Arran del judici del 9-N, voldria destacar unes paraules recents de dos catalans mediàtics per a tot Espanya:

‘Si la justícia considera que Artur Mas ha de ser inhabilitat, que ho sigui. El 3% és l’escàndol de corrupció més gran que hi ha hagut.’ Francisco Marhuenda a Twitter.

‘Les estelades i manifestacions no ens pararan per destapar tots els casos de corrupció a Catalunya.’ Inés Arrimadas citada al Nacional.

No calen presentacions, però sí. Marhuenda és periodista i ‘quota’ catalana als programes de política-espectacle més vistos a l’estat. Arrimadas és la cap de l’oposició a Catalunya i la primera interlocutora que ha triat la Moncloa per a representar aquest ectoplasma anomenat ‘operació diàleg’. Una ‘operació’ que, per cert, el govern espanyol ha hagut de suspendre dues vegades (dimecres passat i ahir dilluns) davant la indiferència dels súbdits catalans: ‘Alerta, que suspenem el diàleg, eh?’, ‘Eeeooo, que l’hem suspès, eh?’, com si del no-res al no-res haguéssim de notar cap cosa.

Tornem al tema: Marhuenda i Arrimadas no poden dir que no entenen el català; per tant, encara que encriptéssim en la llengua indígena qualsevol fet que passi a Catalunya, no tenen excusa per a dir que no l’havien entès bé. Com a periodista l’un i com a cap de l’oposició l’altra, trien els fets que més els convé d’explicar –com fa tothom i és natural–, però, i aquí ve el cas, podent ser rigorosos amb la part de la realitat que els va a favor, opten per construir un Frankenstein boterut a partir de peces que no casen. I no els caldria: contra l’independentisme no els cal fabricar monstres, perquè les seues paraules –les seues raons– disposen de tants altaveus que poden arribar fins a l’orella de l’últim àcar de la pell de brau. Aquest Frankenstein, el muntatge que vincula sistemàticament l’independentisme amb la corrupció, té una cobertura mediàtica mastodòntica amb la qual el brunzit del mosquit ‘indepe’ no pot competir. I d’aquí ve el misteri: amb aquest avantatge implacable, per a què forçar la mentida? Tan dèbils són, els arguments a favor de l’única i indissoluble, que necessitin el suport d’una retorçada tergiversació?

La raó és que cap muntatge sobre l’independentisme no passa mai factura. Com a l’Esperanza Aguirre, que ahir va assegurar tan amplament que hi havia ‘6 cadenes públiques de televisió catalanes demanant la independència amb diners de tots els espanyols’. Ja s’hi podien escarrassar els catalanets de Twitter a explicar-li allò que podia esbrinar d’una googlejada: qui té els mitjans per a donar vida al seu Frankenstein no es conforma amb menys. I després hi ha qui diu que l’independentisme s’inventa mites i llegendes: massa poc! En aquest torcebraç brutalment desigual, posi’m per demà trenta Santiagos Vidals cantant veritats i mentides, posi’m els funcionaris que diuen que el dia D desobeiran la constitució, ja no vull ser la més legal d’una eterna autonomia, vull saber què se sent essent la més malparida, vull exagerar, tergiversar, manipular a favor de la meua causa, vull respondre a l’article ‘Retrato de un “indepe”‘ d’El Mundo amb un ‘Retrat d’un “depe”’ que es dirà Alejandro, o Álvaro, que tindrà una infecció d’oïda cada vegada que senti xerrar català i que somiarà fer bivac al Valle de los Caídos. És que ja està bé, home! Jo també vull sentir l’alegre desvergonyiment i impunitat que sent qualsevol que es dediqui a relacionar l’independentisme amb una secta, una tara mental, els ‘Puyol’, Satanàs i el 3%.

Si al final, i tornant a la trista realitat, qualsevol unionista podria fer una campanya descansada utilitzant els arguments que els ‘indepes’ es llancen al cap entre ells mateixos. Entre els de la transparència, la netedat i la puresa i els de la discreció, la murrieria i les argúcies de l’alta política. Al judici del 9-N mateix, sense anar més lluny –un 3% més lluny–, Mas llepava tant si deia que havia estat cosa dels voluntaris –covard, gallina, mira que amagar-se darrere dels voluntaris!–, com si deia que era tot responsabilitat d’ell –quin ego, el paio!; i els voluntaris què? Furgant en aquesta zitzània hom podia desmoralitzar mitja tropa ‘indepe’, però entestant-se a vincular el 9-N amb el 3%, què s’aconsegueix? A l’estat espanyol perquè plou sobre mullat, però a Catalunya, que al final és on hi ha l’esperança de dividir, aquests Frankensteins mal acatxapats només fan que unir l’independentisme pels extrems. Perquè, una pista, i gratis: el moviment ‘indepe’ és de la gent –bon dia!–, i ens manifestem quan volem i on ens dóna la gana perquè som la gent que el vetllem.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb