19.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.06.2023 - 20:42
Els professors del Col·lectiu Pere Quart han tornat a dir prou. No pot ser que la literatura catalana sigui bandejada de les aules per sistema i que les noves disposicions no incloguin una proposta de cànon ni de coneixements literaris mínims que han d’assolir els alumnes. Per això acaben de preparar el manifest “Per una educació literària que ho sigui de debò”, al qual ha tingut accés VilaWeb.
Com explica Antoni Isarch, membre impulsor del col·lectiu, en actiu d’ençà del 2016, “la raó per la qual es fa públic ara el manifest rau en l’aprovació del nou decret d’ensenyament de secundària i batxillerat, que afecta una vegada més l’educació literària”. “Nosaltres hem expressat contínuament el nostre malestar amb el bandejament de les humanitats en general i de la literatura en particular, i el manifest és la manera de tornar-ho a fer públic en un moment molt greu, en què s’estan suprimint les lectures obligatòries i s’opta per una fórmula competencial que desorienta i no aclareix en cap cas les coses.”
De fet, el manifest arrenca així:
“Arran de la publicació del nou Decret 171/2022, de 20 de setembre de 2022, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, aprovat pel Departament d’Educació, el professorat de llengua i literatura catalanes que forma part del Col·lectiu Pere Quart vol manifestar que:
Constatem una clara intenció política d’anul·lar la cultura literària, que és un eix primordial tant per a la construcció del país i del seu reconeixement internacional com per a la urgent preservació de l’idioma. El menyspreu sostingut dels sabers humanístics al llarg dels últims anys no pot ser degut només a la incompetència o la desídia de les autoritats educatives, sinó que obeeix a l’acció conscient de promoure uns models pedagògics que marginen aquesta cultura literària i l’escamotegen als ciutadans d’avui i de demà per fer-los més inconscients, mesells i submisos.
Rebem amb perplexitat que l’única guia que s’ofereix al professorat sigui un recull de sabers vague, basat en el llenguatge aproximatiu –malgrat l’aparença d’exhaustivitat–, i que s’aposti per treballar a l’aula de la manera que cadascú consideri més oportuna sempre que l’enfocament sigui ‘competencial’. L’èmfasi en la llibertat de configurar itineraris i de dissenyar propostes de lectura no és sinó l’enèsima proclama retòrica del Departament d’Educació.”
Uns vuitanta professors
El Col·lectiu Pere Quart l’integren en aquest moment una vuitantena de persones, la majoria professors de llengua i literatura a la secundària, i el document s’ha anat consensuant les darreres setmanes, però estan disposats a recollir més idees i propostes de tothom que s’hi vulgui adherir. “És un document que creix de manera crítica davant certes incompetències. Som constructius i proposem i demanem la col·laboració de professors de llengua i literatura i apostem per una llista concreta àmplia d’autors i obres.”
El manifest continua dient:
“No entenem que el decret, en parlar de la literatura catalana de modalitat, d’una banda, afirmi que ‘no es pretén emprendre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida a l’aula, i que aniran acompanyades d’un conjunt de textos que permetran tant la seva contextualització històrica i cultural com la seva inscripció en la tradició literària, l’accés a la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i contemporànies’ i, de l’altra, elimini aquest ‘nombre reduït d’obres’; és a dir, les lectures prescriptives fixades per a les PAU, que ja esdevenien una selecció i, doncs, permetien aprendre competencialment a partir de l’anàlisi interpretativa del text.
Desaprovem la proposta fal·laç de ‘participar [l’alumnat] en la construcció d’un cànon literari que integri la perspectiva d’experiència de les dones i altres perspectives que no han estat visibilitzades, mitjançant la lectura d’obres d’escriptores i altres autors i autores marginats en llengua catalana, per desenvolupar el pensament crític pel que fa a la construcció discursiva del món i els seus imaginaris’. Una tal intervenció de l’alumnat no es pot dur a terme sense un mínim bagatge literari i cultural ni pot fer-se des d’uns ambigus i generalistes eixos ‘temàtics’. Ha de plantejar-se des del coneixement rigorós i aprofundit de la tradició, dels moviments i de les vicissituds historico-polítiques que l’han condicionada, així com des de l’assumpció de la consciència històrica necessària per a articular el sentit evolutiu d’aquesta tradició.
Denunciem, finalment, l’absència clamorosa al llarg de tot el decret d’una relació clara i orientadora d’autors i obres per a la matèria comuna a primer i segon curs i, especialment, per a la matèria de literatura catalana de modalitat. I, per tot això:
Reclamem l’entesa necessària entre el Departament d’Educació, les universitats catalanes i els instituts d’ensenyament secundari, mitjançant un òrgan que reguli una coordinació efectiva entre els agents implicats per consensuar acords relatius tant al currículum de batxillerat com a les proves d’accés a la universitat, amb l’objectiu que siguin veritablement equitatives per a tot l’alumnat de Catalunya.
