya, però som almenys dos milions confirmats. La força hi és. Jo tinc clar que el 21D em mobilitzaré. Espero no haver de tornar a casa aquella nit.

jaume vall
jaume vall
10.12.2018  ·  22:55

Com bé diu la Marina Adillon, la realitat que veiem als mitjans de comunicació, també als catalans, és que tot és més negre, i més amenaçador per nosaltres. Perquè no tenim ni la força bruta, ni la força de les lleis.
I com ella, valoro el to i la reflexió d’en Partal per equilibrar la magnitud de la tragèdia entre les dues parts. Nosaltres hem deixat de fer algunes coses bé, ells continuen fent-ne moltes de malament.
Ara bé, potser el temps històric corre al nostre favor, però el temps vital de molts dels que van creure’s els nostres dirigents és més curt. I no ens mereixem la seva incompetència i/o les seves mentides.
Sí, som hipercrítics. La creu, aquesta voluntat de fer-ho excel·lent, que a voltes no arribem a fer -ho bé. La cara, aquesta decència social de la que gaudim.
Per cert, no hi haurà resposta “contundent” a les cartes de la vicepresidenta espanyola ?
Tan perillós resultaria respondre :
“Oigan, para dejadez de funciones, la suya con respecto a las disposiciones adicionales, a las inversiones en cercanías, a la obediencia a la jueza (actuaciones policiales con objeto de impedir la votación del 1/O, SIN ALTERAR LA CONVIVENCIA NORMAL).
Oigan, que sepan que la reunión del consejo de ministros no es bienvenida aquí, no necesitamos su parafernalia, sinó nuestro dinero que nos deben”

Tan costaria escriure alguna veritat, encara que trepitgi algun poll més?
Que no ho veiem que un cop has dit al marit maltractador que vols marxar-te, ho has de fer, perquè sigui com sigui fora a la intempèrie, tornar a acceptar el poder de la parella tóxica és un suicidi?
Tan costa de veure?
Via eslovena, via escocesa ? M’és igual, ja ho decidirem, el que no podem acceptar es la via espanyola !

Per cert, 72 morts, degut a la violència sèrbia i a la resposta eslovena per rebutjar-la. Cadascú responsable dels seus actes.
Sabeu quantes dones mortes a l’any a Espanya per violència domèstica ? Sabeu quants automobilistes morts cada any a Espanya, a Catalunya en accidents de trànsit ?
Esclar que ningú vol morir. Però molts quan agafe el cotxe tenim un risc similar de morir, penosament, trivialment sobre l’asfalt, per a res.
El llenguatge políticament correcte serveix per a instruir els súbdits, no per informar els ciutadans.

Josep Almar
Josep Almar
10.12.2018  ·  23:07

Una autèntica bogeria. Mirar i llegir els mitjans espanyols dona fe de la realitat paral·lela que l’estat, de manera coordinada difon una i altre vegada per crear un relat que va calant entre la població. És la manipulació elevada a la màxima potencia, la perversió del llenguatge i la corrupció de les paraules a favor d’un determinat estat d’anim que ja va sent insuportable.
Una situació tan tòxica per els catalans que volem ser Sobirans i independents que ja es fa insofrible. Fart d’amenaces dels xulo machos, dels tertulians pagats massivament amb els impostos de tots, dels partits sense valor per afrontar la realitat d’aquest estat irrespirable.
Per pura decència i salut mental, posem dempeus la Republica ja.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
10.12.2018  ·  23:07

Anem a totes, ja poden amenaçar tot el que vulguin. Ara esquerra s’han tornat a retratar deixant en evidència el president Torra i constatant la divisió vergonya nostra. Però com deia la Clara Ponsati en una entrevista, això ho canviarà els carrers plens. Gràcies Vicent, els teus editorials són llum.

Jordi T.
Jordi T.
10.12.2018  ·  23:36

I la resposta a tanta provocació coordinada ha de ser fer-se el “macho”?
Els hem de donar el que volen?
Li hem de regalar al PSOE el 155 perquè guanyi les eleccions?
Hem de col·laborar amb ells tapant la digna acció de protesta que estan fent diputats nostres empresonats i en vaga de fam?

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
10.12.2018  ·  23:41

Només hem de tenir por de tenir por. La sortida que Sánchez voldria és que els polítics catalans tinguin tanta por que siguin ells mateixos qui aturin el poble català i li facin la feina bruta fent que els mossos d’esquadra massacrin als poble català.

Si aconseguim que els nostres polítics no caiguin en la temptació, Sánchez només té una sortida guanyadora: aconseguir el suport de la Troica per fer una operació d’estat netejant de franquisme Espanya, posant els mitjans de comunicació de masses espanyols de cap per avall i negociant amb Catalunya un referèndum.

Pel que fa a nosaltres com més atrevits aconseguim ser menys mal prendrem. Si el dia 21 hi ha més d’un milió de persones al carrer bloquejant Barcelona i Catalunya, tindrem un triomf apoteòsic en pau. Si només som 50.000 haurem d’aguantar moltes garrotades.

Ramon Perera
Ramon Perera
10.12.2018  ·  23:45

Espanya té una cosa clara i aniran tots a una: a falta de millors opcions repressió i violència. Per un altre costat, intencionadament o no, la seva actuació està fent pujar la tensió dins de la societat catalana. La tensió és molt improbable que deixi de crèixer, ja que tampoc la repressió deixarà de fer-ho. Cap tensió pot crèixer indefinidament sense que es trenqui alguna cosa. Aquest és el punt que em sembla més important i a partir del qual fer prediccions és pràcticament impossible. És per aquesta raó que qui tingui algun grau de responsabilitat cal que hi reflexioni atentament.

joan rovira
joan rovira
10.12.2018  ·  23:59

Molt d’acord. La societat catalana per fi ha trobat la solució al mite del Minotaure i el laberint espanyol. En lloc de caure a la trampa de lluitar pel poder d’un laberint que no li pertoca ha decidit anar cap a la sortida. El Minotaure enfurismat es planteja, amb el risc de desmuntar el laberint, perseguir-los. Cada passa que l’allunya del centre del laberint l’apropa a la seva desaparició perquè, per molt que esbufegui i tingui ganes de fer mal, no pot existir, fora del seu laberint fantasmal, en el món civilitzat actual. Posa en evidència, una vegada més, la seva anomalia democràtica i històrica a Catalunya.

Anna Linares
Anna Linares
11.12.2018  ·  00:13

Els independentistes estem desorientats, no sabem que hem de fer, i sentim una gran tristesa per tot plegat, pels nostres presos polítics i exiliats i al descobrir el odi que generem a tot Espanya, Les properes festes seràn molt tristes per molts catalans!

Josep Jallé
Josep Jallé
11.12.2018  ·  00:47

Vist el panorama involutiu, sortir a respirar un xic d’altres aires, com dissabte a la presentació del Consell per la República, va molt be. Quan tornes, pel mig dels talls de parts de les autopistes, barreres aixecades i palpant que les societats es mouen, revitalitzes. Temps de ’68.
El dia a dia ací – amb l’immobilisme a l’estat, amb les seves vies sense eixida més que “más de lo mismo” – fa basca. Mentre el món, els altres mons, es mouen ells segueixen amb aquells passats, ara i sempre els seus presents, sense més eixides, per a nosaltres, que la perseverança d’anar-los foragitant de les nostres vides i activitats. Cal fer, periòdicament, un Brussel·les amb …. croissant republicà.
Sentirnos partícips i actius en aquest desafiament d’exercir les llibertats front a la incomprensió i la manca de empatia. Front a la tirania de haver de conviure amb les seves lleis, aplicades a l’antull, segons els convé, i dins del marc rovellat de la seva constitució.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.12.2018  ·  01:16

Això d’enviar la tropa a sotmetre els catalans ja ho vérem el 1640, planificat per Olivares el 1625 en informe secret a un rei Felipe: “hacer que se ocasione algun tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente, y con ocasión de sosiego general y previsión de adelante, como por nueva conquista, asentar y disponer las leyes en conformidad con las de Castilla…”. A don Gaspar el fracàs li va costar el càrrec i al rei, l’alçament català, la crisi general de la monarquia, la derrota front a França i la pèrdua de Portugal. Tornar a provocar el 21, en el fons per motius electoralistes mal encarats, és suspendre la Història.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
11.12.2018  ·  05:00

