01.08.2021 - 13:17
|
Actualització: 01.08.2021 - 18:24
El cap dels militars colpistes a Myanmar, Min Aung Hlaing, s’ha atorgat el títol de primer ministre d’un govern provisional, segons que ha informat aquest matí la premsa estatal. Això representa un pas més a la presa de poder de l’exèrcit, que fins ara dirigia el país des d’un òrgan anomenat consell d’administració de l’estat.
El primer de febrer, l’exèrcit va forçar la destitució del govern civil i els dirigents del país van ser detinguts, inclosa Aung San Suu Kyi. Min Aung Hlaing, com a cap de l’estat major de les forces armades, va encapçalar la rebel·lió militar i ha governat Myanmar des de llavors.
El cop va generar fortes protestes als carrers durant setmanes. Avui encara hi ha 5.444 manifestants detinguts i pel cap baix 940 manifestants, incloent-hi 82 criatures, han estat assassinats per l’exèrcit o la policia.
L’origen del conflicte
Els militars van fer el cop d’estat arran del resultat de les eleccions del novembre, en què va guanyar clarament el partit d’Aung San Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), amb el 83% dels escons. El partit de l’oposició, Solidaritat i Desenvolupament de la Unió, que té el suport dels militars, va obtenir tan sols 33 escons de 476. Els militars es van negar a acceptar els resultats i van afirmar que s’havien trobat milions d’errors, tot i que no hi ha proves d’aquestes acusacions.
Els militars havien governat a Myanmar durant gairebé cinquanta anys, fins el 2011, quan el país va començar a evolucionar cap a un sistema més democràtic. El 2015, la Lliga Nacional per la Democràcia –encapçalada per Aung San Suu Kyi– va obtenir prou escons per a formar un govern democràtic. Les eleccions del novembre, que han motivat el cop d’estat, eren les segones d’ençà del final del govern militar.
