He de confessar que a mi no em sorprèn gaire que la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) hagi obert un expedient sancionador al Banc Santander, Caixabank i Bankia, a més del Sabadell, per possibles pràctiques restrictives de la competència en la concessió dels avals de l’ICO atorgats per lluitar contra la pandèmia. En realitat, la CNMC investiga de fa mesos si aquests quatre bancs van exigir la contractació de productes diversos, com a condició per a concedir el finançament amb aval de l’ICO, a més d’analitzar si aquests crèdits es van usar com a mecanisme per a reestructurar deutes financers de les empreses ja existents abans.

Aquesta investigació va començar arran de les queixes rebudes per la CNMC, concretament pel seu canal en línia de denúncia de possibles pràctiques anticompetitives, i per l’enrenou suscitat sobre les condicions que, segons que es deia, exigien alguns bancs. Després de fer-ne l’anàlisi, la CNMC considera que l’actuació dels bancs investigats s’allunya de la bona fe exigida a les entitats en la relació amb els clients. Ara la CNMC té un termini de divuit mesos per a resoldre l’expedient.

Aquesta és l’explicació oficial que les agències feien arribar ahir als mitjans de comunicació, però em sembla interessant d’exposar-hi uns quants dubtes.

El primer és sobre un fet que m’obsessiona com més va més. És el concepte d’urgència que té l’administració. A la píndola d’ahir explicava que des que es van publicar al BOE els ajuts directes a pimes i autònoms fins que arribaran a la butxaca del destinatari, hauran passat cinc mesos o sis. Inaudit. I ara surt aquesta nota que anuncia l’expedient sancionador a uns bancs, que tardarà un any i mig a resoldre’s, tot i que les denúncies van ser immediates a l’abril i al maig de l’any passat, és a dir, a partir del primer moment en què es van començar a concedir els crèdits amb aval de l’ICO.

Potser és interessant de recordar un parell de casos. El Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona va difondre el 6 d’abril de 2020 una carta oberta en què manifestava la seva posició arran de les denúncies de ciutadans que acusaven les entitats bancàries de treure profit de la concessió de les línies de crèdits avalats per l’ICO per a autònoms i pimes afectats per l’estat d’alarma i de forçar els clients a vincular aquests préstecs amb la contractació d’assegurances diverses del banc. Cal recordar que va ser el govern espanyol que va assenyalar expressament la prohibició de fer aquestes vendes, perquè havien sortit a la llum unes quantes pràctiques en les quals, en alguns casos, el preu de l’assegurança era fins i tot superior al preu principal del préstec.

Un mes després, el 8 de maig de 2020, després de fer una enquesta als associats, la patronal PIMEC lamentava que un 15,9% de les operacions tancades per pimes i autònoms hagués servit per a compensar uns altres productes financers que ja tenien concedits abans, cosa que va fer que un 36,6% del finançament contractat s’hagués destinat a renovacions i no a nova liquiditat. D’una altra banda, criticava que a un 88,8% de les pimes i autònoms els fos aplicada una comissió d’obertura en el finançament subscrit, d’una mitjana del 0,37%; i a un 80,5%, una comissió d’amortització anticipada, amb una mitjana de l’1%. A més, explicava que a un 11,5% dels enquestats, les entitats financeres els van obligar a contractar productes accessoris en el moment de formalitzar les operacions, sobretot assegurances de vida. Són irregularitats denunciades fa més d’un any!

Com recordava en un comunicat publicat el 28 de desembre, la CNMC ja va obrir, arran dels correus entrats a la seva bústia de reclamacions, un seguit de diligències prèvies i va enviar requeriments d’informació a algunes entitats, la identitat de les quals no va revelar. La Comissió, en canvi, sí que assenyalava que allò que analitzava en la seva investigació era “la vinculació de productes encreuats a l’hora de comercialitzar els préstecs”. És a dir, el banc obligava a contractar uns altres serveis en canvi de concedir el crèdit, cosa que teòricament no es pot fer. Entre aquests productes, hi havia “assegurances, serveis d’alarma i la compra de televisors”.

Més aspectes que ja vigilava el supervisor de la competència eren “la utilització d’aquests crèdits com a mecanisme per a reestructurar productes financers pre-existents” i “el pagament de despeses inicials pels beneficiaris dels crèdits, amb caràcter previ al desemborsament dels fons corresponents”. Totes dues conductes són prohibides pels reials decrets en els quals el govern espanyol va aprovar les línies d’avals públics, i la CNMC creu que poden constituir “actes deslleials”. En concret, el comunicat recordava que, “per haver falsejat la lliure competència”, aquestes pràctiques van afectar suposadament l’interès públic i van constituir una infracció de la llei de defensa de la competència del 2007.

Bé, deixem-ho aquí. Fa més d’un any que les autoritats espanyoles estan assabentades de les males pràctiques de les entitats financeres, per denúncies de patronals i organitzacions de consumidors i per notes directes a la seva bústia. La pregunta és per què el primer comunicat va tardar set mesos a fer-se, si les denúncies ja eren paleses al primer moment. I per què s’ha trigat mig any a fer l’expedient d’ençà del primer comunicat. A mi tot plegat em sembla molt més greu pel fet que els perjudicats d’aquestes pràctiques –que, diguem-ho tot, són força habituals des de temps immemorials– hagin estat pimes i autònoms que estaven ofegats per un fet aliè a la seva activitat. I, compte!, que ho hagin fet quan els préstecs són avalats en un 80% per l’ICO i que ho hagin pogut fer impunement durant catorze mesos, mentre la CNMC feia com si sentís ploure. Ara, quan ja s’ha entrat en una fase en què el problema no és la concessió dels préstecs sinó el retorn, és quan surt la CNMC anunciant l’expedient sancionador. Curiós, no? Què diran els bancs en defensa pròpia? Que ho han fet bé, sense dubte. I així aniran passant els mesos fins que ja ningú no recordi l’obertura de l’expedient. El recordarà ningú el gener del 2023?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.