L’educació, la sequera i el finançament enfronten més els partits que no pas el futur del procés

VilaWeb
ACN
07.05.2024 - 08:49
Actualització: 07.05.2024 - 11:27

L’educació, la sequera, el finançament de la Generalitat i els imposts van ser les principals qüestions del debat que es va fer ahir al vespre a La Sexta amb les formacions amb representació parlamentària que es presenten a les eleccions de Catalunya del 12-M. El procés independentista va quedar en un segon pla al plató que la cadena havia habilitat per al debat, en què van participar els caps de llista d’ERC, Pere Aragonès; del PSC, Salvador Illa; de Vox, Ignacio Garriga; de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, i del PP, Alejandro Fernández, a més de Josep Rull, que hi va ser en representació de Junts, i Laure Vega, per part de la CUP.

El procés, relegat

El procés independentista ha quedat relegat en un debat on les formacions han xocat més pel seu model social i econòmic, i on s’han retret també la manca d’inversions i l’estat de Rodalia. Aragonès, Rull, Vega i Albiach han defensat el referèndum d’autodeterminació, mentre que Illa l’ha rebutjat per divisiu i Fernández, Garriga i Carrizosa han advertit que el candidat del PSC cedirà de nou a les pretensions de l’independentisme.

Aragonès ha promès que si ERC governa i té la força hi haurà referèndum com hi ha hagut, ha recordat, els indults i l’amnistia. “Ara aconseguirem la segona fase, i tot dependrà de la força en vots que ens doni la ciutadania”, ha dit, i “de la mateixa manera que ens deien que l’amnistia era impossible, farem el referèndum”.

Carrizosa ha recordat precisament que Illa deia no a l’amnistia, i ara hi ha un greu risc que també canviï d’opinió sobre el referèndum. “És vergonyós que s’amnistiï els que van fer tant de mal”, ha dit, i “em preocupa que Feijóo no veu les coses de la mateixa manera que els que hem patit el procés”.

Rull ha acusat Carrizosa de fer un espectacle i l’ha advertit que a diferència de Ciutadans “nosaltres mai haguéssim empresonat ningú” per defensar pacíficament les seves idees. Ha recordat que una gran majoria dels ciutadans de Catalunya entenen que les urnes són la solució.

Illa ha afirmat que l’amnistia és una bona mesura perquè és un acte de generositat que obre horitzons de futur. “Puc entendre que hi hagi gent que tingui reticències, però objectivament les coses han millorat”. Ha avançat que el referèndum no comptarà amb el suport del PSC perquè és divisiu.

Albiach ha recordat que la seva formació sempre ha apostat per fer possible que els catalans puguin votar. Ha defensat també l’amnistia com a eina útil per “fer política des de la fraternitat, i no des de la venjança i l’odi”. Amb tot, ha retret a Junts que equipari els governs del PP i Vox amb un executiu on participin els comuns.

Fernández ha afirmat que el procés no porta la independència, sinó la decadència i l’amnistia ha donat “un baló d’oxigen a ERC i a Puigdemont” per tornar a la pantalla anterior. “El servei més gran que un polític català pot fer a la seva societat és acabar amb aquesta bogeria que no porta enlloc”, ha dit.

Laure Vega ha defensat el referèndum com una sortida democràtica, i ha apuntat que cal que des de Catalunya també es decideixi qüestions com posar punt final als desnonaments. “Si volem abaixar els impostos i no hi ha serveix públics forts, segurament no tindrem república”.

Sequera

L’oposició al govern en funcions presidit per Pere Aragonès ha coincidit a criticar-li la gestió que ha fet de la sequera i també dels resultats educatius. Durant el debat, els candidats han presentat diferents propostes per fer front a la falta d’aigua i han carregat contra Aragonès, a qui han acusat de no haver fet prou per assegurar-ne les reserves i el subministrament. En l’àmbit educatiu, Vox, PP i Ciutadans han atacat la immersió lingüística en català mentre que la resta de formacions s’ha centrat a parlar de canvis en el sistema.

El candidat d’ERC a president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha explicat que té una planificació perquè la situació de sequera actual no torni a passar i Catalunya tingui resiliència absoluta davant de la falta d’aigua per a l’any 2030. Ha criticat que governs anteriors “quan plovia s’oblidaven de les infraestructures” i ha rebutjat un transvasament de l’Ebre a les conques internes.

Tampoc no ha donat suport a interconnectar les conques catalanes amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que ha considerat la sequera el resultat de deu anys de governs independentistes. “No estem preparats per afrontar una sequera que és molt greu”, ha lamentat, i ha proposat construir dessaladores i millorar l’eficiència de la xarxa i també mesures per al reg agrícola, especialment al canal d’Urgell.

Josep Rull ha advertit que la crisi climàtica no és cap broma i pot ser “l’amenaça més seriosa que té la humanitat”, per la qual cosa Catalunya ha d’estar preparada per afrontar sequeres. Quan altres participants en el debat han acusat els governs de CiU d’haver abandonat projectes hídrics, s’ha defensat dient que el tripartit del PSC, ERC i la desapareguda ICV va deixar les arques de la Generalitat absolutament buides. Després que Aragonès li preguntés si donaria suport a dur aigua de l’Ebre a la resta de Catalunya, ha dit que no hi dóna suport.

La cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, li ha replicat que Catalunya pot fer front a la sequera actual “gràcies a la dessaladora del Prat de Llobregat” i ha demanat renunciar a macroprojectes com el complex d’oci que Hard Rock vol instal·lar al Tarragonès i que, segons la dirigent dels comuns, consumiria la mateixa quantitat d’aigua que una ciutat de 30.000 habitants.

Per part de la CUP, Laure Vega ha coincidit amb Albiach que l’aeroport i el Hard Rock no són mesures possibles si es vol fer front a l’emergència climàtica i ha parlat d’augmentar la recaptació per obtenir els recursos necessaris per millorar la situació. Ha assenyalat que els darrers anys “mentre els sous dels directius sí que pujaven les infraestructures no es feien”.

El candidat de Vox a la Generalitat, Ignacio Garriga, ha assegurat que “si avui els catalans no tenen aigua és per culpa del PSC, Junts i ERC” i ha defensat la interconnexió entre conques, un pla estatal d’aigua i transvasar aigua de l’Ebre si és necessari. “Tenim solucions”, ha afirmat, i ha retret als partits que han governat els darrers anys que hagin deixat que hi hagi canonades que perden.

També ha parlat d’interconnectar les conques internes amb la de l’Ebre el president del PP, Alejandro Fernández. De fet, ha proposat fer-ho en vuit mesos perquè les dessaladores són necessàries però insuficients. El presidenciable dels populars ha advertit que “un govern en ple segle XII que és incapaç d’abastir aigua per a tota la població de Catalunya és un govern fallit”.

El candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, no s’ha pronunciat sobre la interconnexió de xarxes, però ha criticat que el segon tripartit, presidit pel socialista José Montilla, paralitzés la construcció de més dessaladores perquè va ploure. Alhora, ha acusat de la situació de sequera els darrers governs perquè “com que s’estaven ocupant del procés no estaven fent el que havien de fer”, com arreglar les pèrdues que té el sistema.

Tots contra tots en impostos i dèficit fiscal

El debat sobre el dèficit fiscal i els impostos ha generat enfrontaments creuats en l’eix dreta-esquerra i també entre les formacions d’un bloc i l’altre. Rull ha advertit que el dèficit fiscal és insostenible i l’ha xifrat en 22.000 milions anuals que acaben beneficiant el dúmping fiscal de “la senyora Ayuso”.

El representant de Junts+ ha recordat que l’objectiu no ha de ser treure més recursos als ciutadans de Catalunya quan aquests es transfereixen a la resta de l’estat i no retornen. En aquest marc, ha insistit que l’estat executa el 140% dels pressupostos a Madrid i incompleix el 40% a Catalunya.

Unes afirmacions que Carrizosa ha rebatut ironitzant sobre l'”Espanya ens roba” quan, segons ha dit, l’independentisme utilitza els impostos per “pagar les ambaixades”. “Paguem més impostos en IRPF i tenim més impostos propis que ningú que graven coses ridícules i espanten l’economia”, ha dit. “Els diners han d’estar a la butxaca dels contribuents i les empreses”, ha sentenciat.

Un criteri compartit per Garriga, que ha acusat els independentistes i els socialistes de fer una política fiscal de saqueig i destinar els recursos a les persones en situació irregular, “en lloc dels catalans”. “Estan destinant les ajudes socials als immigrants il·legals” i “han condemnat les classes mitjanes i treballadores a la manca de prosperitat”.

Albiach ha retret a Garriga que hagi fet servir “50.000 euros de l’erari públic” carregant al seu grup parlamentari despeses de l’AMPA dels seus fills. Ha apostat per un nou finançament que no impliqui una rebaixa d’impostos, perquè això, ha afirmat, implica retallades. “Els impostos són importants per redistribuir la riquesa”, ha recordat, perquè “això és viure en comunitat”.

Illa ha promès una nova etapa en finançament a partir del model que consta a l’estatut que preveu la creació d’un consorci tributari paritari entre l’estat i la Generalitat. Ha afirmat que cal erradicar la competència fiscal deslleial dels territoris del PP, perquè Catalunya “no pot ser la tercera en aportació de recursos i la catorzen en recepció”. Això, ha dit, ho farà “amb una actitud de col·laboració” amb l’estat.

També Fernández ha promès que suprimirà de manera fulminant els impostos de successions i de patrimoni, i rebaixarà tots els trams de l’IRPF. Ha recordat a Rull que Junts es va comportar “com a cupaires” durant el seu govern. “Tots aquests impostos els han posat vostès”.

Aragonès ha recordat que el pressupost que va caure al parlament incloïa una rebaixa de l’IRPF, i ha defensat de nou el finançament singular que és “crucial” per al desenvolupament del país.

I Laure Vega ha afirmat que el saqueig és el frau fiscal que cometen les grans fortunes, i ha advertit les formacions de la dreta que quan parla de rebaixar impostos hauria d’anunciar també les retallades que faran. “Estem parlant de serveis públics que la gent necessita”, ha recordat, i “el que cal és reforçar els serveis públics”.

Rodalia i inversions

La situació de Rodalia i les grans inversions com la de l’aeroport també han estat objecte de debat. Aragonès ha afirmat que el traspàs de Rodalia està a prop i serà possible si és prioritari per qui governi la Generalitat, com ho és per a ERC.

Illa ha apuntat que el PSC també és partidari del traspàs de Rodalia, però ha acusat el govern d’ERC de tenir por de decidir en infrastructures com l’aeroport o la B-40 que ell es compromet a desblocar. “Jo vull una Catalunya oberta, connectada, i econòmicament pròspera”, i per tant “necessitem un aeroport amb garanties”.

Rull ha defensat també l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, i ha destacat que no pot competir amb igualtat d’oportunitats amb el de Madrid. En aquests moments, ha dit, el Prat està condemnat a ser un aeroport de baix cost, i mentre les decisions les adopti AENA “serà molt complicat que pugui competir en termes reals”.

Albiach ha retret al PSC i Junts que formin una “coalició de l’asfalt” per ampliar l’aeroport del Prat i incentivar el turisme, quan falten més trens a Rodalia i a preus assequibles.

Fernández ha advertit que si Catalunya vol ser líder a Europa necessita un aeroport de primera, no de segona. Ha afirmat que a Catalunya s’ha instal·lat una política “perroflautista” del no a tot. “Si els comuns i la CUP haguessin governat fa trenta anys no hi haurà port aventura, autopistes i carreteres, i aniríem tots amb tapall”.

Garriga ha insistit a vincular la immigració i la inseguretat. “Els que s’omplen la boca de feminisme han convertit els transports públics en un lloc de risc”, i “avui Catalunya té una de cada tres violacions a Espanya”.

Illa ha rebatut aquestes afirmacions acusant Garriga de fer demagògia i l’ha convidat a anar a Itàlia a veure què ha fet finalment Meloni. També Albiach ha acusat Vox d’oblidar que seguretat també és tenir un sostre i una feina digna, però ells “s’oposen a l’augment del salari mínim”.

Carrizosa ha acusat els “governs separatistes” de la paràlisi en les infrastructures. “Vostès han posat Catalunya a la cua”, ha dit, perquè “drenen els recursos i no treballen per als catalans”. Ha mostrat les fotografies de Puigdemont i Machado per mostrar –ha dit– la diferència entre “un exiliat i un fugit”.

L’escola catalana

En matèria educativa, tots els candidats han admès els mals resultats que presenta el sistema a les proves PISA, però han fet diagnòstics i propostes diferents. Aragonès ha atribuït la situació a les retallades de fa més d’una dècada i ha defensat que el seu govern les ha revertit”. Això “permetrà que en un futur molt proper ja es reverteixin els resultats”, ha garantit, i ha exposat algunes mesures que ha impulsat ERC, com la gratuïtat de l’educació infantil a partir de dos anys, o que s’han incorporat 9.000 professors i mestres al sistema: “Són les bases per millorar”.

Rull li ha recriminat que hi ha “més mestres, més professors, però menys resultats”. Ha deplorat que “no s’ha fet valdre el lideratge pedagògic de determinades escoles” i ha avisat que hi ha el risc que moltes escoles deixin de ser un motor d’ascensor social.

Illa ha demanat “fixar-se en les escoles de Catalunya que ho fan bé” i ha proposat la gratuïtat absoluta de l’etapa de 0 a 3 anys, més places per a la Formació Professional (FP), desburocratitzar l’educació i donar més recursos al professorat. “A Catalunya hi ha bones escoles i molt bons professionals i se’ls ha d’escoltar”, ha asseverat, i ha afegit que els qui han governat els darrers deu anys “alguna responsabilitat tindran”.

Hi ha coincidit Albiach, que ha recordat a Aragonès que “ERC té tres anys a la presidència, però és al capdavant d’Educació des de fa sis anys”. Per als Comuns cal recuperar la sisena hora lectiva perquè “és un greuge comparatiu” amb la concertada i la privada i acabar amb aquest sistema dual entre escoles públiques i les que no ho són.

Per al cap de llista de Vox, cal reforçar la comprensió lectora i que es permeti l’escolarització en castellà, trencant així amb el sistema d’immersió lingüística. De fet, ha preguntat al candidat del PSC si es compromet a permetre que els alumnes de les famílies que ho vulguin puguin rebre l’educació en castellà i no en català. També Carrizosa ha defensat acabar amb la immersió i ha recordat que Ciutadans van ser els primers de “posar sobre la taula aquest problema que té més de la meitat de la població”, ha assegurat.

Fernández ha subratllat que l’educació “és un assumpte molt seriós” i ha acusat l’esquerra i el nacionalisme de “voler convertir les aules en laboratoris ideològics”. Davant d’això, ha apostat per seguir el model de Castella i Lleó, que els pares puguin escollir centre, donar més autonomia als professors i un sistema trilingüe que substitueixi la immersió en català.

Els ha respost Vega, de la CUP, que ha reivindicat la immersió com una demanda dels castellanoparlants “que volien que els seus fills aprenguin català”. Ha retret a Vox, PP i Ciutadans que “els rics poden anar a aprendre els idiomes que vulguin” i que el problema real de l’educació és la concertació a la privada.

Vets creuats

El debat ha evidenciat també les dificultats que hi pot haver l’endemà del 12-M per configurar una majoria de govern. Illa ha donat per fet que guanyarà aquestes eleccions i farà un pas endavant per a ser investit, però Aragonès ha advertit que li pot quedar “cara de Feijóo” sotmetent-se a una investidura per a la qual no té prou suports, i ha afirmat que només ERC pot dirigir els acords sobre el referèndum i un finançament singular. “No és una qüestió de saber qui hi haurà a la cadira, sinó el que farem”.

Josep Rull, per la seva banda, ha apel·lat de nou a la unitat de l’independentisme, i ha advertit que després d’aquests comicis “només hi ha dues opcions: Puigdemont o la proposta socialista”, és a dir, “ambició o subordinació”. Ha retret a Aragonès que ERC incomplís els acords d’investidura, una afirmació que ha fet reaccionar el candidat dels republicans, que ha recordat que Junts va sortir unilateralment del govern i ha donat a l’equip de Puigdemont la benvinguda a l’estratègia de la unitat.

Illa ha tancat la porta a qualsevol opció que passi per la ultradreta de Vox o d’Aliança Catalana, però també per la dreta del PP, perquè “Catalunya està a un costat, i dreta i ultradreta a un altre”. A més, ha demanat als ciutadans que defugin les “caramboles” i vagin al vot directe pel PSC, cosa que l’ha enfrontat amb Albiach, que l’ha acusat d’estar disposat a tancar acords amb Junts, que és “la refundació de Convergència”. Els Comuns, ha dit Albiach, no pactaran amb el partit de Puigdemont i només impulsaran un govern progressista.

Alejandro Fernández també ha receptat humilitat a Illa, i ha afirmat que els acords postelectorals del PSC no es decidiran des de Catalunya. Li ha recordat que ja va guanyar unes eleccions i “no va servir de res” perquè “Sánchez li va ordenar que protegís ERC i Junts”. “La pregunta és si tindrà el coratge necessari per enfrontar-se a Pedro Sánchez si és necessari per a Catalunya”, però el coratge no és una de les seves virtuts, ha dit Fernández. Illa ha rebatut que les decisions del PSC es prendran a Catalunya.

Ignacio Garriga ha utilitzat una línia argumental similar a la de Fernández. Ha acusat Illa de ser el líder d’un partit separatista que ha donat suport al govern d’ERC, als indults i a l’amnistia i “ara diu que no pactarà amb Junts i ERC”. Un teatre, segons Garriga, on Illa fingeix que és alternativa a l’independentisme, quan en realitat “representa el mateix”.

Carrizosa, per la seva banda, ha admès que Ciutadans ha comès errors i no ha sabut explicar algunes decisions que va adoptar, però s’ha mostrat convençut que podrà recuperar el vot que li va fer guanyar unes eleccions en una ocasió, i que ara, ha dit, en bona part “s’ha quedat a l’abstenció”. Ha acusat el PP i el PSC de ser subsidiaris dels interessos de Sánchez i de Feijóo, i ha advertit que Ciutadans no donarà suport “a ningú que tingui els partits separatismes condicionant un govern”.

Laure Vega ha defensat mesures com la limitació del lloguer turístic i la lluita contra el canvi climàtic, i ha retret al PSC i a Junts que defensin projectes com el Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport. Ha recordat que per a la seva formació és vital que es parli d’una república des de la base dels serveis públics, el dret a l’habitatge i el dret a decidir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any