Molt em temo que no estic gens d’acord amb aquest editorial. L’Estat espanyol té molts problemes, no n’hi ha cap dubte, però està més fort que no calia esperar: de fet, el desafiament del govern populista italià a la UE els ha salvat, perquè Itàlia aquest any ja ha declarat que es saltarà el límit del dèficit, la Comissió Europea no els ha cridat a l’ordre i per tant se n’han sortit – així que Espanya té via lliure per a fer el mateix, raó per la qual els pressupostos no corren cap pressa. De fer, l’afirmació de l’editorial que l’Estat el 21-D va apostar per Cs és dubtosa: més aviat en Rajoy volia un tripartit autonomista amb ERC-Comuns-PSC i així barrar el pas tant a en Puigdemont com a la seva rival Arrimadas. L’èxit de JxCat ho va impedir, i per això des d’aleshores tot ha estat atacar en Puigdemont fins a deixar-lo de banda, com una figura simbòlica al capdavant d’un Consell de la República també simbòlic… En realitat els que tenim molt mala peça al teler som els independentistes, que estem desunits, amb unes institucions bloquejades i confuses (ANC, Consell de la República, la Crida) i d’altres clarament venudes a l’enemic (ERC) mentre a Espanya s’estén la idea que es pot culpar de tot els catalans perquè surt gratis…

Marc VILARRASA
Marc VILARRASA
11.12.2018  ·  06:08

No ens enganyem.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.12.2018  ·  06:59

Estic molt d’acord amb el sentit de l’editorial. La democràcia a l’Estat espanyol s’enfonsa tant com ho fa el PSOE. No tenen sortida i van tancant el cercle. Jo sempre he pensat que era primer “el proceso” pel qual la dreta no democràtica colpejava la fràgil constitució del 78, que el “procés “; el rebut que en fa de tot plegat un disconforme catalanisme perplex. Sempre he pensat que l’espanyolisme ( la única ideologia comuna de la dreta espanyola ) aprofita aquesta mena de “restauració” promesa; però vistos els resultatats, no ho fa bé. Sin novedad en el Alcázar. I estic molt d’acord amb en Joan Rovira, nosaltres mirem a un altre costat: ja no podem posar més l’espatlla per empènyer el que no vol ser mogut.

EDMON BLASCO
EDMON BLASCO
11.12.2018  ·  07:53

Tantes solucions com persones, i en aquesta voràgine històrica, escapçat el lideratge, resistint l,onada repressiva fins que quan no hi pugam més, ho pugam tot. Fora via Catalans. Per la INDEPENDÈNCIA!! Vull un millor futur pels meus fills.

ernest ramos
ernest ramos
11.12.2018  ·  07:54

No judiquem els Mossos sense saber quins són els que han atacat i quines ordres tenien i qui i com les havien donades. Estan buscant violència per a enviar , altra vegada, piolins!!

Joan Begue
Joan Begue
11.12.2018  ·  08:00

Torrent escolta d’una vegada, millor calladet, estàs al servei del Poble.
Via Eslovena, Via Escocesa com diu una companya tant se val, però Via Espanyola?
No Gràcies
Aquesta ja l’hem provat i no ens senta bé per a la Salut.
Visca la República Catalana

Gemma R.
Gemma R.
11.12.2018  ·  08:15

Estic d’acord amb l’editorial. És molt difícil veure el paisatge quan estàs al bell mig de la boira. Estem en ple enfrontament amb un Estat amb molt de poder, polític, mediàtic, policial i judicial. Nosaltres no tenim res, només la nostra determinació, perquè els que ténen sous lligats a l’Estat directa o indirectament estant molt atemorits per la repressió. Si apliquen el 155, no canviarà res, però aquest cop tocarà TV3 i CatRadio. D’aquí plora la criatura. Per no parlar del compte de Godó, les subvencions del qual vénen directament de Madrid.

