TEMA DEL DIA
Imprescindible.
Malgrat el soroll ambiental, les converses entre Junts per Catalunya i ERC per a un acord estratègic van per bon camí. La reunió d’avui a Waterloo entre el president Carles Puigdemont i el vice-president Pere Aragonès ha servit per a restablir la confiança personal entre tots dos dirigents i aprofundir els continguts que tindrà l’acord. Fins ara, les converses les menaven Puigdemont i el vice-president Junqueras, per mitjà de terceres persones, però la incorporació de Pere Aragonès era ‘un pas imprescindible’, com han explicat a VilaWeb fonts informades sobre la negociació.

Aragonès encara no s’havia reunit oficialment amb Puigdemont, d’ençà que és membre del govern. Quan Puigdemont va convocar tots els partits i entitats independentistes, el mes passat, per explicar el Consell de la República, en nom d’ERC hi va assistir Sergi Sabrià, president del grup parlamentari, cosa que va ser interpretada com un intent de rebaixar la reunió. D’aleshores ençà, les relacions entre ambdós partits han millorat força. Actualment Aragonès és l’home fort d’ERC al govern i qualsevol acord exigia el seu vist-i-plau. Alhora, aquesta visita a Waterloo és un reconeixement del president del govern a l’exili. L’acord encara no s’ha tancat, però ara sembla possible de segellar-lo abans de Nadal. Tot i que ningú no vol fixar data, tothom és conscient que després de Reis s’entrarà en campanya electoral i les tensions entre els partits poden créixer i dificultar més l’acord.

La reunió de Waterloo, no anunciada oficialment, ha durat més d’una hora i ha estat comunicada per Aragonès a les xarxes. La comunicació també forma part de l’escenari de diàleg. L’acord que es negocia inclou un mínim comú denominador de quatre punts que es van desenvolupant, però sense voluntat de concretar gaire, per a evitar les discrepàncies. Aquests quatre punts, avançats per Vilaweb, són: la defensa del diàleg amb el govern espanyol, la llibertat dels presos polítics sense acceptar indults ni mesures que impliquin assumpció de culpabilitat, un referèndum d’autodeterminació forçant l’estat espanyol o Europa a pactar-lo i, relacionada amb aquest últim punt, l’organització de mobilitzacions arreu d’Europa per a fer pressió sobre la UE. En el text de l’acord, de moment no es parla de ‘referèndum pactat’, perquè totes dues formacions són conscients que l’estat espanyol no acceptarà la convocatòria d’un referèndum si no s’hi veu forçat, sigui per la mobilització popular, sigui per la pressió internacional. També es constata que cal ampliar la majoria independentista que va sortir al carrer el 3 d’octubre de l’any passat.

La inflamabilitat que envolta l’independentisme obliga els negociadors a ser prudents sobre quan es tancarà l’acord, però de moment ha demostrat resistir terratrèmols com el que va desfermar Puigdemont oferint-se com a segon d’Oriol Junqueras en una llista unitària independentista a les europees. La proposta no va agradar a ERC, però tampoc no ha trencat res. Ara com ara, tots dos partits mantenen un rebuig frontal al pressupost de Sánchez, malgrat la pressió del PSOE i dels comuns. Si finalment hi ha acord entre ERC i Junts per Catalunya, es podria obrir a més sectors independentistes, començant per la CUP. Avui els representants del corrent Poble Lliure també han estat a Waterloo per analitzar la situació.

MÉS QÜESTIONS
Armengol anuncia que el
REB entrarà en vigor el 2019 després de reunir-se amb Sánchez. El règim especial per a les Balears (REB) ha acaparat la reunió que han tingut a Madrid la presidenta del govern balear, Francina Armengol, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Després de la reunió, que ha durat gairebé dues hores, Armengol ha explicat que el REB entraria en vigor l’any que ve, perquè Sánchez s’havia compromès a fer-lo possible, si calia, mitjançant un decret llei. Aquesta normativa garantirà que les Illes Balears sempre arribaran, pel cap baix, a la mitjana de la inversió territorialitzada. A més, pal·liarà els efectes negatius de la insularitat, pels sobrecosts, i garantirà la competitivitat i la igualtat. La presidenta ha dit que en la reunió també havien parlat de la situació dels municipis afectats per les inundacions al Llevant de Mallorca, on varen morir tretze persones, i les dificultats del subministrament energètic a les illes, especialment a Menorca, que va sofrir una apagada de 56 hores. Armengol ha explicat que Sánchez s’havia compromès a garantir aquest subministrament, a accelerar l’arribada del cable elèctric de Mallorca a Menorca i a promoure subhastes d’energies renovables encaminades a la transició energètica.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic recorrerà contra la sentència que anul·la la reducció de ràtios. La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha anunciat que presentaria recursos contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que anul·la la reducció del nombre d’alumnes per grup. Concretament, el TSJCV va anul·lar l’ordre de la Conselleria d’Educació que fixava en 23 el nombre màxim d’alumnes per grup a educació infantil, en lloc de 25, en trenta localitats per al curs 2017-18, perquè considera que aquesta decisió és competència estatal. Els representants d’aquesta entitat, formada per FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT-PV i Escola Valenciana, han explicat que les organitzacions coordinarien per mitjà de sengles serveis jurídics les possibles accions a acomplir contra aquesta sentència. Segons els representants de la plataforma, amb aquesta decisió d’anul·lar la reducció d’alumnes per grup no es pensa en la qualitat educativa i l’atenció als alumnes, sinó a ‘fer de l’educació un negoci’. Per això, han dit al conseller d’Educació, Vicent Marzà, que aquesta mesura perjudica els estudiants de l’escola pública, perquè, ‘com menys alumnes hi hagi per aula, més atenció se’ls podrà prestar’. Així mateix, estudien accions legals contra les sentències judicials que ordenin la tornada del concert en etapes postobligatòries, per la ‘indefensió que pugui generar als centres que es puguin veure afectats’.

L’associació Tirant lo Blanc presenta una Nova Declaració Valencianista en el centenari de la proposta de 1918. El 14 de novembre de 1918 la Joventut Valencianista i la Unió Valencianista Regional van publicar la Declaració Valencianista a la primera plana de La Correspondència de València. A més, les vuit bases que integraven aquesta mena de manifest van ser comentades, una per una, en uns articles setmanals escrits pels membres de les organitzacions signatàries i publicats entre el 16 de novembre i el 7 de desembre. Aquestes peces van servir per a assentar les bases del valencianisme. Cent anys després, l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc ha volgut celebrar aquella fita històrica de manera doble, segons que explica el diari La Veu. D’una banda, l’entitat pretén difondre el valor i la importància que el manifest va tenir en aquell moment i atorgar-li el paper que encara ara ha de tenir en la construcció de la història col·lectiva del poble valencià. D’una altra, el Tirant pretén actualitzar-ne l’ambició, traduir-ne el pensament als temps actuals i fer propostes noves ‘amb la mateixa amplitud d’horitzons que aquells valencianistes de 1918 van tindre de forma honesta i decidida’. Gonçal Grau i Muedra, president del Tirant, assegura que ho fan ‘amb la voluntat ferma de millorar la qualitat de vida de tothom des de l’aprofundiment de la democràcia i de l’exercici de l’autogovern ple’. Si el 1918 va ser La Correspondencia de Valencia el diari escollit per a difondre el text, enguany es publicaran a La Veu.

PEL FORAT DEL PANY
Els governs actuals del País Basc i Catalunya són lluny políticament i personalment. El dinar que han fet avui els presidents Torra i Urkullu ha servit per a constatar les diferències polítiques entre tots dos governs. Urkullu  ha proposat a Torra de recuperar la Declaració de Barcelona com a document de treball, cosa que ha sorprès molt el president català. El document, pactat entre el PNB, CiU i el BNG el 1998, parlava de reformar Espanya en clau plurinacional. Torra li ha recordat que el document té vint anys i que Catalunya ja és en una altra fase política, perquè ha fet un referèndum d’autodeterminació. Durant el dinar no han parlat del paper que va tenir Urkullu com a ‘mitjancer’ entre els governs català i espanyol per mirar de pactar el referèndum de l’1-O. És un exemple de com ha anat la trobada.

LA XIFRA
60 euros de mitjana l’any és l’augment de la nova quota d’autònoms que han pactat el govern espanyol i les principals associacions espanyoles de treballadors autònoms.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de novembre de 1963 l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré va fer unes declaracions a Le Monde que van anar seguides de la seva expulsió de l’estat espanyol per les autoritats franquistes. Entre més coses va dir: ‘El poble ha d’escollir el seu govern i ha de poder canviar-lo si ho desitja: això és la llibertat.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb