El govern rectifica: les faltes faran baixar la nota més enllà dels exàmens de llengua a les PAU a Catalunya

Nou canvi de guió en els criteris de correcció de les proves d’accés a la universitat (PAU) a Catalunya. Després d’anunciar ahir en una trobada amb periodistes que les faltes ortogràfiques tan sols restarien punts en els exàmens de llengua i literatura –amb un topall màxim de dos punts de la nota–, el Departament de Recerca i Universitats ha rectificat i ha tornat als criteris de correcció previs a la polèmica, que es van fer públics a l’octubre.

Aquest migdia, la consellera, Núria Montserrat, ha fet una compareixença urgent i ha explicat que no hi havia hagut cap canvi de criteri, de manera que les faltes, juntament amb la coherència i la presentació, poden descomptar també fins a un màxim d’un punt en els exàmens de llatí, grec, geografia, història de la filosofia, història i literatura dramàtica.

“No s’ha fet cap canvi i hem actuat d’acord amb la normativa estatal“, ha declarat Montserrat a TV3, que ha dit que enguany les proves s’adeqüen a la llei educativa vigent d’ençà del 2021, la LOMLOE, amb adaptacions d’acord amb el currículum de batxillerat i a la normativa estatal d’accés i admissió a la universitat aprovada el juny de l’any passat.

Quin és el criteri de correcció?

Així, doncs, es restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura, però amb un topall del 20% en la nota global (2 punts). En llengües estrangeres, es descomptarà en comprensió lectora fins al 10% de l’exercici si l’expressió és deficient. En la resta de matèries, un document publicat a l’octubre sobre els criteris de correcció indicava que es podia descomptar fins a un màxim del 10% de la nota tenint en compte la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels texts.

Les PAU es faran a Catalunya la setmana entrant, de l’11 al 13 de juny, amb un total de 44.238 estudiants –segons dades provisionals– matriculats. Aquesta xifra és el quart rècord consecutiu de matriculacions a la selectivitat. En la convocatòria ordinària anterior es va superar la barrera dels 42.000 inscrits, segons dades facilitades pel Departament de Recerca i Universitats.