El cementiri d’Adif

Montcada i Reixac lluita pel soterrament d’unes vies on ja han mort 170 persones

VilaWeb
Redacció
02.11.2017 - 10:30
Actualització: 02.11.2017 - 11:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

LAURA BARROSO (@barroso_laura)EDGAR SAPIÑA (@edgarsapinya)

170 morts des de l’any 1888. Els trens de Rodalies Barcelona fan que aquest drama humà es visqui de forma freqüent a l’estació de tren de Montcada i Reixac. Aquest any han mort atropellades quatre persones i una més ha patit una ferida irreversible: l’amputació d’una extremitat. I els veïns, any rere any, protesta rere protesta, ja no poden més. L’estació de Montcada i Reixac és el cementiri d’Adif, la més mortífera que l’empresa gestiona a l’Estat espanyol.

Edgar Sapiña

Aquesta problemàtica ha marcat al municipi com les vies del tren que hi passen per ell. Des de 1989 la reivindicació del consistori ha estat el soterrament de les vies del tren. L’any 2007 es va arribar a un acord amb el Ministeri de Foment per dur a terme unes obres que encara avui s’esperen. En aquests moments i després de les promeses incomplertes, ni el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font; ni l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos; ni el portaveu de la Plataforma Tracte Just Soterrament Total (PTJST), Antoni Mollet, estan convençuts que aquestes obres es duran a terme.

Montcada i Reixac és un punt estratègic i fonamental per a les comunicacions terrestres, tant a Barcelona, atès que és l’enllaç immediat amb la ciutat de Barcelona al nord, com al conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Ho demostren les cinc estacions de tren situades en el municipi – amb una població de 35.000 habitants –, per on passen els trens de les línies R2, R2Nord, R3, R4, R7 i serveis regionals de Rodalies Renfe. Aquesta circumstància, lligada amb la inacció històrica del Ministeri de Foment i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), ha generat un enorme ferida: 170 víctimes mortals.

L’estació de Montcada i Reixac divideix el consistori en dos. Segons el portaveu de la PTJST, Antoni Mollet, ‘l’R2 trinxa el poble, el separa’. L’única solució segura és un pas subterrani que està a 200 metres del pas a nivell. Tot i això, aquest espai no està habilitat per aquelles persones que tenen alguna dificultat motriu, fent impossible el seu trànsit i deixant com a única possibilitat viable el pas a nivell. A més, els veïns asseguren que està en mal estat i és insegur.

D’altra banda, la freqüència de pas dels trens fa impossible un ritme de vida normal. Quan les barreres indiquen l’arribada d’un tren, hi ha veïns que creuen les vies i admeten que no s’hauria de fer, però hi ha moments durant el dia que les tanques de seguretat estan més estona abaixades que alçades.

Tot i això, les mesures de seguretat són insuficients tant per a l’Ajuntament de Montcada i Reixac com per a la PTJST, que qualifica al servei de Rodalies Barcelona ‘d’antiquat i desfasat’. En aquest vídeo es pot veure la situació actual de l’estació de Montcada i Reixac. Els montcadencs han de compartir un espai molt reduït amb cotxes, motos i altres vehicles.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya no dóna ‘cap valor’ a les paraules d’Adif i del Ministeri de Foment. Només confia en l’execució i el compliment dels ‘terminis mínims’ a la fase de projectes de les obres i en la licitació d’aquestes.

L’alcaldessa de Montcada i Reixac assegura que de les cinc estacions que hi ha al municipi només una està en les condicions adequades, de manera que ‘Renfe està vulnerant el dret a la mobilitat a bona part de la ciutadania de Montcada i Reixac’. Malgrat això, la batllessa considera que des del nou nomenament del president d’Adif, Juan Bravo, ‘el tarannà i la predisposició han canviat completament’.

Edgar Sapiña

En canvi, ha estat molt més crítica amb Julio Gómez-Pomar, secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge del Ministeri de Foment, que al·legava motius econòmics com els causants del retard en la realització de les obres de soterrament de les vies. De fet, segons Campos, ‘un dels esculls més importants des de Madrid era el tema econòmic’, per això quan es va presentar un informe de l’agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional (BR), a petició dels ajuntaments de Montcada i Reixac i Barcelona, on es reduïa el cost de les obres a la meitat, és a dir, dels 400 milions als 200 milions, es va desencallar la situació. ‘Això demostra que la decisió és qüestió de prioritats, i que salvar les vides de la ciutadania no ha estat l’objectiu de Foment durant molts anys’, diu l’alcaldessa, que qualifica el reclam de la realització de les obres de ‘justícia històrica’.

El portaveu de la PTJST sosté que ‘Adif i Renfe han deixat abandonat el municipi’. Afegeix que ‘les andanes són un desastre’ i la situació és ‘vergonyosa’. Mollet comparteix la visió de l’alcaldessa i considera que el punt d’inflexió d’Adif va ser quan els responsables de l’empresa van visitar la localitat i van veure que era ‘necessari intervenir’.

Tot i que Cetrencada s’ha posat en contacte en repetides ocasions i a través de diversos mitjans amb el Ministeri de Foment i amb l’empresa pública Adif, no ha obtingut cap tipus de resposta.

Llum al final del túnel

Al mes d’octubre es va publicar al BOE la ‘licitació del contracte de serveis per la redacció d’un estudi informatiu i dels projectes bàsics i constructiu del soterrament de la línia R2 de Rodalies Barcelona al seu pas pel cas urbà de Montcada i Reixac’. Mesures concretes i terminis fixats – 21 mesos –. Després que els estudis informatius i l’estudi d’impacte ambiental estiguin fets i aprovats, es podran començar a realitzar les obres de soterrament, donant resposta a la demanda històrica dels ciutadans i ciutadanes del municipi. Es preveu que les obres finalitzin l’any 2023.

Fins que les obres es materialitzin, tant l’Ajuntament de Montcada i Reixac, com la PTJST i la Generalitat seguiran pressionant per tal que se segueixin implementant mesures que contribueixin a la millora de la seguretat de les vies.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes