El 24% dels metges ha considerat deixar la feina per l’impacte de la pandèmia en la salut física i emocional

El 42% dels professionals se sent més cansat i menys preparat per a una segona onada de coronavirus

VilaWeb
ACN
08.10.2020 - 16:15
Actualització: 08.10.2020 - 18:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 24% dels metges ha considerat d’abandonar la professió a causa de l’impacte de la pandèmia en la salut física i emocional. D’aquests, un 2% ho ha considerat seriosament, segons un estudi elaborat amb una mostra de 1.648 enquestes presentat avui. Els resultats provisionals d’aquest informe de la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (IEB-UB), assenyalen que el 42% dels professionals se sent més cansat i menys preparat per a una segona onada de coronavirus i que afronta amb més pessimisme els mesos vinents.

Malgrat aquestes dades, el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha destacat que el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les experiències viscudes des de l’esclat de la pandèmia. L’enquesta constata l’empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal de panxa i mal d’esquena; a més de la capacitat d’afrontar els problemes. Es comparen els valors d’abans de la pandèmia, durant la primera onada i durant l’estiu. En aquesta comparativa s’observa que el cansament es va triplicar els mesos de març i maig i encara és superior al nivell inicial, segons que ha exposat Núria Mas.

L’estudi detecta que hi ha determinats col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut, com ara, els metges que treballen a l’atenció primària, els qui van treballar a les UCI i els serveis d’urgències i els qui van decidir de confinar-se els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars. Entre els professionals de l’atenció primària ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió. Un 31,7% ho ha considerat en algun moment, molt per sobre del 21,3% dels companys de l’àmbit hospitalari i del 22,2% d’altres àmbits. També indiquen que se senten menys preparats per a fer front al que queda de pandèmia el 48,4% dels metges de primària, el 44,5% dels professionals d’hospitals i el 34,8% d’altres àmbits.

Un dels aspectes més positius de l’estudi, segons els investigadors, és el paper dels equips com a elements protectors de la salut i del benestar dels metges. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on hi ha un ‘sentiment de pertinença’ reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta, segons que ha assenyalat Judit Vall.

Aquests professionals s’enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, atès que les decisions i els problemes s’afronten de manera compartida. Segons l’enquesta, un 31,2% dels professionals que no compten amb el suport d’un ‘equip protector’ diu que s’enfronta a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que baixa fins al 24,5% entre els professionals que se senten integrats i ajudats per un equip.

Padrós ha exposat algunes recomanacions que fa l’informe, principalment ‘tenir cura d’aquells que ens cuiden’, cosa que considera que és un element clau per a garantir una bona assistència al ciutadà. Concretament, l’informe demana de reformar l’actual sistema de salut per garantir la protecció de la salut dels professionals i reduir al màxim factors de risc afavorits pel mateix sistema.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes