25.07.2019 - 06:00
|
Actualització: 25.07.2019 - 13:11
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha reclamat que els casos de violència masclista no siguin tractats de manera diferent segons la nacionalitat o l’origen de l’agressor. En una entrevista a l’ACN, El Homrani ha denunciat que això s’ha produït en les últimes setmanes quan menors estrangers no acompanyats han estat acusats de presumptes casos d’agressió sexual. El conseller també ha apostat per reprendre el programa Catalunya-Marroc per ‘dotar d’oportunitats’ els menors en el país d’origen.
El conseller ha remarcat que actuaran amb contundència cada cop que un menor que està al sistema de protecció sigui acusat presumptament d’una agressió sexual. Però al mateix temps ha demanat no vincular aquestes accions als orígens de la persona que les comet. ‘La xacra de la violència masclista no té origen ni nacionalitat ni edat, només té un element, que és entendre malament la masculinitat’, ha assegurat.
En aquest sentit, ha xifrat en més de 3.000 les denúncies presentades en aquest sentit a Catalunya durant el primer semestre del 2019, i ha lamentat que ‘no és just’ que el casos es tractin ‘de manera diferent segons qui és qui les fa’. ‘El que no es pot és valorar-ho de manera diferent segons els orígens, i per desgràcia en les últimes setmanes hem vist que es feia i ens preocupa’, ha reblat.
El Homrani confia que els 1.100 dinamitzadors socials que es contractaran en el marc del pla de suport presentat aquesta setmana als municipis on hi ha centres amb menors estrangers no acompanyats permeti ‘treballar millor l’àmbit comunitari’ amb els veïns, així com millorar la coordinació entre els gestors dels centres i els ajuntaments. A més, el conseller ha afegit que, si amb el temps creuen que cal, s’ampliarà el número de dinamitzadors.
Nou centre d’acollida a Barcelona
Aquesta mateixa setmana es posa en marxa a Barcelona un nou centre de primera acollida per a menors no acompanyats que arriben a Catalunya. S’ubicarà a Collserola i ha de permetre, entre d’altres, que sigui l’espai on els Mossos d’esquadra registrin els menors en el moment de la seva arribada. El de Collserola, però, és un centre temporal i Afers Socials treballa en obrir un centre a la ciutat que entri en funcionament els pròxims mesos i, de fet, el conseller no descarta que durant un temps tots dos funcionin al mateix temps.
Programa Catalunya-Marroc
Una de les apostes del departament per als mesos vinents és tornar a posar en marxa, amb algunes modificacions, el programa Catalunya-Marroc que va estar en funcionament entre el 2006 i el 2009. L’objectiu, segons el conseller, és ‘dotar d’oportunitats’ els menors al seu país d’origen, perquè és ‘la millor manera de treballar preventivament’. El Homrani ha recordat que el 80% dels menors que venen a Catalunya procedeixen del nord del Marroc, i que això pot ajudar a ‘treballar oportunitats laborals’ tant amb les empreses del país com les empreses catalanes que hi ha instal·lades.
El conseller s’ha mostrat sobtat per algunes crítiques procedents d’entitats socials, entre les quals SOS Racisme, perquè el programa prevegi retornar menors al Marroc. El Homrani ha remarcat que el retorn dels menors sempre ha de ser voluntari. ‘Tenim una visió molt estereotípica d’aquests nois, la majoria van iniciar els estudis secundaris en el país d’origen i han pactat el trajecte amb la família’, ha dit. El Homrani ha afegit que són minoritaris els menors que ja viuen al carrer al Marroc abans de venir a Catalunya.
Majors de 18 anys
Pel que fa al moment en què els menors que estan al sistema de protecció arriben a la majoria d’edat, el conseller ha defensat la feina que es fa tant des de l’oficina d’extutelats, com amb els 700 nois a qui se’ls ha fet una pròrroga assistencial tot i haver complert 18 anys. ‘Sí que és veritat que, si el noi fa 18 anys i no vol continuar en el sistema de protecció, no se’l pot obligar’, ha afegit.
El Homrani ha insistit en què els joves rebin un permís de treball inicial, en lloc de residència, per no generar vulnerabilitat cap als persones que surten del sistema de protecció de menors. ‘La llei d’estrangeria genera vulnerabilitat, perquè per convertir el permís de residència en un permís de treball necessites una oferta laboral d’un any de durada i de jornada completa’, ha explicat, ‘i això amb 18 o 19 anys, és bastant complicat et diguis Mohamed o Josep’.
A més, el conseller ha remarcat que, a més de menors, a Catalunya també arriben joves majors d’edat que viuen en situació “molt gran” de vulnerabilitat. ‘De la realitat dels majors d’edat ningú en parla i són igualment situacions de vulnerabilitat’, ha dit, ‘quina diferència hi ha entre tenir 17 o 19 anys?’. El Homrani ha lamentat que ‘no se’n parli’.
