Un any més, i ja en van dos, representants de l’Ajuntament de Gandia (la Safor), institució que convoca els premis Ciutat de Gandia, han presentat a Barcelona els llibres guardonats en la darrera edició. Els premis es van fer públics el novembre passat i ara els llibres arriben a les llibreries. En el cas del LV premi Ausiàs March de poesia, Un arbre molt alt, de Jaume Coll Mariné, i en el cas del XXXIX premi Joanot Martorell de narrativa, Aglutinació, de Joan Jordi Miralles. Tots dos volums són publicats per Edicions 62.

El responsable de l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament de Gandia), Àlvar Garcia, ha destacat que feia trenta anys que aquesta institució i el segell Edicions 62 viatjaven plegats, ‘a favor de la literatura escrita en la nostra llengua i per reivindicar Gandia com una ciutat literària, pàtria dels clàssics de la literatura catalana’. Àlvar Garcia ha explicat que, a partir d’aquesta edició, el premi mantindrà la dotació econòmica (22.000 euros per al Joanot Martorell i 8.000 per a l’Ausiàs March) i, a més, es convidarà els guanyadors a estar-se una setmana a la ciutat, allotjats a l’Alqueria del Duc, una edificació del segle XVI que avui acull l’escola d’hostaleria i que, a partir d’ara, destinarà una part de les estances a casa d’escriptors. Així, durant els mesos d’abril i maig, els guanyadors de cada edició podran estar-se una setmana a Gandia escrivint, i alhora, participant en activitats literàries de la ciutat, com un club de lectura o amb professors i alumnes d’alguns instituts.

Un llibre de poemes d’alta volada
Jordi Cornudella, membre del jurat del premi Ausiàs March de poesia, ha destacat d’entrada la bona relació entre l’Ajuntament de Gandia i Edicions 62, i la voluntat de Gandia d’arribar a tot el territori. Tanmateix, ha reconegut i criticat el fet que aquest esforç d’aliances, de compartir i reivindicar un mateix àmbit territorial i literari, sobretot ve dels organitzadors del País Valencià. I n’ha posat un exemple cristal·lí: enguany, els premis Ciutat de Gandia han atorgat un tercer premi, el Roís de Corella, per a destacar una trajectòria. El primer guardonat ha estat el poeta Marc Granell, un dels més destacats de la seva generació, i que durant molts anys va formar part del jurat del premi. Cornudella ha recordat que, l’any passat, la Institució Alfons el Magnànim va publicar la poesia completa de Marc Granell i que aquest volum no es pot trobar a cap llibreria de Barcelona. Cal canviar dinàmiques i cal continuar treballant per fer una xarxa de relacions més densa.

Dit això, Jordi Cornudella ha entrat a valorar l’altíssima qualitat del guanyador d’enguany de l’Ausiàs March, el jove Jaume Coll Mariné (Muntanyola, Osona, 1989), que quan encara no té els trenta anys ja despunta amb aquest segon llibre de poemes publicat, Un arbre molt alt (el primer va aparèixer a Edicions de 1984, Quanta aigua clara als ulls de la veïna). Ha dit Cornudella: ‘Aquesta edició hi ha hagut una unanimitat absoluta del jurat. És un llibre molt bo. Un arbre realment molt alt [jugant amb el títol]. Als lectors de poesia ens ha atrapat de seguida i ens ha arrossegat fins al final. Té un gran interès pel que diu i es fa viu en la imaginació a partir d’un món de paraules i sensacions, però també d’imatges d’un territori, que és el seu. Un territori concret, Muntanyola, imaginable, habitat. És també un llibre ric en l’ús de les eines retòriques. El llibre ens ho posa molt fàcil als amants de la poesia, perquè qualsevol poema convenç el descregut.’