Però la única sortida que tenim és no escoltar-los i seguir endavant, empenyent. És l’única manera que ells sols es vagin desenmascarant poc a poc, i per tant que es debiliti i debiliti aquest Estat fallit, fins al punt que se’n ressentin les inversions extrangeres, i que aconseguim que Europa els apliqui l’article 7. Un cop aconseguit això, ja no podran votar res, i per tant tampoc vetar res. Però com va dir Comin, aquesta última etapa que ha de servir per acabar d’arrancar tota la carota a l’Estat perquè és vegi el rèptil que hi ha sota, serà dramàtica. És en aquest punt, que només nosaltres decidirem si volem seguir a Espanya aguantant la seva recentralització, i la progressiva destrucció de la nació catalana, o ens sacrifiquem i deixem d’escoltar al mainstream català que ens vol fer tornar enrere.

Jordi Minguell
Jordi Minguell
11.12.2018  ·  08:16

No visc a Catalunya ni a Celtibèria. De lluny estant, no aconsegueixo d’entendre per què l’independentisme no renuncia als particularisme i no es fa una força única icompacta amb una gran senti de la realitat: el règim franquista espanyol es venjarà sàdicament encara que procedim de la manera més pacífica. Sabem que els mitjans pacífics donen resultat a la llarga (si en donen). Tot i refusant la violència, l’independentisme ha d’impedir al règim de governar Catalunya, ha de ser senyor del territori, perquè qui és senyor del territori és Estat. L’única arma legal i no violenta que se m’acut és la desobediència sistemàtica organitzada. Serà impossible organitzar-la si els moviments independentistes no esdevenen una sola ment i una sola voluntat. Tinc por que els particularismes ajornaran la indpndéncia a les calendes gregues.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
11.12.2018  ·  08:23

M’agrada quan saps oferir esperança (farcida de raons) quan tot sembla fosc. Emperò, com assenyala algun altre comentarista més, l’Estat no dubtarà a emprar la força bruta i la força judicial.
I em fa por que el poble català empri la violència merces aquesta frustració de tot un any sense avençar.
Si sabem trobar el to i la serenor de la protesta continuada i pacífica, malgrat les provocacions, tendrem molta força. Esperem saber-ne!

Albert Miret
Albert Miret
11.12.2018  ·  08:26

El govern espanyol tornarà a fer un 1O el dia 21D? Tot pot ser en aquest estat embogit, però és clar que fer-ho els tornarà a costar la major part de la seva mínima credibilitat democràtica, si és que els en quedava una miqueta. Per tant, el que segurament faran serà imposar d’una o altre manera que la feina bruta la facin els Mossos. L’altre dia llegia un comunicat dels “Mossos per la República” en el que s’exigia a la Generalitat que proclamés la República d’una vegada. El clam era força desesperat per cert, perquè per una banda durant el 155 els han introduït guàrdies civils per un tub, i per l’altre tenen agafats per on no s’ha d’agafar a la majoria de càrrecs de comandament. Em va semblar molt trist que la nostra policia demani auxili al govern i que aquest respongui amb un “aquí no ha passat res i no cal purgar a ningú” referint-se a l’esbatussada de l’altre dia a Girona i Terrassa.
Estic d’acord amb en Vicent que el problema gros el tenen ells, i el principal problema el tenen a “los cojones”. L’animalada de venir el 21 D a fer el “consejo de gobierno” a Barcelona purament per a provocar aldarulls, li pot costar al Sánchez bous i esquelles a Europa, i si més no, milions d’euros que no tenen portant policies d’un lloc a l’altre sense parar. Però com que el més important que tenen son “los cojones”, no els és possible reflexionar ni molt menys fer marxa enrere. Aquest és el seu càstig i el seu segur fracàs. Sempre ho ha estat -per això ho han anat perdent tot- i sempre ho estarà fins al seu final que ja els està caient a sobre. Fins a la victòria, visca la República!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.12.2018  ·  08:28

El que sí que sembla clar és que tot el que es faci des de les institucions no té cap mena de sortida, la Generalitat està lligada de mans, l’estat espanyol, per més enfonsat que estigui, té prou força per empresonar, controlar els mossos i tancar TV3. El camí es va aclarint i no és altre que el carrer. Ens agradi o no, tard o d’hora haurem de sortir tants com puguem i col·lapsar la repressió que rebrem, és en aquest camp on guanyarem, potser hi haurà víctimes, no vindran de la nostra part. Tinguem-ho clar, pagarem un preu que valdrà molt la pena i els que ens segueixin ens ho agrairan.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
11.12.2018  ·  09:09

Tu, Vicent, sempre optimista; jo, sempre pessimista: poden dissoldre el parlament i convocar unes altres eleccions havent il·legalitzat els partits independentistes amb qualsevol excusa. Els en veig ben capaços. I per a mi, la cosa més trista de totes: la UE s’ho pot anar mirant i els pot deixar fet, com fins ara.

Si no provoquem un col·lapse colossal a la UE que posi en perill l’euro, ja podem anar esperant, i no sé si tenim prou pebrots de provocar-lo. Em sap greu, però ho veig així.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.12.2018  ·  09:30

El gobierno te clar que ells tenen la força bruta i ara comencen a guanyar el relat amb la manipulació i gràcies a la divisió dels partits catalans. per tant la repressió seguirà i creixerà. Quanta repressió estem disposats a suportar?. Sanchez caurà ell solet per comportat-se vom un succedani de la dreta, però després vindran els franquistes originals i no hi haurà al país cap mena d’ oposició. Si fem caure espanya ho hem de fer de veritat, amb totes les conseqüències econòmiques que hi pugui haver. Si no volem violència acceptem almenys la ruïna colectiva, per que si no ens ensortim, tindrem les dues coses. Portem el diners fora d’espanya ara que hi som a temps i encara és legal fer-ho. A que espera el consell de la república per organitzar-ho?.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
11.12.2018  ·  09:47

Molt d’acord. Passa una cosa curiosa: nosaltres, fent-ho malament i ells fent-ho malament, els seus errors tenen moltes més conseqüències i més greus. Nosaltres hem de burxar la fera i els errors ja els fan ells sols. S’han de moure tant sí com no i a l’hiper-actúar van accentuant les contradiccions. Amb tanta declaració no poden mentir amb habilitat.
Això no treu que la inèpcia dels partits no ens porti a allargar-ho tot plegat.
Abans d’arribar a la República hem d’haver esbandit aquest nefast sistema de partits. El procés es bo si pel camí es va fent neteja.

Josep Salart
Josep Salart
11.12.2018  ·  09:50

Els comentaris de l’ Eduard Gracia i els de l’Oscar Alegret, i a troços algún més, potser m’estalviarien el meu.
Si l’estat espanyol te problemes, per mi sempre seran pocs. Somio moltes vegades pensant amb un estat espanyol caótic, desértic i mort de gana.
La putada es que, molt més sovint, no puc dormir veient que passen els dies i no fem cap acció contundent. Ni pels presos, ni per parar el fluxe de diners que surten i es mouen des d’aqui. No tenim rés, ni tan sols unitat independentista. Fins i tot aqui a VilaWeb alguns articles no els podem comentar, no tenim govern efectiu, no tenim mossos, no tenim mitjans de comunicació “nostres”, no tenim pebrots per plantar cara, no teniu molts ni les ganes de cancelar els vostres comptes als bancs espanyols, ni de boicotejar rés que us dòna comoditat i ve d’espanya o és unionista, esclavista i autonomista. Ni tansols de preguntar a en Junqueras què opina dels dejunis, ni de dir-li a n’aquest bona home d’en Torra que perquè ha triat Montserrat i no Poblet. Rés, quan necessitem acció pacífica i económica, només corre puta misèria.

Anna Maria Arcos
Anna Maria Arcos
11.12.2018  ·  10:26

He arribat de França ahir, el moviment de les armilles grogues ho te clar, no tenen por, ni ells ni tota la gent q esta protestant. No es una protesta per unes taxes, es una protesta contra el q ha passat durant aquesta crisis q encara no ha passat. El senyor Macron, tb ho te clar, no aturara el moviment amb qualsevol cosa, sap q ha de fer canvis i tot i aixi, ja veurem si s’atura.
Per que estic parlant de França? Pq ens aniria be veure q tots hi hauriem d’aprendre una mica d’ells, van units, no tenen por, ni ta sols de perdre algu pel cami, i sobretot tenen un pais democratic!!!
El govern espanyol faria be de veure q vol dir DEMOCRACIS

Robert Joan
Robert Joan
11.12.2018  ·  10:47

Gens d’acord avuí amb les previsions de l’editorial. L’estat espanyol té tots els poders polítics i judicials, un exèrcit, una GC, una policia estatal i una elit socio-econòmica que ho controlen tot i que la seva unió de pensament i acció els hi garanteix que continuran controlant-ho tot en qualsevol circumstància. Seguiran fent el que vulguin i seguirem pagant els de sempre. Cap problema i, en qualsevol cas, com fan ells: i què?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.12.2018  ·  10:58

Vicent Partal encara no ha entès que vivim en un 155 ininterromput des del 1714.
Per Derecho de Conquista.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.12.2018  ·  11:02

D’acord Sr. Partal, però ens cal acció, acció i acció, no violenta però contundent i on fa més mal, a la economia de les grans empreses i bancs espanyolistes, no a les nostres empreses.
També ens cal contundència responent a les opinions que TV3 i CatRadio deixa fer a C’s, PP i PSOE, i en canvi no emiteix cap contraopinió dels nostres partits.

Com diu Jaume Vall, hem de exigir uns resposta contundent a les cartes dels ministres espanyols, dient-los-hi que abans de criticar incompliments, donin ells exemple complint coses pendents de fa anys. Resposta contundent, però no feta pels consellers, si no des de Presidència, a la qual els consellers han de redreçar-les, ja que ha estat menystinguda en aquestes cartes

Amb els diners que es varen gastar amb els piolins i amb els que es pensen gastar en ells aquest 21-D, hi hauria força per anar pagant el deute reconegut a la Generalitat, i aquesta podria satisfer les demandes legítimes de millores salarials.
Però no, els sindicats sucursalistes CCOO i UGT, estan promovent el desgast de la Generalitat per comptes d’anar a l’origen del problema i fer aturades de País i contra espanya. Però no, per això són sucursalistes i a més conten amb l’ajut a l’ombre de certs independentistes disfressats, més interessats a refredar o debilitar el procés que pensar en Catalunya.

Aquests independentistes disfressats, cúpula d’ERC, amb Junqueras primer, i cúpula del PdCAT, no confondre amb la de JxCat, està aconseguint que la frustració per la inacció pugui derivar en intents de violència innecessaria a priori. I això és el que volen per tornar al seu còmode autonomisme. Ajudats clar, per infiltrats en atacs de falsa bandera que permetin la reacció del “gobierno” naZionalista espanyol.

Copio les paraules d’altre subscriptor, Jordi Minguell, que faig meves 100%:
“L’única arma legal i no violenta que se m’acut és la desobediència sistemàtica organitzada. Serà impossible organitzar-la si els moviments independentistes no esdevenen una sola ment i una sola voluntat.”
Aquí hi ha la solució i aquí rau el problema més important ara per ara, la unitat no volguda per la cúpula d’ERC. Units, aparcant CCOO i UGT, podem parar el país, podem fer mal a la economia dels Florentinos, recordeu que ara és ell qui cobra els peatges.

Unitat sense egoismes personals i partidistes, qui no estigui per això quedarà retratat a la Història.

Per cert, un apunt a la crítica que fa espanya als mossos. Aquest cap de setmana, a França, les “armilles grogues” tenien els peatges aixecats, podies anar de París a la frontera sense pagar, i ho feien sense violència i amb la policia al davant, que estava per lo que toca, impedir la violència, no defensar la butxaca de determinades oligarquies.

Joaquim Sans
Joaquim Sans
11.12.2018  ·  11:31

Totalment d’acord amb en Jordi Minguell. I jo ho visc i ho sento de Catalunya estant.

David Escobedo
David Escobedo
11.12.2018  ·  12:31

Totalment d’acord amb el sr Salart (09:50) i el seu analisi de la situació actual del moviment independentista.

Ana Maria Lera
Ana Maria Lera
11.12.2018  ·  12:34

L’estat farà tot el que estigui al seu abast per reprimir, com ho ha fet sempre, l’independentisme hauria d’anar com una pinta i la sensació que donen és de des-unió i amb aixó jugarà el govern de Madrid. M’agradaria que els conflictes que tenen els partits siguin més un teatres, per despistar, que una realitat

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
11.12.2018  ·  13:00

És clar que és una provocació, per això amenacen amb la policia novament, al més pur estil PP. És necessari no cedir més, acció no vol dir violència, la violència ja la portaran ells. Acció inteligent.
Ens estàn regalant els punts, aprofitem-ho i guanyem el patit, si cal un altre primer d’octubre.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.12.2018  ·  13:08

Cal accions contundents al carrer però NO VIOLENCIA. Cap violència si us plau. Tots asseguts a terra i … a rebre, si cal!

Cal unitat de les forces politiques. O, altrament, amb les properes eleccions s’han d’aillar i no votar tots els que ens han trait.

I nosaltres, cal que donem més força al Consell per la Republica. Tots s’han d’apuntar.
El govern d’aqui no té prou força. L’únc que pot treballar és el govern de fora però en necessita les eines… i ben afilades!

Pep Agulló
Pep Agulló
11.12.2018  ·  13:11

NOSALTRES: FERMS PERÒ SENSE DIRECCIÓ CAP EL 21-D

Acabo de llegir que el tribunal suprem comença el dia 18 els previs del judici a l’1-O. Sembla doncs que alguna cosa ha fet moure les vagues de fam, iniciativa que també ha fet revifar les mobilitzacions i per tant posa altre cop l’enfrontament amb l’Estat a primera línia.

A tall gros, com diu Vicent: “l’estat espanyol s’enfonsa més i més en la seua misèria política” i en absència de política, la repressió per activa o passiva enfonsarà al govern Sànchez a favor d’un altre govern més obertament feixista que ja sabem com actuarà amb Catalunya. Fi del bipartidisme i fi de l’autonomia.

A l’altra trinxera, en absència d’una estratègia unitària dels partits, de les organitzacions cíviques, que no hi serà, el moviment de baix a dalt comença a prémer amb accions amb més voluntat i ganes de respostes que no pas intel·ligència i coordinació. Acaba d’engegar. El 21-D en farem un balanç.

El govern d’en Torra, penso, té els dies comptats per la repressió a les envistes, i que com que ja saben que un altre 155 no ens atura, un nou cop d’Estat resultarà insuportable per la ciutadania catalana i pel govern de Madrid. Llavors qualsevol esdeveniment pot encendre el foc. La nostra fortalesa es posarà a prova en la improvisació. Fóra millor saber on anem controlant la iniciativa, amb full de ruta, però no serà així perquè el partidisme vol donar cadascú la seva pàtina ideològica a la República de tots (vaja paradoxa). Es disputen la pell de l’ós abans de caçar-lo. Aquesta és la nostra feblesa, però els esdeveniments la poden superar…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Pilar Bota
Pilar Bota
11.12.2018  ·  15:48

Mentre els independentistes no anem tots a una, tot està perdut.
La violència contra els mossos a mi em fa mal, no sé si són infiltrats els encaputxats, però no fan cap bé al nostre País.

Roser Caminals
Roser Caminals
11.12.2018  ·  16:02

La situació no es presenta en blanc i negre, com la veieu optimistes i pessimistes. Tots teniu una part de raó, ningú la té tota. L’estat espanyol encara té molt poder, però si el carrer i l’acció exterior–que no s’ha de menystenir–persisteixen, la cosa se li posarà difícil a en Sánchez. Arribarà un moment en que haurà de triar entre referèndum o violència.
La pressió ciutadana pot neutralitzar les dessercions de la cúpula d’ERC i el PdCat. Donar suport al Consell de la República, per més simbòlic que sigui, contribuiria a aconseguir-ho. Entre tots podem ofegar les veus febles d’en Junqueres i en Torrent.
És un camí que comporta risc. Jo estic protegida en un país estranger i no soc qui per dir-vos què heu de fer. Però hi hem de veure clar.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
11.12.2018  ·  16:14

Quan mirem en perspectiva la substitució del PP per el PSOE a Madrid, hi va haver-hi qui veia una via per la negociació, en aquestos moments dingu pot trobar-hi cap diferencia.
La poca vergonya d’un PSOE centraliste i vengut a la Espanya profunda, fa que cada vegada s ‘ha allunyi mes de Catalunya.
Espanya no te remei, morirà ofegada per el seu vòmit, abans que comprendre que ja no pinta res enlloc. Un país arruïnat i sense futur, que encara es creu el malic del món.
A Espanya només viu bé, el que s’espabila per saltar-se les normes dels demés. País de oportunistes, defraudadors, il·luminats i feixistes nostàlgics.
Si Catalunya vol ser independent es perquè encara ens queda un xic de sentit comú per redirigir-nos cap a una societat més justa i amb futur.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.12.2018  ·  16:25

La unitat s’aconsegueix quan ets tant savi com per gestionar postivament la diversitat. Aquest és el líder que ens fa falta perquè això, finalment, ho ha de fer algú amb gent diversa al seu costat. Cap dels líders en presència, en absència o a l’exili, ha estat capaç de construir un discurs per conduir i gestionar la diversitat que som. Quan aparegui, aquest serà el President que ens durà a la República. Mentrestant, ens podem anar fotent els plats pel cap i acusant de traïdors i radicals a uns i altres. De moment no tenim “momentum” i la oligarquia espanyola ho sap.

Rafael Morera
Rafael Morera
11.12.2018  ·  16:51

El que mai este què fer és portar el ciri a la mà, no pots ser quens fotin hòsties í encara demanen perdó,cal posar als CCCC SOBRE LA TAULA DE UNA VEGADA PER TOTES.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
11.12.2018  ·  19:13

No cal elogiar-te Vicent, tostemps excel·lent. Crec que el, FC78; feixisme constitucionalista 78, no podrà frenar-nos massa temps, Espanya reino-estat de les castes del reialme els únics ptropietartis de la Finca reino, que gaudeixen de la pseudounidad, al ser una estafa des de la Isabel la católica, creadora del nacional-catolicisme per cohesionar l’imperi, ara, van celebrant el “caudillo por la gracia de dios”, el ·volveran banderas vistoriosas” el “en españa (N amb boina) empieza o vulve a amanecer· tant ens fot. Donen feina i en donaran i patiments a moltes persones on hi ha els nostres representants que estan realitzant la feina que els hi hem donat des del 1714, on va néixer la resistèn cia resilienti. Sent ara la Independència eina per transistar cap a la República al servei del poble. Foragitant els que no mereixen tenir un estat quan el poble a de servir-los com a súbdits que en diuen ciutadfans amb la demagògia acostumada.

Josep Pérez
Josep Pérez
11.12.2018  ·  21:02

Per començar, haurien de plegar aquells que van ser incapaços de fer efectiva la República. D’altra banda, semblen irreconciliables les posicions entre PEDECat i ERC (recordem que a l’anterior Govern va existir espionatge d’un partit a un altre; us sona allò de “el puto procès”?). En tercer terme, tenim un President -Quim Torra- que no te fusta de líder polític sinó d’opinió. Per realitzar bé el seu paper actual caldria anomenar alhora un Conseller en Cap a fi de dur a terme les funcions de govern, que hauria de recaure en un home o dona d’ERC. Tal com està la situació ho veig inviable.

I el poble independentista? Tan desorientat com qui intenta manegar-ne els fils. D’optimisme, el mínim, just i necessari.

Montse Massot
Montse Massot
11.12.2018  ·  21:11

Estic tan depre que penso el mateix que Josep Salart

Josep Sànchez
Josep Sànchez
11.12.2018  ·  22:12

Genial, Vicent: ara només cal remenar una mica l’olla i esperar que es rendeixin.

eva salas
eva salas
12.12.2018  ·  00:04

Gràcies per aquest espai, Vicent Partal. Ens el mereixíem.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies