La notícia del dia en economia és el creixement del PIB de l’estat espanyol el segon trimestre, amb un espectacular augment del 2,8% intertrimestral. Però encara hi ha més cosa perquè el creixement dels nostres veïns i clients europeus també ha estat bo. Sembla que la recuperació és general i va ben encaminada, sempre amb el permís de la covid-19. Aquest matí hem sabut que l’economia de la zona euro va créixer un 2% més durant el segon trimestre del 2021 que no el primer, segons l’estimació preliminar de l’oficina d’estatística comunitària, Eurostat. Per tant, amb les dades avançades avui, la zona euro confirma que torna al creixement i deixa enrere la recessió tècnica en què havia entrat després d’haver acumulat dos trimestres consecutius de baixades del PIB.

Per països, Portugal (+ 4,9%) va tenir la pujada més gran del PIB entre l’abril i el juny respecte del primer trimestre, seguit d’Àustria (+ 4,3%) i Letònia (+3,7%). A l’estat espanyol, el creixement va ser del 2,8%. Si es fa la comparació interanual, l’economia a la zona euro durant el segon trimestre va créixer un 13,7% respecte del mateix període de 2020. Per països, l’estat espanyol ha estat qui més ràpid ha crescut (+19,8%), seguit de l’estat francès (+18,7%) i Itàlia (+17,3%).

Convé destacar que aquest creixement de l’economia del 2,8% el segon trimestre supera les previsions i implica un repunt molt important respecte de la caiguda del primer trimestre gràcies a l’aixecament de les restriccions per a contenir la pandèmia. L’INE explica que per a calcular aquest avanç de la Comptabilitat Nacional espanyola, la majoria d’indicadors conjunturals recollits són de l’abril i el maig, per la qual cosa cal esperar que la futura revisió de la dada sigui més gran que no la presentada. Cal suposar que si es confirma aquesta xifra, Catalunya també haurà crescut més que no s’esperava i les previsions per a enguany es podran modificar a l’alça.

Recordem que el mes de juny el president Sánchez va dir públicament que esperava un creixement de l’1,6% i que el Banc d’Espanya i Funcas n’esperaven un al voltant del 2,1%. Finalment, el creixement ha estat més gran, probablement perquè ha sorprès positivament l’empenta del consum aquests mesos. Segons l’INE, el consum de les cases a tot l’estat espanyol ha pujat un 6,6% intertrimestral, cosa que vol dir que durant tres mesos hem crescut a un ritme anual del 26%. És una bogeria que tan sols es pot explicar per l’explosió d’unes famílies que feia mesos que no podien sortir i han aprofitat la retirada de restriccions per a gastar.

Sembla que la tendència pot haver continuat, més moderadament, el mes de juliol. Segons l’indicador de CaixaBank, el consum va créixer d’un 12% interanual en la mitjana de les quatre primeres setmanes de juliol i el consum presencial amb targetes espanyoles va tenir una pujada de l’11% interanual. L’entitat destaca que la despesa va tenir dos vessants molt diferenciats. Per una banda, la despesa en béns de primera necessitat es va mantenir plana en termes interanuals. Per l’altra, la despesa en béns duradors, transport, lleure, restauració i turisme va registrar una variació interanual positiva, molt notable en els dos darrers sectors.

El servei d’estudis del BBVA també va per aquest camí. Segons que diu, hi ha una evidència que, amb cada onada, les autoritats han après a reduir l’impacte econòmic de les mesures necessàries per a limitar els infectats. Durant la primera onada, el consum en serveis es va reduir al voltant d’un 70% respecte del mateix període del 2019 –segons les dades de despesa amb targeta del BBVA. A la segona, la caiguda va ser d’un 25%, mentre que a la tercera i la quarta la despesa es va mantenir per sobre dels nivells de fa dos anys. Afegeix un fet que em sembla molt important: la despesa dels turistes nacionals ha arribat a assolir el juny els nivells del mateix mes del 2019.

En veient aquestes dades més grans que no es preveien, m’he entretingut a mirar la situació d’una sèrie de variables i les he comparades amb les que hi havia a final del 2019. Crec que és la data de referència correcta perquè, com que treballem per trimestres, durant el primer del 2020 les magnituds ja eren afectades per la pandèmia, que va començar a mitjan març. La primera cosa que he vist és que, en l’aspecte més general, és a dir, el PIB, encara ens falta créixer d’un 7,3% per a arribar als nivells d’aleshores. La majoria d’analistes tenen molta confiança en el segon semestre, amb l’arribada dels fons europeus, però, alhora, veuen la incertesa que origina el turisme a l’estiu. Ja veurem el ritme de creixement que té l’activitat durant el tercer trimestre per a albirar quan podrem arribar al nivell que teníem fa un any i mig.

En canvi, el consum familiar, gràcies al creixement fortíssim del segon trimestre, necessita créixer tan sols d’un 3% per a assolir el nivell pre-pandèmia. Quant als sectors, la situació entre cadascun és molt diferent. El que és més a la vora de la recuperació és la indústria: solament li manca un 6% per a arribar al nivell del 2019. La construcció és el sector que pitjor ha reaccionat i encara li falta un 23% per a la recuperació. Als serveis, m’he centrat en els més afectats per la pandèmia: el comerç, transport i hostaleria, per una banda, i les activitats recreatives i artístiques, per l’altra. Tots dos necessiten gairebé un 22% de creixement per a arribar al nivell del 2019. Evidentment, dins de cadascun hi ha un feix d’activitats diferents. Per això, en alguns casos la situació serà molt pitjor que aquesta mitjana aproximada del 22%, que en alguns altres.

Com que la xifra que comentem és només un avanç, no hi ha dades desagregades per comunitats autònomes. Però cal insistir que, si s’acaben confirmant, indubtablement tindran una repercussió positiva per a Catalunya i, probablement, per a escurçar l’arribada als nivells d’abans de la pandèmia. No oblidem que el creixement molt fort de dos dels nostres clients d’exportació principals també juga a favor nostre.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.