TEMA DEL DIA
Consigna.
Tres ministres del nou govern de Pedro Sánchez han dit aquests darrers dies que el trasllat dels presos polítics catalans a Catalunya depenia dels jutges i no de l’executiu, cosa que no és certa. Justament ho han fet dos catalans, Meritxell Batet i Josep Borrell, i avui s’hi ha afegit Fernando Grande-Marlaska. El ministre d’Interior, tot i ser jutge, ha repetit la consigna que el trasllat no depenia d’Institucions Penitenciàries, sinó de la judicatura. Una afirmació que guanya gravetat si tenim en compte que és competència del seu ministeri, que és on hi ha la secretaria general d’Institucions Penitenciàries. El procediment per al trasllat de presos estableix que es dóna compte de la petició al jutge, el qual n’emet una opinió no vinculant, i les peticions les resol finalment Institucions Penitenciàries.

Els tres ministres no han dit la veritat i qui s’ha encarregat de recordar-los-la ha estat justament el Jutge Pablo Llarena, que precisament no és sospitós de tenir gens de simpatia envers els presos polítics catalans. Tip que el govern Sánchez s’espolsi la responsabilitat, ha recordat que no és competència seva de decidir a quin centre van a parar els presos. Una bufetada al govern Sánchez que ha deixat anar aprofitant una interlocutòria on tornava a denegar la llibertat d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva. En l’escrit, Llarena s’esplaia en dues pàgines reforçant els seus arguments amb la llei orgànica general penitenciària espanyola i una sentència del Tribunal Constitucional en què s’atribueix a Institucions Penitenciàries la decisió sobre els trasllats.

El problema de fons és que el PSOE no sap què fer-ne, dels presos polítics catalans, i prova d’espolsar-se’n la responsabilitat amagant-se sota les togues dels jutges. Té la major part de l’opinió pública catalana a favor, però l’espanyola en contra i no s’atreveix a moure fitxa. Mentrestant, va vulnerant la llei penitenciària, que estableix que els presos han de ser en un centre tan a prop del seu domicili com pugui ser. En l’empresonament preventiu, que és el cas dels dirigents independentistes, no hi ha cap norma que indiqui que han de ser a la vora del tribunal on s’instrueix el cas, malgrat que es manté aquest costum. Però en aquest cas concret, la instrucció al Suprem és pràcticament enllestida i els presos polítics catalans probablement no tornaran a ser citats fins al judici, que encara no té data.

Al PSC, Miquel Iceta ha estat més hàbil i ha parlat de la possibilitat que surtin en llibertat provisional fins al judici, que això sí que depèn del Suprem espanyol. Aquesta seria la solució més lògica perquè la presó preventiva en què estan els dirigents independentistes catalans no és fruit de cap decisió jurídica sinó política, que pretén castigar-los. Iceta sap perfectament que si el Suprem acaba refusant la proposta, cosa molt probable, almenys no serà per culpa del govern del PSOE. Però tothom sap que l’executiu espanyol sí que pot acostar els presos a Catalunya, cosa que no hauria de formar part de cap negociació ni hauria de ser interpretat com un gest. Seria simplement complir la llei espanyola, i això es fa en canvi de res. Com la investidura de Pedro Sánchez.

MÉS QÜESTIONS
La valenciana Ana Botella serà la número dos de Grande-
Marlaska. Ana Botella Gómez, diputada valenciana del PSOE al congrés espanyol, ha estat designada pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, secretària d’estat de Seguretat. La nova número 2 del departament va ser delegada del govern al País Valencià entre el 2010 i desembre de 2011. Entre el 2007 i el 2010 havia estat regidora de l’Ajuntament de València. També fou secretària de Sectors Productius i Ocupació de la comissió executiva nacional del PSPV-PSOE. En canvi, un altre valencià, el magistrat Joaquim Bosch, ha refusat de ser secretari d’estat de Justícia del ministeri que encapçala la fiscal Dolores Delgado. És un dels magistrats més coneguts del País Valencià, per les seves aparicions mediàtiques. Entre l’any 2012 i el 2016 va ser el portaveu de Jutges per la Democràcia.

Margallo comença a recollir avals sense el suport del PP valencià. L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol està disposat a lliurar batalla en el congrés del PP d’aquest mes de juliol. L’alacantí José Miguel García-Margallo ja arreplega avals per presentar-se com a candidat a president del PP, però sense el suport de la direcció del PP valencià, que no es manifestarà fins que no se sàpiguen tots els candidats. És molt probable que s’hi presenti Alberto Núñez Feijóo, però la possibilitat que també hi pugui concórrer Soraya Sáenz de Santamaria ha motivat Margallo a fer el pas. La rivalitat entre ells dos és coneguda i fa pocs dies va assegurar que faria tant com calgués per impedir que l’ex-vice-presidenta guanyés el congrés del partit. De moment, ja recull avals.

