El bot del vot: la desbocada força dels cavalls

«Diumenge, tots plegats, des dels carrers i les places de tot el Principat, serem el bot ferotge que ferirà per sempre més el règim putrefacte del 78»

Vicent Partal
25.09.2017 - 05:31
Actualització: 25.09.2017 - 07:31
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Em sembla que va passar la primera vegada que vaig anar a Arenys de Mar. Encara tenien la riera i quan plovia baixaven els ‘bots’. Al Maresme, un bot és un colp d’aigua que crea una mena de paret vertical, que arriba de sobte i que és capaç d’arrossegar qualsevol cosa que trobe. Espriu explica el fenomen en un dels seus poemes més coneguts (‘quan la desbocada força dels cavalls / de l’aiguat de sobte baixa pels rials’), però jo no n’havia vist mai cap. I em va impressionar. Va baixar un bot i es va endur, efectivament, tot el que tenia al davant.

Aquest cap de setmana he recordat aquella imatge, veient els estudiants eixir de la vella facultat central de la Universitat de Barcelona amb les mans plenes de butlletes, escoltant els crits de la plaça de Sant Jaume quan han començat a ploure butlletes del cel, sentint els espectadors de Montilivi junts, fossen de l’equip que fossen, brandant butlletes a les mans i afirmant que votaríem, escoltant els aplaudiments efusius en una homilia a Montserrat que demanava que parlassen les butlletes, mirant la Paeria de Lleida empaperada d’humils cartells ciclostilats i butlletes, i sentint els crits davant l’Ajuntament de Mataró reclamant les butlletes i el repic de claus enmig del concert dels Manel, mirant com la Ràpita aplaudia Lluís Salvadó i els altres detinguts, mentre circulaven les butlletes de mà en mà.

Si cada dia és una batalla, ahir en vam guanyar una de molt important. Han passat vint-i-quatre hores. Només manquen sis dies. I la ‘brigada del Piolín’ s’ha dedicat a mirar de tapar amb lones el seu ridícul vaixell, demostrant-nos que fins i tot ells es moren de vergonya. Han continuat, això sí, acusant gent, ara Botran i els dos Jordis, i han continuat intentant negar les evidències. Tornen a dir que no votarem, com si les paraules poguessen ser un sortilegi per a evitar la realitat.

Però hi ha el bot. Aquest bot imparable que he vist al carrer en les cares de la gent. Un bot que s’expressa en els somriures del país, que se sent fort, preparat i decidit, profundament alliberat. Perquè els hem perdut el respecte. Perquè ens passem les butlletes rient, davant la seua cara, com si fossen aquella rosa de paper que cantava l’Estellés. I perquè, fent-ho, avancem sense aturador, pas a pas, un dia més, un tram de camí més.

Per això supose que molts, aquest cap de setmana, heu sentit això que he sentit jo: aquesta remor que creix des de dins i ens diu que no únicament guanyarem sinó que diumenge, tots plegats, des dels carrers i les places de tot el Principat, serem el bot ferotge que ferirà per sempre més el règim putrefacte del 78. I que ho farem amb la desbocada força dels cavalls…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.09.2017  ·  22:23

Del bot, a la Plana en diem “goleró”. Però és el mateix. I, efectivament, aquest diumenge que ve, que ja és el diumenge que ve, el goleró de la gent que tot s’ho emporta per davant, enviarà tot allò que se li pose pel davant a la mar. I ells tapant-se les vergonyes amb la lona.
Per al final de setembre només falten cinc dies. Cinc.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
24.09.2017  ·  23:02

Estan perdent els papers. Mai he vist un entrevistador tan desesperat com el que no ha deixat acabar a Puigdemont cap frase completa en l’acosoyderribo que acabe de vore a la 6, actuant com un advocat del diable amb el cul llogat. Quina paciència més honorable!.

Ramon Perera
Ramon Perera
24.09.2017  ·  23:14

El bot s’endurà el transatlàntic que no podia donar la volta.
Nota.- Cal recordar la metàfora del transatlàntic i la riera en un editorial de fa temps.

David Calabuig
David Calabuig
24.09.2017  ·  23:39

Així és, Vicent.
Això nostre és imparable. Volíem una república catalana per poder viure millor, gestionar amb seny la hisenda, aprovar lleis progressistes, modernes i beneficioses per a la majoria dels ciutadans, impulsar les energies renovables i netes, aplicar mesures ecològiques i sostenibles, crear feina de qualitat i estable…
Ara, a més a més de tot això (que no és poca cosa), necessitem un nou estat per alliberar-nos del feixisme opressor d’aquest estat espanyol que no té solució. Ja s’ha demostrat que ens hi estem jugant les llibertats individuals i col·lectives més bàsiques.
Estem preparats per a la setmana més important de les nostres vides, que ha de culminar el proper diumenge en una mobilització massiva per anar a votar.
És ara o mai.

