El contraatac del Catalangate, a punt de començar enmig del desori a Madrid

Una seixantena d’afectats per l’espionatge a l’independentisme prepara querelles amb objectius divergents per a depurar responsabilitats

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
27.04.2022 - 21:50
Actualització: 28.04.2022 - 07:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El desori polític a Madrid sobre qui té la responsabilitat de l’espionatge anomenat Catalangate coincideix amb el moment en què la seixantena d’afectats per aquest cas enllesteix la resposta judicial. Demà la majoria presentaran conjuntament les querelles per a dirimir efectivament qui va ser responsable d’aquest escàndol d’intromissions en la vida privada de desenes de dirigents polítics i personalitats de l’independentisme, quants diners va costar i d’on van sortir i quins delictes es van cometre. Tant el govern espanyol com els mitjans de Madrid han deixat entendre que hi ha hagut espionatge contra l’independentisme, i que sembla que va més enllà del CNI. De fet, les querelles dels afectats apuntaran a diversos possibles responsables: al CNI, a alts càrrecs policíacs i també als responsables de la companyia NSO, propietària de Pegasus, i de la companyia Candiru.

Deu dies després de la revelació de Citizen Lab i de New Yorker, comença el contraatac del Catalangate. Però si bé durant els dos anys d’investigació hi ha hagut una acció coordinada entre tots els afectats, de tots els partits i organitzacions de la societat civil, a l’hora d’emprendre les accions legals els camins seran divergents. No hi ha unitat d’acció i els grups d’afectats miraran de presentar-ho com un seguit d’accions complementàries. El gruix d’afectats d’ERC ampliaran la querella que el juliol del 2020 van presentar Roger Torrent i Ernest Maragall al jutjat número 32 de Barcelona quan van saber que havien estat víctimes d’espionatge mitjançant Pegasus, arran d’una primera investigació de Citizen Lab publicada a The Guardian.

La via Van den Eynde

Aquella querella anava adreçada contra l’ex-responsable del CNI Félix Sanz Roldán, pels delictes d’intrusió no autoritzada amb equips informàtics, d’intercepció de comunicacions i més delictes contra els drets fonamentals. Però fa gairebé dos anys que està encallada perquè el jutge no va estirar aquest fil i, en canvi, va demanar informació tant a Israel (país on té la seu NSO) com a Irlanda (on hi ha WhatsApp, que va confirmar que havien tingut una intromissió aprofitant una vulnerabilitat de l’aplicació). Demanava a NSO si tenien dades sobre els mòbils de Torrent i Maragall, però no va fer cabal de la petició de l’advocat Andreu Van den Eynde, que volia saber si NSO havia venut el programari al govern espanyol, segons que va avançar ElDiario.es. Ara per ara no hi ha respostes, ni d’Israel ni d’Irlanda.

El propòsit de Van den Eynde és de demanar més diligències al jutge, aprofitant que ara hi ha molta més informació arran de la revelació del Catalangate. A més de Roger Torrent i Ernest Maragall, hi haurà personats més afectats d’ERC: Oriol Sagrera, Diana Riba, Jordi Solé, Josep M. Jové, Marta Rovira, Sergi Sabrià, Xavier Vendrell i Meritxell Serret. I també Van den Eynde mateix, que fou espiat el maig del 2020, quan preparava els recursos d’empara al TC contra la sentència del Tribunal Suprem. A més, el president Pere Aragonès és un dels afectats, espiat quan era vice-president en el govern de Quim Torra. Els serveis jurídics del govern analitzen la manera d’encarar jurídicament aquesta ofensiva i d’acompanyar aquesta estratègia del gruix dels afectats, tenint en compte que, com Aragonès, hi ha hagut afectats alts càrrecs del govern, començant per tres presidents més: Torra mateix, Carles Puigdemont i Artur Mas.

La via Boye

Amb el propòsit d’esquivar un blocatge com el del jutjat 32, Gonzalo Boye planeja una estratègia jurídica molt diferent, i presentarà tantes querelles com afectats representa, vint-i-un, entre els quals Carles Puigdemont, Quim Torra, Toni Comín, Clara Ponsatí, Laura Borràs, Josep Lluís Alay, Josep Rius, Joaquim Jubert, Albert Batet, Elsa Artadi, Jaume Alonso-Cuevillas, Joan Matamala, Joan Ramon Casals, Marcela Topor, Míriam Nogueras… I també ell mateix, perquè hi ha confirmació que fou espiat l’octubre del 2020. Té el propòsit d’assenyalar en les querelles els qui van dur a terme de manera efectiva l’espionatge, els responsables de NSO. És a dir, Boye pretén empènyer contra les cordes inicialment els autors materials del Catalangate, els qui van proporcionar el programari per fer l’espionatge i van treballar amb les dades obtingudes. I fer-ho a moltes jurisdiccions diferents, tant a l’estat espanyol com a Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa i Portugal, que són tots els estats on es van cometre les intromissions il·legals en els dispositius dels afectats. A més, també s’adreçaran a la justícia de Luxemburg, on NSO té la seu de la filial europea, per a demanar-li un seguit de diligències d’informació.

I en tots aquests tribunals demanarà, mitjançant comissions rogatòries, informació i declaracions als responsables de NSO. Això mateix van fer Torrent i Maragall el 2020, però ara es multiplicarà en un gran nombre de jutjats i d’estats, amb un volum d’informació i de proves molt més gros que no el que hi havia fa dos anys sobre aquest cas d’espionatge. L’objectiu, d’una banda, és que la companyia israeliana acabi assumint la seva responsabilitat i, d’una altra, que assenyali qui van ser els seus clients, que Gonzalo Boye dubta que siguin el CNI –o que siguin els únics. Ell apunta més aviat a responsables policíacs; sobre això, aquesta setmana també hi ha hagut novetats, com les publicades per El Periódico i Público.

Segons El Periódico, un empresari israelià, Matian Caspy, va fer de mitjancer entre NSO Group i membres de la cúpula de la policia espanyola el 2014, quan Mariano Rajoy era a la Moncloa, per aconseguir un “un sistema informàtic” per a fer espionatge. Marcelino Martín Blas, ex-cap d’afers interns de la policia espanyola, va denunciar el 2017 que Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu del cos, i el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, disposaven des del 2014 de la tecnologia per a interceptar i enregistrar converses de telèfons “sense autorització judicial com a conseqüència d’haver-se-la adquirit a l’empresa israelià Rayzone Group”, de Matian Caspy.

No és pas la primera informació que indica que els cossos policíacs de l’estat espanyol disposen de Pegasus. Portaveus del Ministeri de Defensa mateix ho recordaven ahir als periodistes en els passadissos del congrés, enmig de l’escàndol per les declaracions de la ministra Margarita Robles, en què justificava el Catalangate per a preservar la unitat d’Espanya. Aquestes fonts de Defensa apuntaven que no tan sols el CNI disposava del programari Pegasus, sinó que també era en mans de cossos policíacs.

El govern espanyol bloca les explicacions polítiques sobre l’escàndol: es nega a facilitar la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació sobre el cas Pegasus i s’amaga rere la llei de secrets oficials per no donar explicacions públiques sobre l’ús que ha pogut fer el CNI o qualsevol altre organisme d’un programari espia com aquest d’una manera tan intensa i sostinguda contra independentistes catalans. La via judicial pot vèncer aquest blocatge, tot i que demanarà força temps, i caldrà veure quina d’aquestes estratègies jurídiques pot ser eficaç.

Òmnium i ANC també es querellaran

A part l’enfocament divers que fan a ERC i a Junts, hi ha molts més afectats. L’advocat Benet Salellas representarà legalment els afectats d’Òmnium Cultural en les querelles que presentin per l’espionatge. Són Marcel Mauri, Txell Bonet, David Fernàndez, Elena Jiménez i Jordi Bosch. Les infeccions dels mòbils de Mauri i de Bonet van tenir relació en bona part amb la reorganització d’Òmnium arran de l’empresonament de Jordi Cuixart, i amb la preparació del judici contra el procés al Tribunal Suprem. En el cas de la jurista Elena Jiménez, membre de l’executiva, hi ha un altre factor important a tenir en compte, tal com indica Citizen Lab. Ella era qui dialogava amb organitzacions internacionals de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Front Line Defenders, les comunicacions de les quals potser també foren exposades.

Els diputats de la CUP Mireia Vehí, Albert Botran i Carles Riera també són representats per Salellas. L’ex-diputada Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, també fou espiada, com ja es va publicar el juliol del 2020. Fou víctima d’una intrusió de Pegasus que va aprofitar la vulnerabilitat de WhastApp, com va passar amb Torrent i Maragall. El seu cas és, d’ençà d’aleshores, a les mans de la fiscalia de Suïssa, i l’advocat Olivier Peter és qui la representa.

Els espiats de l’Assemblea Nacional Catalana també actuaran, tots representats per l’advocat Antoni Abat Ninet. Són la presidenta, Elisenda Paluzie, els membres del secretariat Arià Bayé i Sònia Urpí i el soci de l’entitat Jordi Domingo. Presentaran una querella conjunta que anirà adreçada contra responsables dels serveis d’intel·ligència espanyols i dels cossos policíacs que poden haver fet ús de Pegasus per espiar-los. Però qui fou objecte d’un espionatge més intens dins de l’ANC fou Jordi Sànchez, actualment secretari general de Junts. Com a president de l’ANC, ja van intentar espiar-lo l’Onze de Setembre del 2015, just després de la manifestació de la Diada. I ho van aconseguir el 2017, en dates molt assenyalades: a final de maig d’aquell any, pocs dies abans de fer-se públic l’anunci de la data i la pregunta del referèndum; la Diada d’aquell any; pocs dies abans del cop d’estat del 20-S i tres dies abans d’anar a declarar amb Jordi Cuixart a l’Audiència espanyola i de ser empresonat per la jutgessa Lamela. Sánchez també presentarà batalla judicial.

Aquestes accions legals, que seran detallades demà en un acte de presentació conjunt, poden tenir més derivacions. Perquè en el cas dels advocats espiats no solament hi ha hagut una intrusió en la seva privadesa, sinó que també han restat exposades les dades i la informació dels seus clients, protegida pel secret professional. I precisament van ser espiats per a poder disposar d’aquesta informació, tant en el cas d’Andreu Van den Eynde com en el de Gonzalo Boye i el de Josep Costa. Aquesta vulneració del secret professional podria arribar a implicar la nul·litat de les causes judicials en què aquests advocats han intervingut o intervenen. És una possibilitat que ells mateixos encara estudien com articular.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies