Avui els alemanys han començat el confinament que ha de durar fins el dia 10 de gener, anunciat per Angela Merkel fa uns quants dies. També ens ha arribat l’avançament de resultats de l’índex dels directors de comptes (PMI) corresponent al desembre. I cal dir de seguida que els resultats són positius: tot i que augmenta la dicotomia entre indústria manufacturera i serveis, els guanys de la primera superen les pèrdues de la segona. Això fa que el còmput global sigui positiu, per bé que hi ha molta gent dels serveis que continua passant-la magra.

Aquesta divergència clara s’observa també en el creixement de les comandes procedents de l’estranger. Així com les exportacions de productes augmenten a un ritme que és el segon més ràpid en trenta-quatre mesos –tot just per sota de la màxima registrada l’octubre passat–, les del sector dels serveis altra vegada baixen amb intensitat i el ritme de declivi es modera tan sols lleugerament, a causa de la continuació de les restriccions estrictes en viatges i turisme.

Com ha passat aquests mesos anteriors, Alemanya continua tibant la zona euro i registra una expansió de l’activitat total per sisè mes consecutiu. Si bé és cert que el creixement de la producció manufacturera s’hi ha alentit com el mes passat, es manté en els nivells més alts de tota la història examinada per l’estudi. Això sí, l’ha acompanyat una moderació en la desacceleració de l’activitat del sector dels serveis. Caldrà si el confinament que comença avui afecta gaire la resta del mes, que serà més dur en els serveis i l’hoteleria. Una cosa que sí que posa en relleu l’estudi és que les comandes industrials del desembre han augmentat a un ritme més intens que no al novembre, i que l’origen principal d’aquest creixement és a la Xina.

Segons Chris Williamson, director de l’estudi –fet per la consultora IHS–, l’economia de la zona euro presenta aquest mes uns resultats més bons que no es preveia. Les dades indiquen que l’economia europea –globalment– s’acosta a l’estabilització, després d’haver caigut fortament al novembre. Per això la desacceleració del quart trimestre serà molt menys marcada que l’observada a la primera onada de la pandèmia, tot i que el panorama depèn de cada sector.

Em sembla important, també, que l’estudi reflecteixi l’optimisme de les empreses en relació amb l’any vinent, que ha anat augmentant cada mes: s’espera que el desplegament dels vaccins ajudi les empreses a tornar a unes condicions d’activitat més normals. De totes maneres, es fa un avís molt clar als sectors que continuaran amb dificultats. Williamson diu que, així com els vaccins indiquen que hi ha llum al final del túnel, el futur immediat continua suscitant grans dubtes a moltes empreses que han de fer atenció directa al públic. I afegeix que, tot i que el sector industrial assenyala un creixement sòlid, impulsat pels excel·lents resultats de les exportacions, especialment a Alemanya, el sector dels serveis continua marcant un declivi, enmig de les contínues restriccions marcades per la distància social a la zona euro. Oimés perquè sembla probable que moltes d’aquestes mesures de contenció continuïn vigents durant un temps i restringeixin l’activitat econòmica.

Curiosament, la sensació que el desembre a la zona euro és millor que no s’esperava –o que no es temia– contrasta amb la percepció que els economistes catalans van mostrar ahir, durant la presentació de l’enquesta de la tardor. La conclusió és que, segons la previsió d’una mica més de la meitat dels professionals, en aquest darrer trimestre del 2020 l’economia catalana continuarà tendint a empitjorar.

Com podem lligar aquestes dues estimacions, en principi contradictòries en ambdós territoris? Primerament, tenint en compte que la PMI es refereix a la zona euro com un tot i la referència que fa als estats, llevat d’Alemanya, indica que en alguns es registra una contracció més substancial de l’activitat empresarial. Ja veurem els resultats de l’estat espanyol, que potser van més en la línia de l’enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Però hi ha un segon aspecte que els economistes catalans deixen molt clar: l’estimació sobre l’actuació dels polítics envers la pandèmia. Segons l’enquesta, la gestió de les autoritats públiques en la crisi de la covid-19 és desaprovada pels economistes. Dins aquesta valoració, les autoritats europees són les que mereixen una valoració més alta, fins i tot superior a l’obtinguda en l’enquesta de la primavera passada. Les respostes dels economistes reflecteixen, doncs, el reconeixement de la importància de les mesures adoptades en l’àmbit europeu per pal·liar els efectes de la crisi i per propiciar una economia estructuralment més forta i més adaptada als nous desafiaments per quan la pandèmia s’hagi superat. També reflecteixen, d’una altra banda, un empitjorament de la valoració de les autoritats de més a la vora, les espanyoles i les catalanes, que, com que assumeixen més responsabilitats en les fases més recents de la lluita contra la pandèmia, també han estat objecte de dures crítiques.

En definitiva, si en alguns països d’Europa –sobretot a Alemanya– sembla que de mica en mica es va estabilitzant la situació, a Catalunya la percepció que tenen els economistes sobre la realitat és molt crítica amb les autoritats i mostra un nivell de recança estimable amb vista al futur immediat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.