Les Corts aproven la llei per una mort digna amb l’única oposició del PP. El ple de les Corts ha aprovat amb els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans i l’oposició del PP, la llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la seva vida. L’objectiu de la norma és garantir el respecte a la dignitat i autonomia de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. També estableix els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres sanitaris i socials, tant de titularitat pública com privada, amb l’objectiu ‘d’assegurar els desigs i la voluntat en el procés final de la vida d’aquestes persones’. La norma inclou el dret de rebre cures pal·liatives integrals i també de triar el lloc on rebre’ls i de fer la planificació anticipada de decisions. Així mateix, estableix que el personal mèdic ha de vetllar perquè el procés de presa de decisions i d’expressió de desigs de la persona es respecti dins el marc legal i que els centres sanitaris garanteixin a la persona en situació terminal una cambra individual.

L’Oficina Anticorrupció de les Illes continua paralitzada. L’Oficina Anticorrupció –una de les fites incloses en els Acords pel Canvi– continua paralitzada un any i mig després d’aprovar-se la llei que en regulava la creació. El projecte de reglament, encomanat al director de l’oficina, Jaime Far, ha estat esmenat contundentment per l’executiu amb un informe signat per la directora de l’advocacia del govern, Lourdes Aguiló. En un escrit presentat al parlament ha manifestat el seu recel amb bona part dels articles i ha arribat a la conclusió que amb aquest reglament, l’oficina s’excedeix de les seves competències. Arran d’aquesta situació, Far ha reconegut sentir-se desorientat per a decidir què n’ha de fer, d’aquest reglament.

Concentració de rebuig als atacs feixistes a Palma. Els organitzadors de la Setmana per la Llibertat d’Expressió han convocat una concentració dissabte a les 18.00 a la plaça d’Espanya per protestar contra els atacs a la rèplica de ‘Presos polítics’, l’obra de Santiago Sierra censurada per la fira Arco. Segons que han recordat en un comunicat, durant la setmana s’organitzen esdeveniments a Palma centrats en la defensa de la llibertat d’expressió. Entre aquests, hi ha l’exposició de l’obra de Sierra, en la qual es recullen 24 fotografies que fan referència a 74 presos polítics empresonats aquestes darreres dècades. Dimarts a la nit aquesta exposició va rebre un atac amb tota impunitat: s’hi feren pintades que tapaven els plafons. Els organitzadors han condemnat la ‘manca de tolerància i respecte’ i han assegurat que demostra ‘el dèficit de llibertat d’expressió de la societat’. Aquella mateixa nit també van rebre atacs amb pintades amenaçadores les seus del sindicat STEI i de l’Obra Cultural Balear.

El govern andorrà evita de concretar l’aplicació de l’acord amb la UE. Es manté la incògnita sobre quan s’acomplirà la incorporació del marc normatiu comunitari a la legislació andorrana, fruit de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Tot i no tenir calendari definit, la ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach, ha reiterat que la negociació de les disposicions generals de l’acord d’associació és previst que s’acabi el 2019 i, a partir d’aquí, s’estudiarà el calendari d’aplicació de l’acord. Arran de la insistència de Carles Naudi –conseller general de Ciutadans Compromesos–, la ministra ha dit que el marc normatiu elaborat a Brussel·les fins ara ja implicarà la transposició de prop de 5.300 actes normatius i que ja s’havien rebut prop de 25 annexos que s’haurien de transposar. La ministra ha dit que la feina que es fa és gradual i que, de moment, s’analitza si la legislació es podrà adaptar a la realitat andorrana, o si caldrà demanar-ne una moratòria. A més, encara no s’ha decidit si aquesta transposició de les normes europees es farà amb traducció al català o s’optarà per agafar les transposicions en castellà o francès.

LA XIFRA
5 delegacions a l’exterior reobrirà el govern català, segons que ha anunciat avui a Brussel·les el conseller Ernest Maragall. Seran les de Berlín, Londres, Roma, Suïssa i els Estats Units, tancades per l’aplicació de l’article 155.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de juny de 1925 el públic de les Corts xiulà l’himne espanyol durant un partit del Barça. El règim de Primo de Rivera sancionà el club amb una suspensió de 6 mesos per ‘desafecto a la patria’ i forçà l’exili del president Joan Gamper.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb