Eduard Sallent, cridat a declarar com a testimoni en la causa pel retorn de Puigdemont

La jutgessa María Antonia Coscolla, titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, està decidida a continuar la investigació penal oberta per un presumpte delicte d’encobriment contra tres agents dels Mossos d’Esquadra per haver ajudat Carles Puigdemont quan va aparèixer a Barcelona el 8 d’agost de l’any passat i no haver-lo detingut. Dilluns vinent, hi ha citats a declarar com a testimonis cinc agents del cos per vuit informes que van elaborar amb imatges dels tres mossos investigats, a més d’altres persones que no consten pas com a investigades, entre les quals, la conductora del cotxe blanc amb què Puigdemont va marxar de l’escenari de l’Arc de Triomf. I ara la jutgessa ha cridat a declarar el 30 de juny com a testimoni el comissari Eduard Sallent, que aleshores era comissari en cap i màxim responsable del dispositiu per a detenir Puigdemont. 

A més de Sallent, el 30 de juny declararan també com a testimonis l’intendent Carles Hernàndez, com a responsable de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, i l’intendent responsable del dispositiu. És precisament sobre aquest dispositiu que la jutgessa els vol interrogar, perquè en la resolució a la qual ha tingut accés VilaWeb els cita perquè “ratifiquin i aclareixin” l’informe que els Mossos d’Esquadra van signar el 19 d’agost i que van enviar al jutge Pablo Llarena per donar explicacions sobre què van fer per mirar de detenir Puigdemont i per què se’ls va escapar. 

En aquell informe, la cúpula del cos afirmava que no havien previst pas la possibilitat que el president Puigdemont tornés a Catalunya per aparèixer a l’escenari de l’Arc de Triomf de Barcelona i tornar a anar-se’n. “La no-detenció de Puigdemont només es podria produir en cas que aquest decidís de no tornar a Catalunya”, recollia un informe de la Comissaria General d’Informació del 6 d’agost. 

Els Mossos van dir a Llarena que havien preparat un dispositiu, integrat per sis-cents agents, per detenir-lo “en cas que volgués accedir per la força o mitjançant una distracció a l’interior del parlament”, i per això van blindar els accessos al parc de la Ciutadella —de fet, Sallent estava preparat dins del recinte del parc per fer efectiva la detenció. Davant d’aquest desplegament policíac i la impossibilitat d’entrar al parlament sense ser detingut abans, Puigdemont va marxar. Aquella mateixa nit va aconseguir travessar la frontera administrativa sense que els Mossos el poguessin detenir, malgrat l’activació del dispositiu Gàbia. 

Llarena no es va creure aquell informe, i en una providència que va fer pública el 19 de setembre va criticar el dispositiu dels Mossos i va retreure a la policia catalana que no provessin de detenir Puigdemont abans de l’acte de l’Arc de Triomf i que no fossin capaços de perseguir-lo i capturar-lo posteriorment. I ho va posar en coneixement dels jutjats d’instrucció de Barcelona. 

Ara és el jutjat 24 qui ha assumit la investigació penal sobre aquells fets, amb els tres agents dels mossos investigats. 

En aquesta causa hi ha dues organitzacions d’extrema dreta personades com a acusació popular: Hazte Oír, que  va ser admesa en la causa a final de l’any passat, i Vox, a qui la jutgessa acaba de reconèixer també com a part acusadora.