Bieito Seivane
Bieito Seivane
24.09.2017  ·  23:40

Nom aturo (= soporto) ao Jordi Évole, por isso neguei-me a ver a entrevista. É a versom masculina da Ana Pastor.

jaume vall
jaume vall
25.09.2017  ·  00:09

Als que s’omplen la boca de la llei i de l’estat de dret, i de la grandesa de la nació espanyola (la darrera que ho ha fet , Dolors Montserrat a la Sexta, recordar-los dues coses:
1a. Normalment quan algú ha de repetir contínuament una justificació per convèncer els oients, és que aquests observen la realitat diferentment. L’emissor parla del que voldria que fós més que no pas del que és. Si un està segur de les seves virtuts, no cal proclamar-les repetidament. Si Espanya fos una gran nació, no tindria una desestructuració territorial reiterada al llarg dels segles. El mateix raonament per la verbalització contínua d’un estat de dret on tots els ciutadans estan sotmesos a la llei. Si fos cert, no caldria reiterar que els seus adversaris polítics ho han de complir, per dissimular els fets que demostren que ells no ho fan.
2a. La llei. La llei pot ser legal, però no té per què ser justa. No hauria de caldre ni recordar-ho. No caldria ni fer la llista dels països on les lleis justifiquen la violació dels drets humans. Hi ha valors superiors al compliment de la llei.
La llei, si justa.
La democràcia, si lliure.
La dignitat i la decència, sempre.

Venim de lluny, hem caminat molt, i estem a punt d’arribar. D’arribar a viure en un país just, lliure, digne i decent.

Jaume Morrus
Jaume Morrus
25.09.2017  ·  01:53

Avui, crec, ha sigut el dia que molta gent necessitava. Un dia on baixar tensions i pujar il·lusions, sentint-se acompanyat, baixar a les places i gaudir com ho sabem fer en aquest país. Sense escarafalls, però determinats, sense rancúnies, però orgullosos.
Una setmana carregada i tensa, on s’ha fet palès que som i volem ser. Amb un humor realment digne d’estudi i difícil de trobar en altres llocs en les mateixes situacions.
Un bon dia, on no tothom entenia que estàvem fent festius al carrer. I jo si ho veig positiu, cal saber gaudir-ne dels moments on llueix el sol i el cel s’obre després del núvols.

Tanmateix, parles del bot i es que la tempesta comença demà (segurament). Es la setmana on ells s’ho jugaran tot i ho saben, el llop ferit es el pitjor enemic. Caldrà la màxima atenció i el millor del que portem dins per encarar i superar la setmana on ens juguem el futur del país…

Perquè, no en tingueu dubte, ens hi juguem el país, en tots els sentits que pugeu imaginar. I la tempesta serà forta i no respectarà res ni ningú.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
25.09.2017  ·  01:54

Fins ara, quan anàvem a manifestacions i concentracions, la gram majoria érem gent gran i tenint en compte que per exemple a Escòcia el referèndum es va perdre, entre altres aspectes, perquè l’estat anglès va aconseguir que la gent gran tingués por per les pensions, jo sempre pensava que aquí això no passaria però amb tot, trobava a faltar el grups dels joves en aquestes activitats però per fi sembla que quest desig ja ha arrelat en el jovent, bàsicament universitari però no només, i que fent pinya amb el desig de la majoria de la societat, ha esclatat una gran unió entre tot el poble i ara, més forts que mai i més units, és segur que guanyarem.
Un altre tema és el relat que el govern del PP està creant sobre les actuacions dels manifestants independentistes i així justificar la intervenció de milers de policies estrangers a casa nostra quan ja tenim un cos policial de solvència contrastada. Qualificant-los de “tumulltos” creu que té l’excusa perfecta no solament per actuar a Catalunya quan és palès que no calia, sinó que a més han tingut la barra de voler que el comandament de totes les policies, inclosos els mossos, sigui espanyol, aplicant una llei del 1987, quan el mossos eren un cos decoratiu i obviant que ara són més de 17.000 efectius completament entrenat i armat. Evidentment la conselleria de governació ha dit que no en faria cas i ja veurem com acaba tot plegat. També de manera il·legal, aquest relat es farà servir per justificar el delicte de sedició penat amb anys de presó a les persones que convoquin aquestes mobilitzacions que han estat, són i seran sempre pacífiques.

Veient això, com pot ser que encara hi hagi dubtes sobre la necessitat de tenir un estat propi o continuar ocupat per un estat corrupte, antic i antidemocràtic?

Jaume Sans
Jaume Sans
25.09.2017  ·  01:55

Avui estava intentant comparar l’ambient d’una setmana abans del 9N amb el que aquests dies s’ha vist a tots els pobles i ciutats del pais. No puc recordar que fa 2 anys hi hagués tanta gent mobilitzada i determinada a anar a votar. Podran parar-nos? Potser sí, però haura de ser amb violència. Encara no se quina, però no tenim cap por. Hi anirem, defensarem els col•legis i votarem. Com diu la homilia al final: que així sigui.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
25.09.2017  ·  01:57

Mentrestant, els fets de Saragossa. Tristos, lamentables, a condemnar per qualsevol demòcrata. Però també ridículs: gent tancada en un edifici envoltat de feixistes, i no podien sortir perquè quasi no hi havia policies per treure’ls d’allà. “Tots són a Barcelona.” L’enèssim ridícul d’un estat desbordat. Alguna cosa em diu que no només canviarem Catalunya, sinó també Espanya, o allò en què es converteixi Espanya. Que tingueu una bona última setmana.

jordi Rovira
jordi Rovira
25.09.2017  ·  06:49

Realment no hi ha res que es mantingui dret en aquest estat espanyol. Per exemple, investigadors que han de pagar amb diners personals viatges a congresos internacionals compromesos. I alhora, tres vaixells tirant els diners de tots al mar. No és possible tanta irracionalitat en tan poc temps.

Albert Miret
Albert Miret
25.09.2017  ·  07:36

Com l’Evole n’hem vist més de cent i de dos-cents. Venen aquí, estudien aquí, simulen ser catalans i, oh sorpresa, després se’n van allà, triomfen perquè aquí s’han preparat bé i s’ensanyen contra Catalunya. Son legió, perquè allà és exactament el que els compren. L’anti-castalanisme és la manera fàcil de triomfar. Hi ha un pitjor, que és el periodista que emprenya a tres o quatre contertulians i quan els te allà només parla ell.
En fí. La misèria no te límits. Només és qüestió d’esperar el bot que explica tan bé el mestre Partal. Dels mal periodistes ens n’oblidarem en deu minuts.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
25.09.2017  ·  08:04

El meu primer gran dubte o temor era la mobilització ciutadana: quan el procés ho necessités la gent respondria en la mesura requerida per les circumstàncies, o la seva implicació no aniria més enllà de les grans mobilitzacions anuals de l’Onze de setembre, reduïdes en tal avinentesa a unes simples performances retòriques? El meu segon dubte o temor era el grau d’implicació del jovent en el procés i, especialment, en la seva fase (l’actual) d’acceleració: no deu ser cap secret per a ningú que la mitjana d’edat en les activitats i mobilitzacions de l’ANC deu superar amb escreix la cinquantena d’anys, més o menys la meva (en tinc 58). Després d’aquesta setmana màgica (permeteu-me l’expressió) ja no tinc cap dubte de que ens en sortirem. Hi ha la gent, hi ha la gent de totes les edats, i fins gosaria dir que aquest alenada històrica probablement haurà incrementat el nombre dels partidaris de marxar d’aquest estat oligàrquic i fundar la nova República Catalana de les persones lliures.

Joaquim Farres
Joaquim Farres
25.09.2017  ·  09:01

I jo que, fins aquest matí, em pensava que les lones del Piolin eren per camuflatge !!. Perquè la estratègia de posar tots els “actius” en un vaixell a dormir es de estratega de fireta… els deus facin que no tinguin cap mala intenció els moros dolents.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.09.2017  ·  09:39

Hi ha dos bots.
El el nostre i el de l’Estat central. El de Madrid està aconseguint frenar molts indecisos bona gent. Desorientar altres que no saben que per internet poden saber on han d’anar a votar.
També espanten coneguts i contactes meus que només fan que enviar-me missatges sobre una suposada “gran repressió” que ens espera aquesta setmana.
Sembla una editorial de conte de fades. Tots serem feliços perquè no està passant res.

