Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El govern ha presentat al parlament un projecte de pressupost del 2017 amb un augment de 57,4 milions d’euros per a la hisenda catalana, en concepte de desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Un dels compromisos per a poder fer el pas a la Catalunya independent és aprovar les lleis de desconnexió el juny o el juliol de l’any que ve i fer un referèndum definitiu al setembre. Entre aquestes lleis, hi haurà la que establirà la nova hisenda catalana, encarregada de gestionar i recaptar tots els imposts pagats per empreses, institucions i ciutadans a Catalunya. El pas de la situació actual a una ATC en ple rendiment i amb capacitat integral és important, perquè el punt de partida és d’una dimensió i d’unes competències molt limitades.

La hisenda pròpia es construeix damunt quatre pilars: el personal i la xarxa d’oficines; el sistema informàtic matricial; la legislació del codi tributari; i el coneixement i les dades d’activitat econòmica i patrimonial. Un primer objectiu que ja s’ha començat a atènyer és la gestió directa la recaptació executiva dels deutes tributaris i les sancions de trànsit i dels tributs cedits. També s’han començat a assumir les funcions encarregades a les oficines liquidadores dels registradors de la propietat. Però l’objectiu final és acabar gestionant tot el sistema tributari del futur estat català. Vegem com es farà aquesta transició, d’acord amb la planificació actual del govern i, concretament, del Departament de Vice-presidència i Economia, dirigit per Oriol Junqueras.

Trenta oficines amb més de vuit-cents treballadors
El primer pilar és el més vistós. Segons la planificació del govern, fixada en la proposta de pressupost, en un any es doblarà el personal de l’ATC. Si ara la plantilla és de quatre-cents treballadors, el desembre del 2017 ha de ser de vuit-centes. El nombre de treballadors de l’ATC creixerà ostensiblement quan Catalunya esdevingui un estat independent, segons les fonts del govern consultades.

També és notori el desplegament d’oficines: si avui n’hi ha quatre –a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona–, el juliol de l’any que ve l’ATC en tindrà dinou, preparades per a atendre la ciutadania. A banda les quinze oficines pròpies noves, el govern també establirà onze punts de servei compartits amb les altres administracions, cosa que significarà un pas més cap a la finestreta única.

De Gaudí a Espriu
El segon pilar de la hisenda pròpia és l’adquisició d’un sistema informàtic prou robust i potent per a gestionar tot el procés de recaptació i constrenyiment (el cobrament efectiu dels impostos que no s’autoliquiden). Fins ara, la Generalitat feia servir el sistema Gaudí, preparat per a gestionar els tributs propis, però no per a incloure els multitudinaris (IVA, IRPF…) ni gestionar la recaptació efectiva. Per aquesta raó, el govern desenvolupa un sistema nou de caràcter matricial que funciona per mòduls i que ha estat batejat amb el nom d’Espriu.

El nou sistema informàtic de l’Agència Tributària de Catalunya és pensat per a poder gestionar el període de la Catalunya independent, amb el control de tots els imposts que prevegi la nova legalitat. ‘Passem de tenir un sistema de tercera divisió a un sistema de divisió d’honor’, diu una font del Departament d’Economia consultada per VilaWeb. ‘El dia de la independència hem de poder començar a recaptar els impostos multitudinaris des del primer moment’, afegeix. De fet, aquest nou sistema informàtic s’activarà els primers mesos del 2017 i s’hi aniran afegint els mòduls necessaris en cada moment.

Quatre lleis i catorze llibres
El tercer pilar de la hisenda pròpia és de caràcter legislatiu. Per a poder desenvolupar una estructura d’estat com aquesta calen unes lleis que en defineixin la forma i les competències. Per a tenir una hisenda pròpia integral, caldran quatre lleis i catorze llibres del codi tributari. Aquest trimestre s’ha començat a tramitar al parlament la proposició de la primera llei del codi tributari de Catalunya, amb l’aprovació dels llibres primer, segon i tercer. Són els llibres dedicats a l’administració tributària de la Generalitat de Catalunya. La llei regula unes estructures totalment legals en el marc autonòmic: l’Agència Tributària de Catalunya, la Junta de Tributs de Catalunya, el Consell Fiscal de Catalunya i l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya. La proposició de llei tramitada al parlament defineix aquests organismes i en concreta les funcions.

Quan s’hagi aprovat aquesta llei amb els tres primers llibres del codi, s’hauran de preparar les tres lleis restants i els onze llibres següents. Són tres lleis que no tenen empara en la legalitat actual. Segons les fonts consultades per VilaWeb, seran tres lleis que caldrà aprovar juntament amb la resta de lleis de desconnexió. Per tant, quan es parla de la llei d’hisenda pròpia, que ha d’acompanyar la de transitorietat legal i la de seguretat social, es tracta d’aquest conjunt de tres lleis i onze llibres del codi que tindran validesa en el nou marc de legalitat independent catalana.

Un canvi de model
Finalment, el quart pilar de la construcció de la hisenda pròpia és el coneixement que ha de fer possible un sistema de recaptació eficaç. Es tracta sobretot de la capacitat dels inspectors de l’ATC de detectar i perseguir el frau i l’evasió fiscals. Segons la font d’Economia consultada, això es pot fer de dues maneres: contractant treballadors especialitzats en la persecució del frau que actualment són a l’agència espanyola; o creant un institut que prepari el personal de l’ATC amb les competències necessàries. El govern defensa la segona via perquè té un sentit més estratègic a mitjà i llarg termini i perquè veu complicat de poder fitxar treballadors que tenen un salari alt i que haurien d’arriscar la carrera en un context que poden considerar incert.

Una altra raó encara més profunda del govern és que es vol establir un model d’agència tributària diferent de l’espanyola, ‘molt eficient a l’hora de perseguir els qui funcionen dins del sistema, però molt incapacitat per a perseguir els qui se n’escapen’. Segons aquesta visió, el govern espanyol és capaç de constrènyer amb eficàcia el ciutadà que té pocs recursos per a fer evasió fiscal, mentre que és impotent a l’hora de detectar l’evasió de grans proporcions. En la direcció de crear un Institut d’Estudis Fiscals i Tributaris –organisme que hauria d’orientar-se a la persecució del frau i l’evasió–, el govern pot partir de l’actual direcció general de Planificació i Estudis Fiscals, a càrrec de Montserrat Peretó.

Aquestes quatre línies de desenvolupament de la hisenda pròpia per a la Catalunya independent avancen paral·leles. Han d’assolir el màxim rendiment la tardor de l’any que ve. Després del referèndum del setembre, si el resultat és afirmatiu, caldrà començar a recaptar els imposts multitudinaris. La hisenda pròpia és una estructura d’estat central per a poder fer la transició a la independència. Probablement, la més determinant de totes.

Més informació: 

L’estratègia financera del govern per a salvar el moment crític de la independència

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.