Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En la compareixença de premsa posterior a la reunió d’ahir del Consell del Banc Central Europeu (BCE), la presidenta, Christine Lagarde, va dir que la nova onada de la pandèmia ja afectava l’economia, sobretot el sector serveis. Segons que va puntualitzar: “Les darreres dades de què disposem mostren que l’economia de la zona euro entoma un cop important amb aquesta nova onada del virus, per la qual cosa cal mantenir els estímuls monetaris i unes condicions financeres favorables.” Lagarde deia que esperava que l’economia de la zona euro s’hagués contret el quart trimestre del 2020 i que la nova onada de la pandèmia faria perillar l’evolució de l’economia de la regió els tres primers mesos de 2021. “Esperem un rebrot la segona meitat de l’any”, va dir. De fet, contrasta aparentment amb la confiança més gran dels empresaris catalans que comentava a la píndola d’ahir. Però dic aparentment, perquè el creixement de la confiança aquí ja era minvant i perquè la vista era posada més enllà del primer trimestre.

L’avís per a navegants de Lagarde ha fet avui un pas més amb les dades de l’avançament de l’enquesta dels directors de compres (PMI), referida al mes de gener i corresponent a la zona euro. Segons la nota, l’activitat empresarial de la zona euro va caure a un ritme accelerat al gener, perquè les empreses continuen tenint dificultats per la pandèmia persistent i les restriccions relacionades. La taxa de creixement de la producció industrial es va afeblir fins a la seva mínima des del començament de la recuperació i l’activitat del sector serveis va caure al segon ritme més ràpid des del maig de l’any passat.

Potser la dada més destacada, dins les de l’any nou, és que queda clar que aquests darrers tres mesos l’índex PMI s’ha mantingut per sobre del nivell assolit durant els mesos inicials de la pandèmia, a la primavera del 2020, la qual cosa suggereix que l’impacte econòmic de la segona onada del virus fins ara ha estat considerablement menys acusat que el de la primera onada. Ací cal demanar-se com encaixarem finalment la tercera onada, que aquest gener tot just comença a ensenyar les urpes.

Com acostuma a fer en l’avanç, l’informe de la consultora internacional IHS fa una pinzellada sobre Alemanya i França. I assenyala que aquest gener el creixement de l’activitat empresarial total a Alemanya es va reduint fins a arribar al seu ritme més lent des del començament de la reactivació el juliol de 2020, però, malgrat tot, la seva expansió –sostinguda sobretot per les exportacions a la Xina i als EUA– contrasta amb la caiguda de l’activitat total observada a França, on s’ha accelerat el ritme a la baixa. Afegeix que en la resta de la zona euro –vista col·lectivament– s’observa una taxa de contracció encara més pronunciada que a França i que l’activitat total cau per sisè mes consecutiu. De totes maneres, com també passa a França, el declivi és menys intens que el del novembre.

Evidentment, els enquestats vinculen en part la desacceleració del sector manufacturer a un creixement més feble de la demanda, tant de clients corporatius com de consumidors privats, que, al seu torn, s’atribueix en molts casos a la pandèmia. Però en l’enquesta del gener hi ha un ingredient nou: s’ha observat que una incidència més alta de problemes per part de l’oferta ha limitat la producció final. Amb l’excepció de l’abril de l’any passat, quan els tancaments de les fàbriques en diverses parts del món van afectar les cadenes de subministrament, l’allargament dels terminis de lliurament dels proveïdors de gener ha estat el més dilatat de la història d’aquest estudi, que es fa des del 1997.

Respecte de les expectatives per als dotze mesos vinents, s’han deteriorat comparades amb la màxima assolida al desembre (tal com ha passat amb l’enquesta de confiança empresarial de Catalunya, comentada ahir), fet vinculat en gran manera a la preocupació sobre la persistència de l’impacte de la pandèmia en la demanda. Cal destacar que mentre el sentiment respecte de les perspectives futures ha decaigut lleugerament en el sector serveis, la positivitat entre els fabricants millora fins al seu màxim en tres anys.

És interessant l’opinió del director de l’informe, per qui “cada vegada sembla més inevitable que l’economia de la zona euro afronti una recessió de doble caiguda, atès que al gener les restriccions per a combatre la covid-19 causen més estralls en les empreses”. Després d’una de tan freda com és l’anunci d’una possible nova recessió, en passa a una de més calenta i esmenta l’evolució de quatre punts concrets que assenyalen cap a la llum.

El primer rau en l’observació que la desacceleració és menys severa que la de la primavera de l’any passat (sobretot impulsada per la persistent resiliència relativa del sector manufacturer). El segon és que hi ha hagut un augment de la demanda de productes d’exportació. El tercer, la comprovació que les mesures de confinament, en general, són menys intenses que l’any passat. I, per últim, també s’observen alguns indicis que les empreses i els consumidors privats van trobant maneres d’adaptar el comportament a la pandèmia i les restriccions que comporta. D’altra banda, la introducció de la vaccinació ha contribuït a sostenir un grau sòlid de positivitat sobre les perspectives per als dotze mesos vinents, tot i que el recent augment dels casos d’infectats pel virus ha reduït una mica l’optimisme.

En definitiva, el primer avanç sobre què passa aquest gener no és cap crida a l’optimisme, perquè tot indica que començarem l’any amb el llast d’un darrer trimestre en baixada, la qual cosa fa pensar que tindrem un primer trimestre molt complicat. Què vingui després és en mans de la pandèmia i els avanços de tota mena que puguem fer per a minimitzar-ne els efectes sobre l’activitat econòmica.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.