El 9 de juliol passat, el president Quim Torra tenia la primera cita a la Moncloa amb Pedro Sánchez, i l’equip de Presidència va preparar a consciència fent que hi anés amb una carpeta carregada de papers i arguments. Un d’ells és un document breu, de dos fulls, en castellà, anomenat ‘Posibilidad legal de celebrar un referéndum en Catalunya’, al qual ha tingut accés VilaWeb.

L’objectiu és demostrar que un referèndum d’autodeterminació pot ser legal a l’estat espanyol si es fa una lectura generosa de la constitució espanyola i hi ha voluntat política per a pactar-lo. D’ençà que va començar el diàleg entre tots dos governs, els ministres socialistes, especialment Meritxell Batet, rebutgen la proposta assegurant que el dret d’autodeterminació no és possible dins el marc legal espanyol. Doncs aquest document intenta rebatre aquest argument, en un tema que probablement es repetirà en la reunió de tots governs a la Generalitat.

El document del govern català anomena primer els articles de la Constitució en què fonamenta l’argumentació i després proposa quatre opcions per a fer el referèndum. D’entrada recorda que la constitució espanyola preveu expressament aquesta eina com a exercici de dret fonamental de democràcia interna que ‘no exclou expressament cap matèria’. En tot cas, els límits els ha posat la interpretació del Tribunal Constitucional espanyol.

Els articles de la constitució espanyola que assenyala la Generalitat són el 23.1, que regula el dret dels ciutadans de participar en els afers públics directament. El 92, que estableix el referèndum consultiu ‘a tots els ciutadans per decisions polítiques d’especial transcendència’. També el 149.1 que estableix que els referèndums són competència exclusiva dels estats, el 151 i el 152, que en preveuen d’específics per a aprovar o modificar estatuts, i els articles 166 i 168 sobre la reforma de la constitució. El text de la Generalitat també recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol ha estat que el principi de la unitat d’Espanya impedeix un referèndum d’autodeterminació, tot i que va en contra de criteris de dret internacional i comparat. La conclusió del document del govern és que ‘no hi ha arguments per a no regular i impedir referèndums generals d’àmbit autonòmic autoritzats per l’estat espanyol que no es refereixin a l’autodeterminació’.

Davant aquesta conclusió, el document proposa quatre vies per a fer un referèndum legal i pactat. La primera, la petició d’autorització d’un referèndum per part del Parlament de Catalunya atès el dret de petició de l’art.29 de l’estatut d’acord amb el dret fonamental previst en l’article 23 de la constitució espanyola. La segona via implica modificar la llei orgànica 2/1980 per incloure una disposició addicional segona que contempli la possibilitat de referèndums autonòmics autoritzats per l’estat espanyol, tal com amb els municipals.

La tercera possibilitat és aplicar l’article 150.1 i aprovar a les corts espanyoles una llei de bases que atribueixi a la Generalitat la facultat de dictar una llei de referèndums dins dels principis establerts per la llei estatal. Aquesta és la via, recorda el text, usada per Gran Bretanya i Escòcia. Finalment, la quarta és la convocatòria d’un referèndum prevista a l’article 92 de la constitució espanyola, a proposta del president del govern espanyol i autoritzat pel congrés. En aquest cas, el convoca el rei, perquè són ‘decisions polítiques d’especial transcendència’.

El document va quedar damunt la taula de Pedro Sánchez, per si mai volia donar-hi una ullada. La convocatòria d’un referèndum és jurídicament possible si hi ha voluntat política. Aquesta segona és la que manca, probablement. En tot cas, cada vegada que un ministre digui que el referèndum d’autodeterminació no té cabuda en la legalitat espanyol mentirà o simplement evidenciarà la voluntat política de no fer-lo. Però si volen, poden. La majoria al congrés hi és. És la mateixa que va investir Sánchez president del govern espanyol.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb