01.01.2017 - 00:00
El 2016 ja és història. Haurà estat un any de transició als Països Catalans després d’un 2015 de canvi polític. En canvi, el 2017 es presenta carregat de desafiaments polítics, econòmics i socials. El referèndum sobre la independència i els judicis contra polítics sobiranistes marcarà probablement l’agenda política del Principat, mentre que l’auge de la reivindicació d’un finançament just i les inversions necessàries pel corredor mediterrani centraran l’actualitat del País Valencià. A les Illes caldrà veure com s’eixampla el consens per a una relació fiscal diferent amb l’estat espanyol. I Catalunya Nord encara unes eleccions presidencials amb l’amenaça de l’extrema dreta i un moviment de catalanitat cada cop més ampli. A continuació, repassem els temes que centraran l’actualitat del 2016 als Països Catalans.
Referèndum sobre la independència
Com a molt tard, es farà un referèndum sobre la independència de Catalunya la segona quinzena de setembre. Aquest és el compromís del president Puigdemont i la majoria parlamentària que li dóna suport a ell i al procés cap a la independència. Abans caldrà aprovar les lleis de desconnexió i posar en marxa la campanya a favor del sí i del no. El referèndum serà l’element sobre el que pivotarà la política al Principat aquest 2017. Si el sí guanya el referèndum, es proclamarà la independència sense dil·lacions ni excuses, ha afirmat Puigdemont. Per tant, si es confirmen els plans de l’independentisme, es pot acabar l’any amb una situació completament nova.
Judicis a polítics independentistes
Mentre es fa camí cap al referèndum a Catalunya, l’estat espanyol continuarà estirant el fil de la seva estratègia de judicialització de la política. Els processos judicials contra dirigents independentistes que s’han posat en marxa el 2016 entraran en fase de resolució el 2017. La presidenta del parlament, Carme Forcadell, l’ex-president Artur Mas, les ex-conselleres Irene Rigau i Joana Ortega, i l’ex-conseller Francesc Homs són al punt de mira de l’estat. També regidors com Joan Coma (Vic) o la batllessa Montse Venturós (Berga) passaran pels tribunals. La resolució d’aquests casos marcarà també el calendari polític de Catalunya.
La televisió valenciana i el retorn de TV3
Finalment, si tots els entrebancs es van resolent, el 2017 serà l’any del retorn de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià. La nova corporació de mitjans públics comença a caminar després de les dificultats viscudes el 2016. El retorn dels mitjans públics serà un dels fets més destacats de la política valenciana, que caldrà veure com resol també el retorn de les emissions de TV3.
El corredor i el model finançament
La societat valenciana ha acumulat suport al llarg del 2016 a favor del corredor mediterrani i d’un nou model de finançament. Aquestes dues reivindicacions poden donar solidesa a un moviment cívic que enforteixi la política valenciana davant d’un estat espanyol que l’ha maltractada sistemàticament. La transversalitat d’aquestes reivindicacions fan presagiar una fortalesa inhabitual que les situarà al centre del debat públic i polític el 2017.
Un nou partit pels comuns
Allò que es va anomenar en el seu moment com la nova política al Principat viu encara la una indefinició estructural. Després d’haver assajat diversos models de plataformes i candidatures electorals, el món dels comuns es disposa a fundar el seu propi partit. L’objectiu d’Ada Colau i el seu entorn és d’aplegar aquelles sigles i moviments que han anat confluïnt a Barcelona en Comú, Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem. Xavier Domènech lidera el procés de concreció d’aquest nou partit, sota la batuta de Colau, ocupada a la batllia de Barcelona. Aquest procés fundacional serà un dels aspectes de rellevància en l’actualitat política del Principat.
Inestabilitat política a Andorra
Andorra viu moments convulsos després d’un 2016 complicat. L’esclat dels escàndols de la banca, amb el cas BPA, ha sacsejat l’estabilitat política andorrana i ha situat el govern en una posició de debilitat que obre l’escenari d’eleccions avançades pel 2017. El govern i el primer ministre estan tocats pel cas BPA, que el maig celebrarà el judici. De tot plegat, caldrà veure com evoluciona l’acord d’associació amb la Unió Europea i el compromís de transparència que implica.
Catalunya Nord en moviment
Les comarques del nord dels Països Catalans sota control de l’estat francès han viscut un 2016 encoratjador. La mobilització entorn de la reivindicació del nom de la macroregió ha sorprès als sobiranistes més compromesos. La continuïtat d’aquesta mobilització és un dels desafiaments del catalanisme a Catalunya Nord, que haurà d’anar cercant la fórmula per reforçar-se d’acord amb el procés que es viu al sud. El 2017 pot portar aquest enfortiment del moviment sobiranista al nord, a la vegada que caldrà veure com s’encaren unes eleccions presidencials franceses amb l’amenaça d’una extrema dreta amb més suport que mai.
La solidesa dels governs a les Illes
Els sotracs viscuts en un dels tres pilars de les aliances de govern a les institucions de les Illes aquest 2016 fan encarar el nou any amb alguns dubtes sobre l’estabilitat del canvi polític. La crisi que ha esclatat a Podem ha posat en risc la imatge de calma i serenitat que vol donar el govern de progrés de les principals institucions balears. El 2017 viurà la resolució d’aquest conflicte a Podem i serà una prova de resistència del pacte d’esquerres. Un altre desafiament serà la fermesa i la unitat amb què caldrà encarar la negociació d’un nou model de finançament autonòmic que ajudi a disminuir l’espoliació fiscal més gran de tot l’estat espanyol.
Més enllà de Compromís?
Al País Valencià també caldrà estar atents a l’evolució dels moviments dins de Compromís i d’un sector de la coalició en relació a Podem. Els independents de Compromís, aplegats amb el nom Gent de Compromís, exigeixen més representativitat en correlació amb el seu volum. Els sectors d’Iniciativa i els Verds, amb Mónica Oltra al capdavant, poden explorar l’aliança amb Podem en un experiment com podria ser la Marea Valenciana. La gent del Bloc, majoritaris dins de la coalició, no ho veu clar. El 2017 pot ser mogut dins de Compromís, que ha assolit les cotes de poder més grans de la seva existència.
La continuïtat de Colau
Finalment, una de les grans incògnites del 2017 serà la capacitat d’Ada Colau i la gent de Barcelona en Comú de desencallar la crisi de govern de la capital de Catalunya. Colau és incapaç d’aprovar pressupostos i ordenances i el govern amb el PSC no aconsegueix més suports per governar amb la mínima tranquil·litat necessària. L’oposició tampoc no és capaç d’assajar cap alternativa viable i l’ajuntament viu un blocatge institucional sense precedents. A mesura que avanci la legislatura, aquestes dificultats es poden anar agreujant. La proximitat de les pròximes eleccions no serà un factor favorable a nous pactes ni a renúncies que afavoreixin el consens. Veurem si el 2017 presenta algun desllorigador.
