El laberint de Borràs al parlament: què passarà quan li obrin judici oral?

ERC pressiona perquè la presidenta s’aparti del càrrec a fi d’aïllar la cambra de qualsevol ombra de corrupció, però Junts vol que tots els partits es retratin votant

Odei A.-Etxearte
30.06.2022 - 21:50
Actualització: 01.07.2022 - 08:00
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Era potser la veu d’ERC més legitimada per a marcar la línia argumental del partit sobre el futur polític de Laura Borràs: la presidenta del parlament represaliada pel procés i ex-presa política. I l’endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tanqués la instrucció i obrís el termini perquè la fiscalia presenti acusació contra Borràs, Carme Forcadell va apel·lar a la necessitat de preservar el parlament de qualsevol ombra de corrupció. “La presidenta Borràs no ha de pensar en ella mateixa, sinó en el prestigi de la institució”, va dir Forcadell als micròfons de la Ser Catalunya. “El parlament ha de tenir tolerància zero amb la corrupció, ha de ser transparent… Ha de ser una institució en què els catalans i catalanes ens sentim orgullosos”, va afegir.

ERC, per tant, ja ha mogut fitxa. Ara com ara, prova de pressionar Borràs perquè sigui ella que s’aparti de la presidència del parlament si li obren judici oral i li és aplicable l’article 25.4 del parlament. Aquest article és l’espasa de Dàmocles que amenaça Borràs des que va ser elegida diputada per la judicialització de la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes: en el cas que un diputat sigui acusat per delictes vinculats a la corrupció, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura de judici oral, la mesa ha d’acordar “la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata”. Esquerra no voldria haver d’arribar a aquest extrem. Però a Junts donen per fet que no deixarà el càrrec per voluntat pròpia i que tot el partit tancarà files amb Borràs, amb el principal argument que és un cas de guerra judicial. Després d’haver estat elegida presidenta de Junts en el congrés d’Argelers, a més, la posició de Borràs dins el partit s’ha reforçat, mal que pesi fins i tot als dirigents que no li són afins. I això es va fer visible també ahir dins de l’hemicicle, quan el portaveu de Junts, Josep Rius, va aprofitar una intervenció en el ple per a escenificar el suport dels seus: “És l’enèsim exemple d’una situació de persecució que ja no només denunciem nosaltres.”

El temps que ha passat amb la revocació de la instrucció que va fer el TSJC a instàncies de la defensa de Borràs no ha fet variar la posició de Junts. Consideren que la suspensió de Borràs no s’ha de dirimir a la mesa i prou, sinó que ha de ser debatuda i votada en la Comissió de l’Estatut dels Diputats, que ha d’emetre un dictamen que després es debati i es voti al ple. Junts no té lligats els vots d’ERC i la CUP, que més aviat s’inclinen per deixar-la caure i marcar distàncies amb el que judicialment podria acabar com un possible cas de corrupció. Però tant Esquerra com la CUP han intentat preservar fins ara l’equilibri entre aquesta defensa i la solidaritat antirepressiva. I tothom és conscient de la incomoditat que els podria implicar la votació, tot i que la posició diferent dels uns i els altres. ERC no solament és sòcia de Junts al govern, sinó que va donar suport a Borràs en l’elecció com a presidenta, cosa que la CUP no va fer. Per això els anticapitalistes han assenyalat que Esquerra s’ha de moure primer. Però, sigui com sigui, el vot de la CUP serà decisiu, també. Junts calcula que si ERC avalés un dictamen per a mantenir Borràs a la presidència, n’hi hauria prou amb l’abstenció de la CUP perquè reeixís. Però els anticapitalistes també poden decantar la balança votant-hi en contra, i no solament en la comissió.

Perquè una altra possibilitat de què es parla informalment als passadissos del parlament és que l’aplicació del 25.4 es limiti a una decisió de la mesa, en contra del que voldria Junts. Això implicaria que només es podrien pronunciar sobre la suspensió de Borràs els partits que en són membres: Junts, el PSC, ERC i la CUP. Si la CUP i el PSC votessin en contra de Borràs, ERC podria abstenir-se perquè prosperés la suspensió. I això, si arribat el moment Esquerra està decidida a deixar caure Borràs, s’executaria en una sola votació a porta tancada, i evitaria el tràngol de sotmetre la decisió al ple, implicant-hi el president de la Generalitat. Junts, en canvi, vol que tothom es manifesti públicament. Borràs ja té elaborat de fa temps un argument per a pressionar-los: els partits independentistes la suspendran com a diputada i presidenta abans que el TSJC dicti sentència? Sense que hagi estat condemnada? Que l’article 25.4 del reglament del parlament atempta contra el dret a la presumpció d’innocència és un argument que la presidenta ha reiterat, fins i tot, amb l’aval d’un estudi dels lletrats que proposava de reformar-lo precisament per aquesta raó. Un informe que va aixecar polèmica, perquè entrava en valoracions que alguns partits consideraven que eren polítiques. Ara com ara, tanmateix, el dilema d’ERC i la CUP es mou més aviat en la diferenciació de la corrupció i la protecció antirepressiva. I en el cas de Borràs, tampoc no són conceptes fàcils de conjugar davant els electorats respectius.

Una altra variable important són les conseqüències polítiques que podria tenir sobre el govern si ERC no blindés Borràs al parlament. Junts sortiria de l’executiu? Amb qui governaria Aragonès? A ERC li convindria intentar de governar sense Junts? Junts encara no ha tancat el debat sobre la seva presència a l’executiu ni ha presentat l’auditoria del pacte de govern, tot esperant la segona part del seu congrés, el 15 i el 16 de juliol. Però tot es resumeix a una pregunta: Junts podria acceptar que suspenguessin la presidenta del seu partit sense que això afectés l’executiu? Sembla difícil a hores d’ara, però també és cert que ERC i Junts han continuat convivint políticament després de crisis que semblaven impossibles de guarir, com la investidura fallida de Carles Puigdemont o la retirada de l’escó de Quim Torra, que va continuar governant per l’arribada inesperada de la pandèmia. I encara hi hauria una altra incògnita, sobre la qual tampoc no hi ha precedents: qui exerciria la presidència del parlament durant la suspensió de Borràs?

L’hora de la veritat s’acosta. A Junts calculen que el TSJC pot obrir judici oral a Borràs a final de juliol, poc abans que s’acabi el període de sessions de la cambra. I això afegeix encara una altra incògnita sobre qui i com abordarà el cas. Si fos així, hi hauria temps perquè ho fes la mesa abans de l’agost? S’hauria de reunir la diputació permanent, que opera entre l’1 i el 15 del mes vinent? O el cas ja es resoldria al setembre? Habitualment, és el debat de política general que obre el curs parlamentari. Però fa temps que al parlament les coses han deixat de ser com eren. De fet, el debat de política general, previst per a la segona quinzena de setembre, també és pendent de confirmació, perquè podria coincidir amb el judici contra Eulàlia Reguant. I encara, abans de tot això, és molt probable que la mesa hagi d’entomar què fa amb la delegació de vot de Lluís Puig, que el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar.

La mesa encara no s’ha mogut perquè no ha rebut la notificació formal del TC. Puig ha pogut votar en el ple d’aquesta setmana, però el moment arribarà, i els partits independentistes hauran de decidir si el desobeeixen o l’acaten. La desobediència seria, de fet, una novetat. Els precedents han estat uns altres. El més recent, el de la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà, a qui van retirar l’escó arran de la pressió de la Junta Electoral espanyola. Amb l’argument que calia protegir els funcionaris, la secretària general va tenir un paper determinant en l’afer. Però ara ningú no ocupa el càrrec. Després de la dimissió d’Ester Andreu, les funcions de la secretaria general les ha assumides provisionalment el lletrat major, Miquel Palomares. El lloc d’Andreu es manté vacant. Mentrestant, passen els dies i les ingerències judicials sobre el parlament continuen.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes