Mileva Maric i Albert Einstein/Wikimedia

Albert Einstein és la resposta a les teories científiques més brillants de tots els temps. Mileva Maric, però, és l’interrogant en l’autoria d’aquestes. La seua possible contribució als treballs del seu marit són encara una qüestió per resoldre dins l’àmbit científic.

Ningú dubta del gran geni que va ser Albert Einstein i molts el cataloguen fins i tot com el científic més brillant del segle xx. Com a Premi Nobel de Física el 1921, i autor de la teoria de la relativitat i de la teoria de l’efecte fotoelèctric –la qual li va valer el prestigiós guardó–, se situa al nivell de Charles Darwin o Isaac Newton dins del món de la ciència. Menys coneguda és Mileva Maric, la seua primera dona i destacada matemàtica. Tot i que la seua figura no gaudeix de renom, existeix un enorme debat al voltant del seu paper en els treballs d’Albert Einstein.

Zuric va ser l’origen

Mileva Maric, nascuda el 1875 a l’antic Imperi Austrohongarés –actualment Sèrbia-, era intel·ligent i reservada. Ja des de ben aviat mostrà la seua passió per la ciència, no sols amb bones qualificacions, sinó també assistint a conferències destinades exclusivament a públic de sexe masculí.

L’espurna de la relació entre Maric i Einstein va prendre a Zuric. Corria l’any 1896 i tots dos estudiaven física i matemàtiques a l’Institut Politècnic Federal de la ciutat suïssa. Amb el pas del temps es convertiren en dues peces que encaixaven a la perfecció. Tanmateix, la relació va trobar un obstacle en Pauline Koch, mare d’Einstein, que s’oposava que el seu fill tinguera com a esposa una dona intel·lectual, que a més coixejava i era quatre anys més gran que ell. Tot i el seu rebuig, els dos joves veien l’un en l’altre no sols una relació amorosa, sinó també el suport d’un col·lega de professió. El mateix físic així ho reconeixia en una carta de 1900, i que forma part de les prop de quatre-centes que tots dos intercanviaren: «Estic sol al món, excepte amb tu. Que feliç sóc per haver-te trobat a tu, algú igual a mi en tots els aspectes, tan forta i autònoma com jo».

En finalitzar els estudis l’any 1900, ambdós obtenen qualificacions quasi idèntiques. Tanmateix, sols ell obtindria la llicenciatura. Ella va haver d’abandonar la ciutat de Zuric abans dels exàmens finals. Estava embarassada, i de conéixer-se la notícia, la carrera d’Einstein es podria donar per acabada. Obligada a refugiar-se a Sèrbia amb la seua família per amagar la notícia, Maric va donar a llum a Lieserl, el destí de la qual sempre ha estat una incògnita. Posteriorment va poder tornar a Zuric, on aconseguí definitivament el graduat un any després que el seu marit.

Llig l’article sencer a la web de Mètode

Óscar Claver

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]