El fracàs dels companys de pis que volien eliminar la llengua a les escoles

Eren dades fragmentàries, ara un centre, ara un altre, ara un recull de centres d’una població de la Ribera… Ahir a primera hora del matí a les xarxes hi havia una certa efervescència de pares que publicaven, eufòrics, que el col·legi on anaven els seus fills havia votat amb seny i havia reenviat la consulta com un bumerang a la Conselleria d’Educació i, de rebot, al Palau de la Generalitat. Els pares i les mares s’han plantat i han dit al conseller Rovira i a Carlos Mazón que amb les coses importants no s’hi juga. I aquesta consulta i aquesta llei que es van inventar els companys de pis de joventut a València anava contra el bell cor del poble valencià.

Hi ha coses que són innegociables, i una és la llengua, però el PP no ho sap. A desgrat de les ganes d’imposar el castellà com a llengua única i vehicular a l’escola que podien tenir Mazón i Rovira, el canvi de la llei educativa és un dels peatges que el PP va haver de pagar per tenir els vots de Vox a la investidura de Mazón. De manera que el 21 de març de l’any passat la van presentar a les Corts un diputat del PP i un de Vox. Un any més tard aquesta imposició forassenyada ha estat desacreditada pels resultats.

Per què algú es creu que té el dret de prohibir a les noves generacions de valencians d’estudiar, de saber i de viure en la llengua d’Ausiàs Marc, d’Estellés o de Maria Beneyto, que és la llengua pròpia d’aquest país? És la pregunta que s’han fet moltes famílies aquests dies quan s’han trobat obligades a participar en una consulta prevista en una llei que la comunitat científica considera aberrant i dissenyada per a bandejar i desconnectar el català del sistema educatiu valencià.

El tret per la culata contra Mazón i Rovira

No li ha servit de res, a Carlos Mazón, confiar al seu íntim amic José Antonio Rovira la missió d’eliminar el català dels centres educatius. No li ha servit de res revestir-ho amb paraules grandiloqüents, ni tan sols buidar de contingut la paraula “llibertat” i provar de pervertir-ne el significat.

Per bé que la conselleria les va presentar de la manera que considerava menys lesiva als seus interessos, les dades són infal·libles. Aquesta manera és donar els resultats globals, és a dir, barrejant les dades de les comarques històricament castellanoparlants amb les que són catalanoparlants. Només així el conseller va poder començar la conferència de premsa dient que les famílies que havien participat en la consulta s’havien decantat “per un sistema equilibrat i de convivència de les dues llengües oficials triant un 50,53% valencià i un 49,47% castellà”. Després va insistir a dir que és molt difícil d’aconseguir un equilibri com aquest, “i més encara, quan han estat les famílies les que ho han decidit i no l’administració ni cap organització política”, per reblar amb una altra cantarella caducada: “Ha guanyat el pluralisme enfront del pensament únic. No era una competició entre valencià i castellà, com volien fer veure alguns partits.”

I tant, que és difícil, perquè no s’ha assolit aquest equilibri. Per exemple, el català s’ha imposat en 20 comarques de les 33. I, si s’aïllen els resultats únicament en les comarques de parla catalana, el resultat és del 68% a favor. Lluny també de l’equilibri que ha predicat el conseller Rovira. I, així i tot, hi ha alguna sorpresa a favor dels catalanoparlants com el resultat dels Serrans, una comarca considerada castellanoparlant, on el resultat ha estat de 51,97% per al català i el 48,03% per al castellà. Titaigües hi ha tingut molt a veure, per exemple, amb un 78% a favor del català. O Villar de l’Arquebisbe, que sí que assoleix un equilibri quasi perfecte, amb un 49,53% a 50,37%. O Alpont, que ha dit “sí al valencià” amb un 67,86% a 32,14%.

Un vigor que la llei Rovira no esvaeix

El sí de comarques tan densament poblades com l’Horta Sud, que ha votat encara en plena recuperació després de la gota freda, i amb centres escolars malmesos, l’Horta Nord, les Riberes o la Safor ha estat eixordador. Com el del Camp de Morvedre, l’Alt i el Baix Maestrat, la Plana Alta i la Plana Baixa, els Ports, l’Alcalatén… Per bé que ho ha intentat, el conseller no ha pogut doblegar la voluntat de les famílies de tradició valenciana.

En la compareixença d’ahir, el conseller va donar les dades tot cofoi, amb aquest gest meninfot que fa sempre, però tot fou escuma, sense entrar en aquests detalls que demostren el vigor de les comarques i del col·lectiu d’ensenyants que, tot i que els ha intentat desprestigiar fins a l’avorriment, sostenen de manera titànica el sistema educatiu. Un vigor capaç de fer emergir desenes de grups de música, escriptors o creadors de continguts per a les xarxes socials que no es pregunten en quina llengua fan els seus productes culturals.

Per terra, mar i aire

En compte d’això, el conseller Rovira va tornar a parlar de llibertat i va dir una frase que costa d’entendre: “Les famílies dibuixen el mapa lingüístic de la Comunitat Valenciana.” Tot, per dissimular que les dades, llegides en profunditat, no donen el resultat que ell desitjava. Ho ha intentat tot, aquests mesos previs a la consulta. No s’ha estat de criticar els sindicats de docents, les famílies agrupades en col·lectius com Escola Valenciana o Famílies pel Valencià o la FAMPA Gonzalo Anaya. Fins i tot, fa un parell de dies va intentar de desprestigiar un organisme que ningú no havia gosat qüestionar fins ara: el Consell Escolar. També ha coaccionat els equips directius, els ha impedit d’explicar els beneficis per als infants d’arribar al final de l’ensenyament dominant la llengua pròpia i la cooficial, ha escrit cartes als correus privats dels pares per incitar-los a votar… Tots aquests esforços ara semblen ridículs.

Un altre torpede contra Mazón

Aquest resultat arriba en un moment d’absoluta debilitat de tot el Consell i del president Carlos Mazón en particular. És una via d’aigua més per al dirigent que ha saludat els resultats de la consulta en una piulada parlant de llibertat. Un Mazón assetjat pels més de mil fulls que ja té el sumari que instrueix la jutgessa de Catarroja en relació amb les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre. En aquest sumari, a banda els relats esfereïdors dels familiars de les víctimes, hi ha les resolucions de la magistrada i les respostes que els diversos organismes van donant-li a preguntes molt concretes. Totes apunten a una deixadesa de funcions. Com si el president aquell dia no ho fos, com si passàs per allí. Com si, tapant-se els ulls, hagués desaparegut. La consulta sobre la llengua base no li ha donat ni cinc minuts de tranquil·litat. Ni aquesta bona notícia, ha tingut, en un dia en què ha continuat sobreactuant en relació amb el temporal de pluges i amagant l’agenda pública.