Reivindiquem la recuperació d’una hora lectiva per a la matèria comuna de llengua i literatura catalanes a primer i segon curs, per garantir un ensenyament aprofundit de les lectures escollides que en superi la mera explicació argumental i en pugui oferir un veritable acostament literari. Cap Conselleria d’Educació s’ha dignat a plantejar-se de debò una mesura perfectament assumible –que ja reclamàvem el maig de 2016 en el nostre manifest fundacional–, la qual cosa no fa sinó constatar el retrocés que en aquell moment ja denunciàvem com a inevitable.”
Obligació moral
Antoni Isarch assegura que són escèptics amb la nova conselleria que encapçala Anna Simó. “Hi ha hagut alguns intents d’acostament des del 2026, però mai no se’ns ha reconegut com a interlocutors vàlids. Nosaltres som només una entitat, però amb els nostres cursos percebem que cada vegada hi ha més gent preocupada i una certa inquietud. Tenim una certa representativitat, però no creiem que la nova conselleria canviï les directrius educatives. Pot ser que hi hagi hagut un canvi al capdavant de la conselleria, però no hi ha hagut cap manifestació de canvi ni tan sols davant les dades que mostren els baixos índex de comprensió lectora, ni els baixos resultats acadèmics, dues proves que les coses no es fan bé. Potser sempre som els que protestem, però tenim l’obligació moral de dir que el govern va despullat i esperem que algú ens escolti. Estem ben oberts que la nova consellera vulgui parlar-ne amb nosaltres.”
El Col·lectiu Pere Quart també reclama l’activació de la comissió mixta entre la universitat, el departament i el professorat de secundària. “Fins ara n’hi havia una que era la que escollia les lectures obligatòries per a batxillerat i ordenava el currículum, però amb el nou decret el paper dels assessors, la universitat i els professors queda marginat. Cal que aquesta col·laboració es reprengui amb un nou impuls, amb nous integrants i que sigui més participativa i oberta, perquè fins ara transcendeix molt poc què fan. També cal que hi hagi un element progressiu en les lectures entre primer i quart de l’ESO, que sovint són massa infantilitzades, per permetre d’arribar millor a les obligatòries del batxillerat”, explica Isarch.
El manifest també proposa una llista d’autors dels Països Catalans de tots els gèneres literaris i convida tothom a signar-lo:
“Proposem una llista de clàssics de la literatura catalana dels segles XX i XXI per a la matèria de modalitat de literatura catalana que inclogui poesia, narrativa, teatre i prosa no ficcional d’arreu dels Països Catalans, amb noms com Montserrat Abelló, Vicent Andrés Estellés, Maria Àngels Anglada, Manuel Baixauli, Sergi Belbel, Josep M. Benet i Jornet, Prudenci Bertrana, Aurora Bertrana, Joan Brossa, Zoraida Burgos, Jaume Cabré, Núria Cadenes, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Carner, Víctor Català, Jordi Pere Cerdà, Antoni Clapés, Lluïsa Cunillé, Martí Domínguez, Josep M. Espinàs, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol, Gabriel Ferrater, Vicent Flor, J. V. Foix, Josep Franco, Joan Fuster, Pere Gimferrer, Marc Granell, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Rosa Leveroni, Joan-Lluís Lluís, Josep Lozano, Joan Maragall, Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, Miquel Martí i Pol, Dolors Miquel, Manuel Molins, Terenci Moix, Jesús Moncada, Quim Monzó, Anna Murià, Joan Navarro, Joan Oliver, Maria Antònia Oliver, Vicenç Pagès Jordà, Josep Palau i Fabre, Teresa Pàmies, Manuel de Pedrolo, Josep Piera, Josep Pla, Josep Sebastià Pons, Baltasar Porcel, Carles Riba, Carme Riera, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra, Màrius Sampere, Carmelina Sánchez Cutillas, Rodolf Sirera, Cèlia Suñol, Jordi Teixidor, Màrius Torres, Enric Valor, Maria Teresa Vernet, Antònia Vicens, Llorenç Villalonga, Joan Vinyoli, entre molts altres.
Convidem els docents de llengua i literatura catalanes d’arreu dels Països Catalans a organitzar-se per esmenar el buit negligent del Departament d’Educació amb una proposta comuna de lectures per al batxillerat en les matèries de llengua i literatura i de literatura de modalitat.”
Us hi podeu adherir aquí