Demano realisme i astúcia a tothom. També al nostre director.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.09.2017  ·  10:02

D’acord amb en Vicent.
Alguna apreciació. No és cert que a Saragossa no hi hagués prou policies perquè estaven a Catalunya. Espanya té policies per tapar el sol. Hi ha un element més polític: l’Estat utilitza ara obertament als nazis com a força d’intimidació en confabulació amb els cossos repressius (hem vist guàrdies civils aplaundint-los).

“la desbocada força dels cavalls” no es pot contenir, i m’atreviria a pensar que l’Estat, que ho intentarà tot, però que ja veu també l’1-O com imparable. Està preparant l’endemà: l’anulació de l’autonomia i l’empresonament de tot el govern. Ja estic pensant, doncs, amb la vaga general. Però potser hem d’anar pas a pas.

Puntualització. L’expressió d’un gran xàfec: plou a bots i barrals. Pel que sé, el bot és un recipient de cuir cosit i el barral un cossi de fusta. En qualsevol cas, buidant-los amollen molta aigua, una cortina.

MAGDA GIFRE
MAGDA GIFRE
25.09.2017  ·  10:10

En Josep Maria diu que Madrid està aconseguint frenar molts indecisos bona gent. Potser si, però jo no en conec cap. En canvi en conec molta que no tenia pensat votar i ara té clar que hi anirà i fins i tot algun que pensa va votar No i ara diu que votarà Si. No ho sé, ja ho veurem.
En quant a la entrevista de Évole, la vaig trobar lamentable per la pèrdua de papers del periodista. No sé si volia fer un programa correcte i la seva ideologia el va trair i el va portar a fugir de la equanimitat o si deliberadament ho va preparar per fer quedar malament el personatge, gratant en el passat a la recerca d’alguna cosa negativa i passant per alt totes les positives. No crec que li servís de res. Els convençuts seguim convençuts i els que no, continuaran criticant Puigdemont com ja feien. La única cosa que ha canviat és que ell s’ha retratat com un mal professional, capaç de tallar l’entrevistat, contradir-lo i no deixat-lo parlar, com si en comtes d’aprofundir en el personatge, l’objectiu fos donar a conèixer les idees del periodista, com si en comptes d’una entrevista fos un debat cara a cara entre dos adversaris polítics intentant guanyar vots.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
25.09.2017  ·  11:25

D’acord amb els comentaris sobre Évole. Només a l’inici de l’entrevista :”Si entra la GC avisi’m”, com si la víctima fos ell.
En fi, el to burlesc d’aquests personatges tan ufans i tan superbs.

Moltes gràcies Vicent Partal per la seva editorial.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.09.2017  ·  14:17

Hi ha una gran diferència entre Ezpaña i l’Imperi Romá. Segons la història, Roma no pagava els traidors. Això no significa que l’Evole pugui viure confiant en el xollo. Quan els convingui, l’enviaràn a fer punyetes. Per cert, que això de fer punyetes dèu ser un bon negoci, en vista de la legió de jutges carcamals que desgavellen España.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.09.2017  ·  14:24

Sí que sabem en que es convertirà Ezpaña. En un muntanya prenyada, que parirà uns milers de rates i uns milions d’analfabets

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
25.09.2017  ·  19:48

En català occidental diem “bot” a un salt. Per exemple “botem la tanca o botem a la corda”, etc.

Amic i compatriota Pep Agulló, de les comarques orientals principatines, el que tu dius en català -tant occidental com oriental – és un bót o una bóta que, com dius tu, és un recipient de pell d’animal cosit per a guardar-hi un líquid, especialment vi.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
25.09.2017  ·  20:02

Jo no puc votar, però a punta de dia seré davant del que havia estat el meu col·legi electoral, defensant la democràcia.

Rosa Biadiu
Rosa Biadiu
25.09.2017  ·  22:52

Amén!

Antoni Morell
Antoni Morell
25.09.2017  ·  23:33

L’1 d’octubre el BOT serà de VOTS posats en urnes per DEVOTS del Dret a Decidir.
Per tot el País, tots VOTAREM la BOTADURA del nou transatlàntic de la REPÚBLICA CATALANA, que substituirà el BOT de goma punxada per la BOTA DURA del franquisme i els seus successors.

Josep C. A. Codina
Josep C. A. Codina
26.09.2017  ·  08:49

La justícia, ( no les institucions de la justícia, si no l’esperit de la justícia), la democracia i l’ètica, estant per sobre i per damunt, de les lleis i les constitucions, ja que les primeres son l’ara i aquí, i les altres son el passat, que poden ser injustes anti democràtiques i sense ética.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes