‘Un referèndum per a posar fi a 800 anys d’amargor i lluita per la independència del gran veí espanyol.’ Així resumeix la història de Catalunya el rotatiu de pagament més llegit a Dinamarca, Politiken, que avui dedica tota una pàgina al procés d’independència català. ‘L’home fort de Catalunya està preparat per a la confrontació final amb la dominació espanyola’, és el titular de la peça.

Aquest ‘home fort’ és el president català, Carles Puigdemont, a qui el Politiken presenta en  un perfil. El diari danès destaca que ‘l’oponent de Mariano Rajoy creu en la democràcia’ i, parafrasejant una columna de l’escriptor Josep Ramoneda a El País, explica que el cap del govern espanyol ‘espera solucionar el problema català amb l’ajuda de la constitució i els jutges’ i amb la intenció de ‘causar pànic’.

Carles Puigdemont és retratat com l’home fort de Catalunya. El diari, un dels més importants de Dinamarca, explica que és el primer dels 129 presidents catalans que ha decidit de portar el seu país cap a la independència. ‘Era amb desafiament i orgull que Carles Puigdemont, com a líder del govern autonòmic català, el 9 de juny d’enguany va fer un pas, que pot ser determinant per al futur d’Espanya i Catalunya’, diu l’article signat per l’experimentat corresponsal europeu Michael Seidelin.

Explica els orígens del president català i posa èmfasi en el fet que Puigdemont se sent molt català i que ve d’una família en què tothom espera el dia que una Catalunya independent sigui membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que l’estat espanyol, ‘que durant segles ha mantingut Catalunya sota un control absolut’. Politiken fa referència a unes declaracions que va fer Carles Puigdemont al diari francès Libération: ‘Sóc català, però les circumstàncies m’han fet espanyol. En altres paraules, pertanyo a un “estat” que jo no he escollit pas.’

Les ‘amenaces’ del govern espanyol
Pel que fa a la posició del govern espanyol, el diari danès cita Mariano Rajoy, que diu que el referèndum no es farà: ‘Aquesta bogeria autoritària no guanyarà mai l’autoconfiança i equilibri del nostre estat democràtic’. També cita la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, que va dir que l’estat espanyol podia aturar el camí cap al referèndum ‘en vint-i-quatre hores’. I també esmenta que la ministra María Dolores de Cospedal va recordar que ‘l’exèrcit i la Guàrdia Civil també tenen com a propòsit defensar la constitució i la integritat territorial del país’.

‘No eren amenaces sense fons’, diu Politiken, que explica com la Guàrdia Civil ha citat a declarar polítics i funcionaris d’alt nivell aquestes últimes setmanes. ‘El missatge és clar: es poden arriscar a presó, multes i possible confiscació de valors si participen en l’organització del referèndum, que segons la constitució espanyola és il·legal’, diu el text del rotatiu danès. I l’article continua explicant que ‘les amenaces ja han fet marxar tres consellers’, però que el president català ràpidament va nomenar ‘tres personalitats, conegudes com pro-independentistes’.

Un divorci car
L’article acaba parlant del ‘divorci’ entre Catalunya i Espanya, tal com l’ha anomenat el president català. El diari danès preveu que serà un divorci car, ja que Catalunya ha d’assumir part del deute espanyol. Diu que els crítics pensen que el projecte d’independència separa la ciutadania i que els aspectes jurídics no permetrien un referèndum. L’article conclou, però, que Carles Puigdemont ha deixat enrere el tema judicial i ha explicat a la televisió catalana que ‘ara es tracta de política i del dret d’autodeterminació de la gent’.

Pel que fa als episodis històrics dels darrers vuit-cents anys a Catalunya, el Politiken parla del ‘terror feixista’ viscut durant el règim franquista, quan eren prohibides la llengua, la senyera i també la sardana. Recorda que milers de persones van ser empresonades i exiliades i alguns dirigents polítics van ser assassinats pel règim.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.