Aquesta setmana, s’han complert dos anys de les eleccions que van dur els tres partits de l’Acord del Botànic a la Generalitat. Tot i les tensions internes al PSPV i Podem, les enquestes assenyalen que els tres partits podrien renovar un govern de progrés d’ací a dos anys, quan hi tornessin a haver eleccions valencianes. Diverses enquestes d’aquests darrers dies confirmen la impressió que el PP, malgrat la dura oposició que va fent, no aconsegueix pas de posar en risc l’Acord del Botànic.

Coincidint amb la meitat de la legislatura, el diari Levante-EMV va publicar fa uns dies una enquesta que reafirma i consolida la majoria de govern de PSPV i Compromís, amb el suport de Podem. L’enquesta dóna una clara majoria de 54 escons a les forces progressistes, per 45 del PP i Ciutadans. Els principals canvis tenen lloc dins de cada bloc ideològic. Prop d’un 12% de votants de C’s ara ho farien pels populars, cosa que els permetria d’obtenir sis escons més, mentre que un 11% dels votants de Podem ara agafarien la papereta del PSPV. Respecte dels polítics, tant Ximo Puig (5,18) com Mònica Oltra (5,36), president i vice-presidenta, són aprovats per la majoria dels valencians, mentre Isabel Bonig, dirigent del PP, suspèn amb un 4,20.

Una altra enquesta, aquesta encarregada per Compromís, ratifica la majoria progressista, però en aquest cas situa la formació valencianista per sobre del PSPV i disputant-se la victòria amb el PP. En aquest sondatge, Mònica Oltra (6,12) i el diputat al congrés espanyol Joan Baldoví (6,27) superen clarament en valoració al president de la Generalitat (5,72), i una majoria de valencians prefereix Oltra a la presidència per davant del president socialista.

A aquestes dues enquestes encara cal afegir que, segons el Baròmetre municipal, una majoria de la població de la ciutat de València aprova la gestió de la Generalitat i la gestió de l’ajuntament, amb Joan Ribó de Compromís al capdavant. En canvi, el govern espanyol suspèn amb un 3,6. Segons la projecció de vot del baròmetre, Compromís guanyaria amb deu regidors, seguit del PSOE, amb nou. València en Comú n’obtindria sis, i el PSOE, cinc, mentre que Ciutadans només n’aconseguiria tres. En conjunt, les forces progressistes guanyarien quatre regidors, respecte de les forces conservadores.

Aquestes dades fan pensar que l’Acord del Botànic no perilla pas, més enllà de canvis interns que el puguin desestabilitzar. Aquesta mateixa setmana, Antonio Estañ ha estat elegit secretari general de Podem al País Valencià, i ja ha dit que vol ser exigent i marcar més perfil propi. Per la seva banda, el president Ximo Puig ha quedat debilitat dins el PSPV, després de la derrota de Susana Díaz a les primàries socialistes, i n’ha sortit enfortit José Luis Ábalos, secretari general de la demarcació de València i gran rival de Puig. De cara a la legislatura vinent, també caldrà tenir en compte que s’han començat a fer passos per a abaixar la barrera electoral al 3%, cosa que, probablement, asseguraria l’entrada a la cambra valenciana d’altres formacions, com EUPV, que se’n va quedar fora les passades eleccions.

Una legislatura de recuperació nacional… judicialitzada
Després de vint anys de governs del PP, aquesta legislatura es mira de revitalitzar el país tant econòmicament com culturalment. Les demandes valencianes han tingut l’oposició tant del PP i del govern espanyol com dels tribunals.

Quan hi va haver el canvi de govern, hi havia una situació deplorable culturalment pel país. Sense mitjans de comunicació en català, després del tancament de Canal 9 i TV3. Amb prop de 100.000 xiquets que no podien rebre l’ensenyament en català perquè hi havia més demanda que oferta i perquè en comptes d’intentar solucionar les mancances, el govern del PP s’havia dedicat a tancar línies en la llengua pròpia.

En aquest context, la gran aposta del govern ha estat el decret de plurilingüisme, tot i que va ser rebut d’entrada amb un cert recel, per poc ambiciós, en els sectors més conscienciats del país. Els mateixos centres escolars decideixen un model entre sis itineraris, de tres nivells, on hi ha més o menys presència del català i de l’anglès a les aules, cosa que trenca la dicotomia línia en castellà / línia en català.