I, mentre el títol Quanta aigua clara als ulls de la veïna naixia d’un vers de J.V. Foix, Un arbre molt alt té l’origen en un poema de Gabriel Ferrater. Són títols que mostren el pòsit d’aquest poeta, que no és fins després d’haver triat el títol que s’adona que és un vers de Gabriel Ferrater. I Cornudella, abans de passar la paraula al poeta, ha acabat dient: ‘És una veu consolidada entre les que es compten en el nostre panorama literari. També és una veu sàvia, perquè els seus poemes són plens de ressons.’

Al seu torn, Jaume Coll Mariné, ha parlat de joc literari. Per ell, fer literatura és un joc, un joc vivencial, la literatura com a joc, que t’ho fa passar bé. Coll Mariné juga amb eines molt variades i amb models de poesia diferents. Són recursos per a no avorrir el lector i per a passar-ho bé, com també l’oralitat. Diu el poeta: ‘La qüestió oral sempre hi és, en els meus textos, perquè m’hi sento còmode, també.’

Coll Mariné viu en un mas, Vila Vendrell, en un poble petit, de muntanya, a la comarca d’Osona, fent frontera amb el Moianès, a prop de Collsuspina. Aquest és el paisatge natural del qual parla, és clar, perquè és el seu, el que coneix, el que té a prop. No escriu de l’entorn per una voluntat programàtica, escriu del seu paisatge per coneixement i proximitat. Els poemes que conté el llibre estan agafats per dues cites de dos dels seus poetes de referència:

‘M’agafo al gerd brancam,
arreu, arreu se’m vincla,
arreu arreu se’m romp
en bella trencadissa.’
Jacint Verdaguer

i

‘Els braços em van semblar branques d’un arbre molt alt.’
Gabriel Ferrater

‘Tots dos autors són part del meu pòsit, autors que m’acompanyen. I l’arbre com un element últim del lloc.’ Ho diu Coll Mariné, que en el llibre també cita molt Maria-Mercè Marçal –en l’epígraf és citada–, i que remet al seu viatge més amorós. Sobre el fet d’ensenyar els referents literaris, el poeta diu: ‘És necessari. Perquè, si la literatura és un joc, cal que l’altre, el lector, jugui amb les mateixes cartes.’

Preguntat sobre el fet que entengui la literatura com un joc, Coll Mariné ha explicat: ‘Entendre un poema és igual que entendre un partit de futbol. En tots dos casos hem d’entendre els elements d’artifici sobre els quals se sustenta el joc.’

Jugant amb els límits vitals
Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), guanyador del Joanot Martorell, ha explicat de la novel·la Aglutinació: ‘El llibre parteix d’una experiència que vaig viure ja fa anys a la ciutat de Londres. No he escrit una autoficció, tot i que hi ha una sèrie d’elements i d’experiències que neixen d’aquell moment. El que em va cridar l’atenció d’aquella experiència va ser descobrir que a Londres s’hi concentren una gran qualitat de persones que fugen (running away). Són persones que no tenen gaires lleis que els regeixin, que salten de feina en feina, que sovint pateixen molta solitud, però que tenen la compensació de viure experiències que es troben en una realitat limítrofa, es troben al límit de moltes coses. Això em va cridar molt l’atenció i em va corprendre. I parlo d’això i d’un personatge, el protagonista, que es busca la vida i que viu experiències hilarants, i que porta el pes d’una experiència que l’ha marcat, que el condiciona, que s’acaba descobrint al final.’

Aquest llibre, Joan Jordi Miralles l’ha anat reescrivint durant més d’una dècada. El va començar a escriure el 2003 i durant tots aquests anys l’ha acompanyat. La primera versió escrita tenia cinc-centes pàgines. Reescriure també és anar restant. El llibre que es publica en té 169, de pàgines.

Joan Jordi Miralles és autor de les novel·les L’altíssim (premi Andròmina, 2005, editorial 3i4), L’úter de la balena (premi Vila de Lloseta, 2010) i Una dona meravellosa (Labreu, 2014). També és autor del llibre de relats La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, 2017, Empúries). En teatre ha publicat Els nens feliços (Males Herbes, 2016) i Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, 2012).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb