liquida

TEMA DEL DIA
Decret. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha tancat la setmana signant un decret que liquida la fase 3 del desconfinament i deixa sense efecte les conseqüències de l’estat d’alarma vint-i-quatre hores abans no acabi a tot l’estat espanyol. Torra ha volgut donar una certa solemnitat a l’acte, com si la Generalitat celebrés res important, tot i que només recupera competències que són seves, les de Sanitat i d’Interior, segrestades tres mesos per l’estat espanyol amb l’excusa de la pandèmia. D’aquesta manera, la fase 3 només ha durat vint-i-quatre hores a tot el Principat, de les 00:00 de dijous a les 23:59. Amb el decret, comença la fase de represa, com l’ha anomenada el govern, que de moment ha servit per a retocar algunes mesures del govern espanyol sobre capacitat d’espais, per a marcar una mica de perfil i per a donar des d’Interior quatre consells sobre la revetlla de Sant Joan.

Entre l’acte de signatura i la conferència de premsa prèvia de dijous, el govern ha hagut de gesticular per demostrar que existeix, que té poder, que pot fer alguna cosa, però si hi torna a haver un rebrot important, el govern espanyol tornarà a decretar l’estat d’alarma i a centralitzar les competències de Sanitat, d’Interior i les que li convinguin. La lliçó més clara que ha deixat la pandèmia és que l’autogovern és una cessió de competències temporal que fa l’estat a Catalunya i que les pot recuperar quan vulgui o les pot suspendre, com ja va fer amb l’aplicació de l’article 155. A la pràctica, l’autonomia és una mena de carta atorgada concedida pel rei.

El pacte de la transició reconeixia, en teoria, que l’autogovern de Catalunya era previ a la constitució espanyola i per això va mantenir el nom de la Generalitat i es va organitzar el retorn de Josep Tarradellas com a símbol d’aquesta continuïtat. I per això Catalunya, el País Basc i Galícia van ser anomenades nacionalitats històriques. De tota aquella retòrica de la transició, no en queda res, tret del concert econòmic basc que permet de mantenir un grau d’autogovern digne perquè la clau de la caixa és a Ajuria Enea. En el cas de Catalunya, la sentència de l’estatut va demostrar com un tribunal podia menysprear la sobirania dels catalans, el 155 va fer efectiva la supressió i el coronavirus ha acabat de rematar-la.

Davant aquest fracàs de l’autonomisme, no té cap sentit exhibir la bandera del federalisme, perquè ha estat just quan governaven els suposats federalistes que el govern de l’estat ha centralitzat tot el poder a Madrid, en lloc de respectar les autonomies. L’independentisme ha gestionat la crisi del coronavirus amb una disciplina sorprenent, deixant-se prendre les competències sense badar boca i acotant el cap cada vegada que algú posava sobre la taula que potser s’hauria pogut fer una més bona gestió si s’haguessin respectat les competències.

Certament, en alguns àmbits, la gestió hauria estat igual de dolenta que la que ha fet el govern espanyol. Però el problema no és si s’hagués fet millor o pitjor, la qüestió és que Catalunya no ha pogut decidir com gestionar aquesta pandèmia. Amb això, l’etapa de represa que el govern ha anunciat, si només es limita a la gestió, té molt poc recorregut, perquè, a més, no hi ha recursos per a fer front a la inversió en sanitat que caldria, ni per a fer front a la crisi econòmica. El cas de Nissan demostra com l’estat espanyol s’espolsa les responsabilitats després de no haver fet les inversions que haurien pogut salvar la fàbrica, o donar temps al govern de Catalunya per a reconvertir el sector. Si continua actuant com una gestoria, el desgast de la Generalitat els mesos vinents pot arribar a ser molt important. Amb aquesta situació, l’independentisme pot continuar confiant en el diàleg amb el govern que li ha pres les competències i no li donarà totes les eines per a la recuperació econòmica, o bé aprofitar la crisi institucional que viu l’estat per reprendre el camí de la ruptura que va quedar aturat fa dos anys.

MÉS QÜESTIONS
El Consell fixa les mesures a seguir després de la pandèmia. Una volta recuperades les competències, el govern valencià ha acordat l’adopció de mesures de prevenció de possibles rebrots del coronavirus quan s’hagi acabat l’estat d’alarma, la mitjanit de dissabte a diumenge. L’objectiu és assegurar que les activitats en què hi hagi més risc de transmissió de la malaltia es desenvolupin en condicions que permetin de controlar-lo. Entre aquestes mesures, hi ha les obligacions generals relatives a la distància mínima de seguretat d’1,5 metres i mesures alternatives de protecció física, com l’ús de màscara adequada i mesures d’higiene comunes a totes les activitats. També s’hi inclouen mesures addicionals per a centres comercials, establiments d’hoteleria, bars i restaurants, per a actes de culte religiós, per a piscines d’ús esportiu i instal·lacions esportives i per a activitats culturals, on es manté, amb caràcter general, la capacitat del 75%. El Consell ha detallat que eren mesures per a fer costat a la reactivació econòmica i social i, alhora, minimitzar el risc per a la salut pública. La vice-presidenta Mónica Oltra ha aclarit que havien d’anar acompanyades de la prudència i la responsabilitat individual, de manera que l’autoprotecció es converteixi també en la mesura més eficaç per a protegir els altres.

Medi Ambient demana mesures a l’estat espanyol per a adaptar el litoral de les Illes al canvi climàtic. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha demanat a la ministra per a la Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, que la modificació de la llei de costes, anunciada al febrer, inclogui mesures efectives de desartificialització del litoral i que les comunitats autònomes hi participin de manera activa. El conseller ha recordat que les Illes eren un dels territoris de l’estat més afectats pel canvi climàtic, amb episodis extrems, com les tempestes del setembre de l’any passat, i ha demanat recursos per a emprendre planificacions a llarg termini, pensant en les generacions futures. Aquestes reivindicacions les ha fetes, de manera telemàtica, durant la reunió del consell consultiu de política ambiental. També li ha demanat fermesa davant la Comissió Europea perquè, en el marc de les negociacions del Nou Pacte Verd europeu, l’estat espanyol rebi els recursos necessaris per a renaturalitzar el litoral i que les economies verda i blava siguin el principal suport per a sortir de la crisi generada per la covid-19.

El TGV tornarà a circular entre Perpinyà i Barcelona a partir de l’1 de juliol. Els trens d’alta velocitat tornaran a circular entre Perpinyà i Barcelona a partir del mes que ve. Les companyies estatals SNCF i la Renfe han anunciat quatre TGV per dia des de París i Marsella amb destinació de Barcelona, passant per Perpinyà, Figueres i Girona. Per respondre a la situació sanitària actual, les dues companyies ferroviàries han establert un protocol basat en la responsabilitat social i la protecció de la salut dels viatgers i del personal. Les màscares seran obligatòries als TGV tant per als viatgers com per al personal. La reserva de bitllets per a aquest estiu ja és oberta a les webs de les dues companyies.

LA XIFRA
10 milions d’euros de benefici ha obtingut el Banc de Sabadell Andorra aquest darrer any, segons que ha explicat el director general de l’entitat, Josep Segura, davant la Junta General d’Accionistes, que s’ha fet al centre de Congressos d’Andorra la Vella. Segura ha dit que la crisi de la covid-19 no afectaria els beneficis del banc.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de juny de 1707 el borbó Felip V va executar l’ordre d’incendiar la ciutat de Xàtiva. Aquest assassinat massiu de la Guerra de Successió pretenia d’esborrar físicament, històrica i jurídica aquesta vila del Regne de València. El president de les Corts, Enric Morera, ho recordava amb aquest piulet:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.