A final de maig d’enguany es va fer la darrera sessió del cicle In vino literae, que fa dialogar un viticultor amb un escriptor, iniciativa impulsada per l‘Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. En aquesta ocasió, havien de participar-hi l’escriptor Jordi Cussà i els vins que elabora Pili Sanmartín del celler Bárbara Forés (DO Terra Alta). Esperàvem amb ganes aquest maridatge de dos personatges inquiets, sense por d’obrir camins, gent de marges, atrevits, que s’han arriscat per trobar una veu pròpia, amb una manera molt lliure d’expressar-se que fuig de l’autocomplaença i de la cultura d’aparador.

A darrera hora, Jordi Cussà no va poder ser-hi perquè la seva salut, ja feble, havia empitjorat. Tot i que ningú no temia ni sospitava llavors que li restaven poques setmanes de vida. En lloc de Cussà, va participar-hi Alba Cayón, gerent i editora de Comanegra, el segell que va editar el seu últim llibre, El primer emperador i la reina Lluna. Cayón va treballar braç a braç amb ell per publicar aquesta novel·la de gairebé sis-centes pàgines. El testimoni de Cayón ens va acostar al Cussà escriptor, al seu procés de creació, projectes, etc.

Us oferim uns fragments d’aquella sessió centrada en l’obra de Jordi Cussà, que es va morir ara fa una setmana. Només hem canviat els temps verbals en alguns moments. L’acte es va fer a l’auditori del Vinseum i la Televisió de Vilafranca va enregistrar-lo. El podeu recuperar sencer ací.

Com va arribar l’original d’El primer emperador i la reina Lluna a Comanegra i quina impressió us va fer la primera lectura?
—Alba Cayón:
El manuscrit ens va arribar una mica per casualitat. Jordi Cussà col·laborava amb Comanegra traduint algunes obres. Aleshores, el director editorial, Jordi Puig, li va demanar si tenia alguna obra seva acabada. Ens va enviar un manuscrit que maquetat feia sis-centes pàgines. La llargària ens va fer respecte d’entrada, però quan el vam començar a llegir ens va produir addicció. Va ser una sorpresa enorme, perquè no vam poder deixar de llegir-lo fins al final. T’omplia tant! Òbviament, nosaltres ja coneixíem l’obra de Jordi Cussà, però aquesta peça era molt diferent. En Jordi ha tocat gèneres molt diferents, sempre deia que no li agradava menjar cada dia macarrons, com tampoc no li agradava escriure sobre el mateix. Sempre provava nous camins. El primer emperador i la reina Lluna és una obra de factura clàssica, amb un ordre cronològic.

Al llarg de la seva trajectòria, Cussà no va defugir l’experimentació.
—Alba Cayón:
Jordi Cussà és un dels grans narradors de la literatura catalana contemporània. Potser perquè se l’ha encaixonat molt en les novel·les dels “anys vermells”, que en diu ell, les que parlen de l’època d’addicció a les drogues (Cavalls salvatges, Formentera Lady), no el coneixem prou, però la seva carrera literària va molt més enllà. Per exemple, té un gran projecte que és una trilogia de què ja ha publicat dos volums, La serp i El ciclop, on fa una història de la civilització humana, començant al segle IV aC a Empúries. A cada capítol fa un salt d’uns cinquanta anys i els protagonistes són descendents dels personatges del capítol anterior. Els capítols es poden llegir com a relats, però tenen un fil que els uneix. El primer volum arriba al segle segon de la nostra era; el segon, a l’època medieval i en té un tercer per a publicar, que arriba als nostres dies. Ell defensava i repetia que de civilització només n’hi havia una i hi havia cultures diferents.

Al llarg de la seva trajectòria, Jordi Cussà va experimentar i va trobar la seva veu. Fem el paral·lelisme amb Pili Sanmartin, del celler Bàrbara Forés. Ella, sisena generació, no va començar en el món de la viticultura, sinó que es va decantar per estudiar Educació social. Des que va arribar al celler el 2014 va tenir l’obsessió de trobar-hi la seva veu i el seu lloc. Per això va començar un camí propi amb la gamma dels Vins En Moviment.

—Pili Sanmartín: A casa hi havia una manera de treballar i de fer les coses i jo, per a fer-me meu el projecte, també vaig necessitar trobar el meu camí. Tenia moltes inquietuds i preguntes, perquè no venia del món de l’enologia ni de l’agricultura. Però, des del primer moment, a casa se’m va deixar espai per a experimentar i aprendre. En el meu aprenentatge hi ha molta intuïció, fet que veig que compartim amb Jordi Cussà, i també molta experimentació. Vaig posar en marxa els Vins En Moviment amb la falca: “Vins salvatges que neixen de la llibertat.” Era fruit de la necessitat d’expressar, des de l’interior més pur, la connexió entre el paisatge, tu i el vi. La vida és moviment i el vi és moviment; és una matèria viva que va evolucionant. El nom també volia fer fugir la idea d’una vida estàtica i trencar el cànon clàssic de vins blancs i vins negres, i defensar que hi ha possibilitats múltiples a l’hora de fer-los.

En aquest punt de la sessió, es va tastar un vi de la gamma Vins En Moviment, l’Ancestral, fet amb la morenillo, una varietat de raïm recuperada a la Terra Alta.

—Pili Sanmartín: Aquest ancestral –escumós que acaba la fermentació a l’ampolla– és fet de morenillo, una varietat local de la Terra Alta gairebé extingida. Durant molt de temps es va creure que per les seves característiques no era apta pel procés d’elaboració. Perquè tenia poc grau i deien que tenia poc color, tenia els tanins molt fins. Quan pagaven el quilo de raïm als pagesos segons el grau, aquesta varietat no interessava. Però a casa sí que ens ho va semblar. Vam trobar una vinya de morenillo que era a punt d’arrencar-se, vam començar a treballar aquesta varietat i ens va agradar. Vam plantar més vinya de morenillo al peu de la serra de Pàndols, paisatge de la batalla de l’Ebre, amb orientació nord, en una zona obaga. I vam començar a fer el Templari. Però avui tastem En Moviment Ancestral. La primera anyada de l’ancestral va ser el 2018, perquè en aquella època vaig descobrir els ancestrals i em van agradar molt.

Hi ha un doble procés: la recuperació d’una varietat de raïm tradicional i la recuperació d’un procés d’elaboració tradicional. Això connecta amb la tradició. Quan arribeu al celler comenceu a posar en marxa la voluntat de recuperar certs elements d’una tradició vinícola de la Terra Alta que s’havien anat deixant de banda.
—Pili Sanmartín:
Jo, d’entrada, tenia un conflicte molt gran amb la paraula “tradició”. Trobava que era carrinclona. No m’hi sentia còmoda. Però he fet una feina per a capgirar-ho i he entès que tota la tradició de la nostra comarca forma part de la nostra història, i conèixer-la ens ensenya el present i ens permet d’avançar cap al futur. Entendre el concepte de tradició també m’ha ajudat a reconciliar-me amb els vins brisats, que són els altres que he impulsat a casa. També volia explicar que aquest ancestral és un vi molt resilient. El vam fer per primera vegada perquè aquell any el porc senglar havia destrossat la banda alta de la vinya. Gairebé no quedava raïm. Vam tastar-lo i ens en va agradar el gust i vam collir el que hi havia. El vam entrar al celler. Però quan vam fer l’analítica, feia deu graus. I vam decidir de convertir-lo en ancestral.

Com es va fer seva la tradició Jordi Cussà, per a trencar-la després?
—Alba Cayón:
En Jordi Cussà assumeix la tradició per a després jugar-hi. I això també té a veure amb el risc.
—Pili Sanmartín:
Prendre riscs és una manera de tirar endavant i una oportunitat per a aprendre.
—Alba Cayón:
Sempre he pensat que això es transmet, sigui a qui beu un vi o a qui llegeix un llibre. Aquesta motivació arriba.
—Pili Sanmartín:
Després hi ha la part de la subjectivitat que connecta el món del vi i la literatura, especialment la poesia. No existeixen les veritats absolutes. Quan tastes un vi o llegeixes un poema, interpretes.

És evident que el vi és cultura, però a vegades no és tan fàcil cercar el vincle entre la literatura i el vi. Abans d’acabar la sessió, vam voler mostrar dues experiències interessants: una de vinculada a Jordi Cussà; l’altra, a Pili Sanmartín.

La primera: Aquest febrer, l’editorial L’Albí ha publicat el recull de contes Dies de roses i vi, del col·lectiu Lola Palau, pseudònim que aplega un grup d’escriptors de l’òrbita de la ciutat de Manresa i del Pla de Bages, del qual Jordi Cussà formava part. El llibre s’obre amb un conte seu que passa a l’Olimp amb els déus grecs i fabula sobre com accepten Dionís després d’haver tastat el primer vi de la història, fet amb raïm d’una varietat de sarments que havia trobat a la ciutat persa de Shiraz. Cada relat de Dies de roses i vi té una varietat de raïm com a protagonista. A fi que els escriptors anessin més ben guiats, un enòleg de la DO Pla de Bages els va parlar de les varietats que s’hi troben i les seves característiques. El resultat, molt notable.

També Pili Sanmartín escruta la relació entre vi i poesia amb l’espectacle Petjada i llavor, que es va estrenar el 5 de juny.

—Pili Sanmartín: Amb la Maria Miró, amb qui ja havíem fet alguns projectes vinculant poesia i vi i fem una col·laboració a Tarragona Ràdio, teníem ganes de fer alguna cosa especial amb els Vins En Moviment i vam començar a llegir i seleccionar poemes i els vam vincular a aquesta sèrie. La Judit Ulldemolins també va entrar en la proposta i hem muntat un espectacle que fem al peu de la serra de Pàndols.

La sessió es va acabar amb el tast de Vins En Moviment 2, Macabeu, del celler Bàrbara Forés, que neix d’una vinya vella de macabeu, de vuitanta anys. És un brisat –maceració amb les pells durant quatre mesos–, amb una criança de vuit mesos i un temps a l’ampolla. Les pells protegeixen i per això els brisats tenen vida llarga. Explicava Pili Sanmartín: “Els brisats eren part de la tradició vinícola de la Terra Alta i es van deixar de fer. Ara que n’hem tornat a fer un a casa, ha estat una manera de connectar-nos amb la tradició, amb els nostres ancestres.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.