Després de les deliberacions en els centres, el 54% dels centres d’infantil i primària van triar el nivell avançat, el que té més presència de català i que és l’elegit per tots els centres en comarques com els Ports o el Baix Maestrat. En canvi, només un 16% ha triat el nivell bàsic, el de més presència de castellà, principalment en les comarques de predomini de parla castellana. Un 84% de les escoles, doncs, ha optat per fre créixer de manera significativa la presència del català a les aules, un percentatge que ha sorprès i ha convertit el decret de plurilingüisme en un èxit, al mateix temps que ha fet saltar l’alarma dels sectors més espanyolistes de la societat valenciana.

El PP i C’s s’han mobilitzat contra el decret i han promogut mocions en contra. A més, grups fantasma com ara la Asociación para la Defensa del Castellano i Idiomas y Educación han exigit d’acudir als tribunals. Finalment, la Diputació d’Alacant, l’única institució valenciana amb una majoria del PP i C’s, va decidir de denunciar el decret al Tribunal Superior de Justícia, i hi ha hagut força polèmica per la suspensió cautelar del decret.

La Generalitat també ha decidit d’augmentar un 20% els ajuts a la promoció del català, fins a arribar als 6 milions (2,85M pels mitjans de comunicació), i ha posat les bases per a una nova Radiotelevisió valenciana, amb la periodista Empar Marco com a directora.

La judicialització, també al carrer i a l’administració
El govern ha decidit també d’estendre la llengua en l’administració de la Generalitat. Una enquesta mostra que un 93% dels treballadors de l’administració valenciana entén el català, un 57% el parla i un 46% el sap escriure. Coincidint amb el decret d’usos, s’ha presentat un pla per a augmentar la competència lingüística entre els treballadors, el qual inclourà formació, assessorament personalitzat, línies d’atenció i l’actualització del programa informàtic de traducció.

En aquest cas, el sindicat CSI-F, sindicat implantat en l’administració pública i de tarannà espanyolista, ja ha anunciat que recorrerà el decret d’usos administratius per una ‘vulneració de la llibertat d’expressió lingüística’.

Finalment, s’han posat traves a la substitució dels noms franquistes dels carrers. En un gest increïble, l’Ajuntament d’Alacant va haver de restituir quaranta-sis carrers amb noms franquistes per un recurs del PP a la justícia. Per la seva part, l’Ajuntament de València ha començat a canviar el nom de cinquanta-un carrers relacionats amb el règim franquista, decisió que el PP ha criticat. Aquest divendres, es va saber que el TSJ anul·lava cautelarment la decisió de fer servir de manera exclusiva el topònim de la ciutat en català.

Un to reivindicatiu per a encarar la segona part de la legislatura
Dues de les grans reivindicacions del govern han estat la d’un finançament just i el corredor mediterrani, que ha mobilitzat sectors històricament allunyats del nacionalisme, com les associacions empresarials.

El corredor mediterrani és una infrastructura clau per al país que aglutina més del 50% de la producció industrial i agrària de l’estat i representa prop de la meitat del trànsit total de mercaderies. En comptes d’apostar-hi, però, hi ha hagut incompliments reiterats per part del govern espanyol.

Tal com denuncia el govern valencià, prop de 1.000 milions d’euros del fons reservat del corredor mediterrani s’han fet servir per a pagar obres del corredor central, i el 80% dels trams executats del teòric corredor mediterrani surten de Madrid o hi van. Sembla que hi ha una determinació clara en favor del corredor central, fet que perjudica greument l’economia valenciana, i la resta dels Països Catalans.

En el cas del finançament, la Generalitat es troba en una situació límit. Tal com va denunciar Ximo Puig, mentre hi ha comunitats suprafinançades, als valencians només els és transferit l’equivalent al 80% del que es gasta en sanitat i educació, cosa que fa inviable l’autogovern. Els nous pressupostos estatals només han dut menys inversió, i han convertit el País Valencià en el territori amb menys inversió per habitant, cosa totalment injustificada si tenim en compte que el PIB valencià se situa per sota del de la mitjana estatal.

Davant la incomprensible política estatal, el finançament va ser la reivindicació central de la manifestació del 25 d’abril i ha esdevingut un front comú de les forces valencianes. Això ha acabat dividint C’s, que ha apartat el portaveu a les corts per la seva oposició als pressupostos estatals. També hi ha hagut tensió en el PP, que en un principi va sumar-se al front comú contra els comptes i, a la diputació, ha votat a favor de demanar un finançament just.

La batalla pel finançament marcarà clarament la segona batalla de la legislatura i té totes les característiques per a acorralar i no deixar créixer el PP. En la societat valenciana, poca gent entén ja la posició del govern de Mariano Rajoy, i en la mesura que el PP valencià intenti defensar les decisions del govern de Madrid, se li farà molt difícil d’aconseguir els vots necessaris per a revertir l’existència del govern progressista valencià.

 

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]