16.04.2020 - 21:50
Avui s’ha fet públic l’Indicador de Confiança Empresarial Harmonitzat (INE, Idescat i Cambra) del segon trimestre. La dada ha estat colpidora: Catalunya ha baixat d’un 30,2% respecte del primer trimestre i d’un 31,5% respecte del mateix període de l’any passat, i ha arribat als nivells més baixos de la sèrie, començada el 2013. Les institucions que l’elaboren precisen que la informació per a calcular aquest indicador es va aplegar després de la declaració de l’estat d’alarma, concretament entre el 16 de març i el 3 d’abril. Recordem que aquest indicador sintetitza l’opinió dels empresaris sobre la situació actual i futura de l’activitat del seu negoci, amb l’objectiu d’anticipar l’evolució de l’economia.
Una de les dues parts d’aquest índex, la que fa referència a les expectatives per al trimestre següent, recull la diferència o saldo entre el percentatge de respostes favorables i desfavorables relatives al trimestre entrant. Doncs bé, la xifra de Catalunya és de -75, la qual cosa vol dir que, si fa no fa, un 87,5% ho veuen molt pelut i un 12,5% pensen que els anirà igual o millor que el primer trimestre. Una diferència abismal, que, tal com van les coses, encara podria ser pitjor. Val a dir que aquest trimestre tots els sectors baixen d’una manera semblant. La indústria és la menys negativa i l’hostaleria i la construcció, els que ho veuen pitjor. Per grandària, també les caigudes són similars en tots els segments.
La gent està espantada. I els empresaris, molt. La realitat és que les notícies –i deixem de banda la salut– no engresquen gens. Amb el comerç, la restauració i l’hostaleria tancats i moltes empreses no essencials funcionant al ralentí, amb retallades a les comandes, amb anul·lació de reserves, amb qualificacions de l’estat espanyol en l’últim lloc de risc per la Covid-19, amb perspectives d’un PIB que baixarà d’un 8% segons l’FMI… el panorama que tenim davant és per a llogar-hi cadires. Un panorama que l’FMI fa extensiu a tot Europa, amb caigudes del 7% a França, el 9% a Itàlia i el 6% a Alemanya. Vet aquí les previsions per als nostres tres primers clients. No cal dir que això té conseqüències negatives per a les exportacions, que han estat un dels motors de la nostra economia aquests darrers anys.
Però no ens descuidem un darrer factor: la incertesa en el marc jurídic en què ens movem. Des que es va decretar l’estat d’alarma, el dia a dia ha estat un seguit de sorpreses, i no precisament positives, del BOE. Canvis massa importants i sovintejats han fet impossible fins ara de pensar en cap estratègia a les empreses, en uns moments en què les decisions tenen un risc molt alt. Equivocar-se pot significar abocar-se a l’abisme. El fet que no hi hagi un suport més clar de l’estat perjudica molt també la confiança amb vista al futur immediat. Els empresaris veuen com als països veïns els governs s’han abocat a salvar empreses i a l’estat espanyol ni tan sols hi ha hagut condonació d’imposts ni de quotes per als autònoms. Tot molt estrany. Massa. No és normal que, ara que hi ha via lliure al BCE, per exemple, els diners que l’estat espanyol hagi posat sobre la taula per lluitar contra la crisi equivalguin a l’11% del PIB, tres vegades menys, per exemple, que a Itàlia…
