El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, d’unions de fet formalitzades al País Valencià. El TC declara inconstitucionals preceptes de la llei de contingut civil en entendre que sobrepassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi (art. 149.18 CE).

Per contra, desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que serveixen a per regular aspectes de les unions de fet que incideixen en l’exercici de les seves competències. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, compta amb el vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol. La decisió del TC va en la línia de la sentència que el passat 6 de maig va anul·lar la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, aprovada el 2007. El govern espanyol també té recorreguda i pendent de decisió del TC la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011.

En la sentència feta pública aquest dijous, el TC es basa i cita la recent decisió del maig sobre la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, per argumentar que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil, i reconeix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en relació amb la conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià . Aquesta competència queda limitada però al fet que les normes de dret civil han de formar part del seu llegat jurídic en el moment de l’entrada en vigor de la Constitució, l’any 1978, i també als usos i costums acreditats.

Així, els magistrats remarquen que queda vetat crear un Dret civil ‘ex novo’. En aquest sentit, el TC diu que, a diferència dels arrendaments històrics agraris, que sí estan reconeguts per la llei, no s’ha acreditat la vigència de costums. En aquesta resolució també es va afirmar que ni la Llei Orgànica de transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal (LOTRAVA) ni la reforma de l’Estatut valencià del 2006 permeten alterar el sostre competencial establert per la Constitució en matèria de legislació civil. Seguint aquestes argumentacions és que el TC anul·la per falta de competència els preceptes de caràcter civil continguts en la llei que regulen les conseqüències civils de les ‘unions de fet formalitzades. Formen part d’aquest grup els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14. També és declarat nul l’article. 2, que fa dependre l’àmbit d’aplicació de la llei de la ‘veïnatge civil’ de les parts; aquest fet implica la vulneració del principi de territorialitat de les competències que, segons la doctrina constitucional, és implícit al propi sistema d’autonomies territorials i que queda expressament recollit en l’Estatut valencià quan afirma que l’aplicació de les normes de la Generalitat Valenciana ha de limitar al seu propi àmbit territorial.

L’article 1 però és declarat inconstitucional de manera parcial, ja que només té contingut civil l’incís que afecta la regulació de els drets i deures dels qui són membres de les unions de fet formalitzades. Per la seva banda, els 3, 4 i 5 són competencialment neutres i, per tant, conformes a la Constitució. Finalment, la sentència també rebutja que l’article 15 vulneri el principi de desenvolupament de la personalitat, com al·legava el demandant. Sota la rúbrica ‘Altres efectes de la unió de fet formalitzada’, el precepte conté normes que permeten equiparar en alguns aspectes les unions de fet als matrimonis. Per fer efectiva aquesta equiparació, s’estableix sempre com a condició una prèvia sol·licitud voluntària del particular a inscriure en el registre administratiu de parelles de fet, raó per la qual no hi ha vulneració del principi de lliure desenvolupament de la personalitat.

Vot particular
En el seu vot particular, el magistrat Juan Antonio Xiol reitera els arguments que el van portar a discrepar de la sentència del 6 de maig i afirma la constitucionalitat de la llei recorreguda. En la seva opinió, la sentència trivialitza la reforma operada en l’Estatut el 2006 al no atorgar rellevància competencial quan, per contra, reconeix inequívocament la competència de la Comunitat Valenciana sobre ‘Dret civil foral valencià’. Considera també que la doctrina constitucional ha admès la actualització de drets històrics en matèria de Dret privat quan s’incorpora a un Estatut, ja que la Constitució estableix límits territorials només en relació amb el Dret

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb