El calendari: 17 d’agost, constitució del congrés; sessió d’investidura al setembre

Després de les eleccions al parlament espanyol, comença el calendari per a proclamar un nou govern. Aquestes són les dates clau del procés:

• 28 de juliol: Comença l’escrutini general a les juntes electorals provincials, que tenen com a data de termini el dilluns 31. És un recompte públic on ja s’inclouen els vots de l’estranger dels inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).
• A partir del 8 d’agost: Una vegada resolts tots els recursos, es proclamaran els resultats i les juntes electorals expediran les credencials perquè els diputats i senadors puguin presentar-se al congrés i al senat per acreditar-se.
• 17 d’agost: A les 10.00 es constituiran, simultàniament, cadascun en la seu corresponent, el congrés i el senat espanyols. És el dia en què els parlamentaris trien els presidents i les meses de les cambres. Aquell mateix dimarts, la persona que ocupi la presidència de la cambra baixa es desplaçarà al palau de la Zarzuela per informar-ne Felipe de Borbó.
• 21 d’agost: Després d’haver estat informat de la composició del congrés, es preveu que Felipe de Borbó convoqui aquella setmana del 21 d’agost els representants de totes les formacions amb presència al congrés per decidir a qui encarrega de sotmetre’s a la sessió d’investidura.
• 24 d’agost: Es calcula que aquell dia acabarà el termini de cinc dies hàbils per a formar els grups parlamentaris del congrés, tot seguint les previsions reglamentàries. Després, la mesa del congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per a constituir la junta de portaveus, que és l’òrgan que ordena les sessions plenàries i distribueix els escons de l’hemicicle.
• Primera setmana de setembre: Constituïts els grups parlamentaris i la junta de portaveus, i repartits els seients de l’hemicicle, ja es podran convocar sessions plenàries. Si els resultats electorals ofereixen una majoria clara o hi ha acord entre algunes forces polítiques, es calcula que el debat d’investidura pot ser a final d’agost o, més probablement, la primera setmana de setembre. Serà investit president aquell candidat que aconsegueixi la confiança del congrés per alguna d’aquestes dues vies: en la primera votació, si aconsegueix majoria absoluta (176 vots) o, en una segona oportunitat, 48 hores més tard, si aconsegueix més vots a favor que vots no en contra. La data d’aquesta primera votació d’investidura condiciona el calendari en cas d’una repetició electoral, perquè, en cas de blocatge, les corts es dissoldran en complir-se dos mesos d’aquella data, i caldrà fer tornar a fer eleccions passats 47 dies.

A partir de la votació, s’obren, doncs, dues vies:

• Hi haurà un govern espanyol al setembre. Si s’ha aconseguit la investidura al primer intent, el nou president pot prendre’n possessió el 8 de setembre i nomenar immediatament els ministres.
• Repetició de les eleccions per Nadal. En canvi, si no s’ha aconseguit la investidura en aquell debat, després de la primera votació fallida comença a córrer un termini de dos mesos per a possibles nous intents. Això implica que, si hi ha un fracàs a principi d’octubre, com va ocórrer amb les investidures fallides de Pedro Sánchez el març del 2016 i el juliol del 2019, i no s’assoleix una alternativa viable els dos mesos següents, cal dissoldre les corts novament al novembre i fer eleccions 47 dies després, és a dir, per Nadal.