El jaciment Jean Leon deixa al descobert una peça amb la tercera inscripció ibera més llarga de Catalunya

Es tracta d'un bol que forma part d'un conjunt de restes arqueològiques vinculades amb món del vi

VilaWeb
Redacció
17.05.2022 - 16:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els treballs arqueològics del jaciment iber Jean Leon de Torrelavit (Alt Penedès) ha deixat al descobert un conjunt de restes singulars vinculades al vi, entre elles un bol amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera més llarga documentada a Catalunya. Es tracta de les paraules “Neitin iunstir”, que els estudiosis interpreten com una forma de salutació o propiciatòria. El material s’ha trobat a l’interior de catorze sitges que s’han excavat per analitzar-ne el contingut, entre el qual llavors de raïm carbonitzades que certifiquen la pràctica de la viticultura a la localitat fa dos mil dos-cents anys, i peces ceràmiques com un calat, una garreta bicònica, gots i restes d’animals.

Les restes arqueològiques més rellevants trobades en les altres sitges importants del jaciment són, per una banda, dues llavors carbonitzades de raïm, concretament de vitis vinífera, i per l’altra la miniatura d’una cílix o copa grega per beure vi, a més de diverses fusaioles o torteres per filar. La sitja del raïm també presenta restes singulars que denoten algun tipus de ritual o gran banquet.

En relació a l’arqueologia del vi, s’han identificat àmfores ibèriques i romanes que indiquen que es consumia vi local i d’importació, essent aquests recipients una evidència del transport i emmagatzematge del vi. També han aparegut altres restes ceràmiques vinculades amb el servei i el consum del vi, com les gerres, una miniatura de crater, on es barrejava el vi amb aigua, i una altra copa, així com bols i gots.

Durant l’excavació de la resta de sitges s’han identificat altres restes que proporcionen, indirectament, informació sobre les activitats dels habitants de la finca de Jean Leon, com una arma llancívola o javelina anomenada pilum, molins fariners de pedra del tipus rotatori, destrals i esmoladors de pedra, així com gran quantitat de carbons de fusta que permetran conèixer amb el seu anàlisis quin eren els boscos i la situació paleoambiental del territori a l’època.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes