La democràcia no es negocia. Tanquem l’any amb un propòsit ferm i diàfan. L’any que ve serà l’any de la democràcia catalana. Es portarà a la pràctica amb tota la força i tota la dimensió. La independència no serà un compte de resultats, ni un balanç, ni un passar comptes, ni un pla d’inversions, ni un pla de pensions. Almenys no serà únicament tot això. Posarem tots els arguments damunt la taula. Perquè hi són i són molt rotunds i concloents. Explicarem totes les oportunitats d’obrir un nou escenari per a Catalunya. I, malgrat que tot això hi ajudarà, no serà el factor determinant.

L’any que ve és l’any del xoc. Del gran xoc democràtic. A Catalunya instal·larem la trinxera més gran de combat democràtic d’Europa i bona part del món. Construirem un dic de contenció de l’autoritarisme, el populisme i la ‘dictatova’. I cadascú es posarà al costat que vulgui d’aquesta trinxera.

Jo voldré la independència per moltes raons. Històriques, de benestar, econòmiques, de salut mental, lingüístiques, culturals, de justícia… Algú altre triarà només algunes d’aquestes raons. O hi haurà qui en tindrà unes altres. Però la batalla serà la democràcia. I a un costat hi haurà els qui creuen que la democràcia obeeix la llei. I a l’altre costat hi haurà els qui creiem que la llei obeeix la democràcia.

I com es farà aquest combat? El referèndum en serà l’eina fonamental. Per mi, el referèndum continua essent tan sols una eina. El referèndum serà el moment de la veritat. I no podran tremolar les cames, a l’hora de la veritat. Si s’anuncia, la victòria serà fer-lo. I fer-lo amb totes les conseqüències. Peti qui peti. Però el referèndum no serà l’únic camp de batalla democràtic.

Abans del referèndum passarem unes quantes proves de força. Deixarem passar cap condemna d’un càrrec electe per haver obeït el mandat democràtic? Deixarem passar cap agressió –judicial o de la mena que sigui– per haver servit el debat democràtic? L’actuació dels demòcrates catalans quan hi hagi una condemna ha de ser molt clara.

D’entrada, no s’acatarà la sentència. Perquè, com hem dit, les lleis obeeixen la democràcia i no a l’inrevés. I a continuació, es prendrà la iniciativa per respondre a l’autoritarisme de l’estat espanyol amb creativitat democràtica. I creativitat no vol dir amb dreceres ni refugis, sinó plantant cara. Però sense caure en cap provocació. Tampoc no cal ser tanoques.

No negociarem la democràcia. No acceptarem de rebaixar-la ni un centímetre. Qui tingui aquest principi en la seva actuació, haurà fet la contribució més decisiva a la victòria. Si l’estat espanyol vol aturar-nos, s’haurà d’arriscar molt. Molt! Haurà d’empresonar molta gent. I, així i tot, no ho aconseguirà. Perquè la presó serà un revulsiu de més democràcia. El vot i la democràcia contra la por i la presó. Aquest és el combat del 2017. Catalunya serà la bandera de la democràcia. Jo ja estic a punt. Comencem?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb