En efectiu o amb targeta?

  • Els pagaments amb diners físics perden importància, però a l'estat espanyol, durant el 2022, encara representen el 65%-70% de les transaccions i més del 50% del valor monetari total

Jordi Goula
22.12.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Us he de confessar que cada vegada que sento o llegeixo que serem una societat sense diners en efectiu, els pèls se m’ericen. Penso que ja som prou a les mans dels bancs perquè tota mena de transacció monetària –per petita que sigui– s’hagi de fer amb el seu coneixement. Em resta encara més privadesa i no m’agrada. Hi veig la tecnologia, també per mitjà de la butxaca, que em pessiga una mica més de llibertat d’actuació. Però una cosa és què pensi o m’agradi i una altra la tendència que avui hi ha al món en aquest aspecte.

El fet cert és que l’eliminació dels bitllets i monedes en circulació és una cosa de què fa temps que es parla, però la pandèmia de la covid-19 ha impulsat encara més la popularització de mètodes de pagament digitals, com les targetes sense contacte o l’aplicació Bizum entre particulars. De totes maneres, l’estat espanyol és un dels de la Unió Europea que més es resisteix a abandonar els diners en efectiu per a les petites operacions o pagaments del dia a dia. A partir de cinquanta euros, la cosa canvia.

Abans-d’ahir, el Banc d’Espanya publicava l’informe “Ús de l’efectiu i altres mitjans de pagament: com canvia la manera com paguem?”, que és un extracte centrat a l’estat espanyol de l’enquesta que ha fet el BCE, per segona vegada, a tota la zona euro. La primera va ser el 2019, per tant, abans de la pandèmia. Els autors destaquen que l’anàlisi té una importància especial en un context general d’expansió de la digitalització en tots els àmbits de la societat, que també arriba a l’ús dels mitjans de pagament; i remarquen també l’aparició d’un ventall més gran de sistemes de pagament digitals a disposició del públic.

El fet que m’ha cridat més l’atenció de l’enquesta original del BCE és la gran diversitat que hi ha entre països en els hàbits de pagament. Si a l’estat espanyol o a Itàlia gairebé el 70% es fan en efectiu, a Finlàndia i als Països Baixos només són un 20%. En canvi, en aquests últims, els pagaments amb targeta voregen el 70%, mentre que a l’estat espanyol i a Itàlia són un 27%. Les diferències són brutals. L’informe no explica el perquè d’aquestes diferències, però sí que l’ús de monedes i bitllets ha baixat força arreu amb la pandèmia. De fet, el 2019, els pagaments als comerços i entre particulars a l’estat espanyol eren de gairebé el 85% i han baixat fins al 70%, encara molt per damunt de la mitjana de la zona euro, on és del 59%.

L’explicació que dóna el Banc d’Espanya no és cap novetat. Diu que la disminució de l’ús de l’efectiu s’associa fonamentalment a dos factors. En primer lloc, als canvis en els hàbits de compres dels consumidors (en concret, se n’aprecia una reducció de les compres en comerços físics i un augment de l’ús del comerç en línia). I, en segon lloc, als canvis en els hàbits de pagament, és a dir, l’augment de l’ús dels mitjans digitals per als pagaments anomenats no recurrents, sobretot les compres presencials i pagaments entre particulars.

Quant als motius, explica que el creixement de les transaccions en el comerç en línia fa baixar l’ús de l’efectiu com a mitjà de pagament, perquè en general no es pot utilitzar en aquestes compres. A més, la reducció de l’ús de monedes i bitllets s’ha intensificat pel fet que el desplaçament de les compres físiques cap a les compres en línia es concentra en sectors en què l’efectiu es fa servir intensament, com ara la restauració, l’hoteleria i els supermercats. En aquests sectors, aproximadament el 69% dels pagaments es fan en efectiu.

Trobo curiós l’anàlisi que fa el BCE de l’ús de mitjans de pagament segons les característiques sociodemogràfiques de la població: edat, nivell d’educació i nivell de guanys. El Banc d’Espanya concentra l’anàlisi només en el cas domèstic.


En l’explicació, podem observar que la gent de més edat fa servir l’efectiu amb més intensitat. En concret, els més grans de cinquanta-cinc anys fan aproximadament el 70% dels pagaments en comerços físics en efectiu, mentre que entre els menors de quaranta anys aquest percentatge disminueix fins a gairebé el 60%. En relació amb el 2019, es veu una reducció de l’ús de l’efectiu a tots els grups d’edat, que es trasllada principalment a un increment del pagament amb targeta bancària. L’augment és més intens entre els més grans de 65 anys, mentre que, entre els joves de 18 anys a 24 anys, la substitució de l’efectiu es concentra principalment entre la targeta i les aplicacions mòbils.

Quant al nivell educatiu, actualment no s’aprecien grans diferències en l’ús dels diners en efectiu entre grups. Aquesta situació contrasta amb el 2019, quan se’n servien més els ciutadans amb estudis baixos i menys a mesura que augmentava el nivell educatiu. “S’ha produït una convergència en l’ús de l’efectiu per part dels ciutadans amb diferents nivells educatius cap a nivells inferiors als del 2019”, conclou el report.

Finalment, segons el nivell d’ingressos, s’observa una disminució de l’ús de monedes i bitllets a mesura que augmenten els ingressos familiars nets. La reducció s’intensifica en els trams superiors.

En relació amb els pagaments recurrents, que són aquells de freqüència fixa, com ara el lloguer o hipoteca, préstecs, subministraments de la llar, imposts, assegurances, subscripcions, telefonia, internet i transport, actualment les domiciliacions són majoritàries. En concret, el 77,5% d’aquests pagaments són domiciliats i l’import d’aquestes domiciliacions arriba gairebé al 80% del total. El pagament amb targeta és el segon mitjà més usat, seguit de les transferències bancàries. Tot molt imaginable.

En canvi, és interessant de veure què diu el comprador quan ha de triar entre efectiu o targeta i, més, si li demanen per què. Les característiques més positives que fan decidir per un mitjà o un altre son, en el cas de l’efectiu, la facilitat en el moment de controlar la despesa i el pressupost familiar que ofereix (19,7%), seguida de la protecció de la privadesa (18,4%) i l’àmplia acceptació (13,8%). En el cas de les targetes, els consumidors valoren, en primer lloc, la possibilitat de prescindir de portar els diners necessaris a la cartera (24,5%). La rapidesa (20,1%) i la seguretat (16,2%) que els proporciona.

Evidentment, els diners en efectiu són accessibles a tothom a les oficines o als caixers. En canvi, em sorprèn el poc ús que es fa a l’estat espanyol de les targetes, veient les següents dades. El 2022 un 93% de la població més gran de divuit anys té targeta, però només s’hi fan el 27% de les transaccions. Sorprèn, sobretot, pensant que l’accés a les targetes bancàries és molt alt a tots els trams d’edat. Durant uns quants anys, els bancs van fer ús i abús de la distribució de targetes als clients. Ben segur que els bancs tenen avui un maldecap amb el baix ús que se’n fa (i les poques comissions que els aporta). De totes maneres, pensem que molts clients tenen més d’una o dues targetes de la mateixa entitat o de diverses.

En canvi, l’accés a mitjans de pagament digital és menys generalitzat. A tall d’exemple, un 56% dels ciutadans poden fer transferències immediates, tant per la banca en línia com amb aplicacions mòbils com Bizum. L’accés a aquesta forma de pagament és més gran entre els ciutadans de 25 anys a 39: si fa no fa el 66% dels ciutadans d’aquest tram.

La tendència, doncs, és clara. L’ús dels diners en efectiu és cada vegada menor, però perquè desaparegui em sembla que encara falta molt de temps. També cal veure quina part del fort salt en contra de monedes i bitllets que hi ha hagut entre el 2019 i el 2022 és fruit de la pandèmia i dels consells que es donaven d’usar targetes sempre que fos possible per evitar contagis. Els anys vinents es mantindrà al mateix ritme el canvi d’efectiu per “plàstic” o l’acceleració serà més continguda? Haurem d’esperar una altra enquesta del BCE. Potser els canvis que hi haurà no seran tan importants com els d’ara…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes