L’Editorial Bromera celebra quaranta anys reivindicant, “ara més que mai”, la literatura del País Valencià

L’Editorial Bromera fa festa grossa: enguany fa quaranta anys que es va crear a Alzira (Ribera Alta). Després de pensar-s’ho molt, ahir va obrir la celebració d’aquest aniversari, que s’allargarà fins a l’abril del 2026, perquè l’editorial es va crear el 1985, però el 1986 va publicar el primer llibre. La situació actual no és gens fàcil: la gota freda del 29 d’octubre passat va destruir-los 350.000 llibres, valorats en quatre milions d’euros, una sacsejada que ha afectat de manera general tot el sector editorial valencià. Però Bromera vol revertir aquesta situació: havent decidit de celebrar, malgrat tot, els quaranta anys, ho aprofiten per reivindicar, “ara més que mai”, la literatura que es fa al País Valencià i la llengua catalana, tal com diu la subdirectora del grup, Sandra Capsir. Ahir, en un acte a la llibreria Ona de Barcelona, van presentar les novetats editorials que es publicaran enguany, amb un èmfasi especial en les que sortiran per Sant Jordi, entre les quals es destaquen El blau al meu costat, d’Eva Moreno Bosch, premi de novel·la Ciutat d’Alzira 2024; Drames i likes a l’institut, de Gemma Pasqual i Escrivà, el primer llibre d’una sèrie de tres que es diu Secrets; i Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla, amb un dels personatges infantils actuals que té traducció a més idiomes –gairebé trenta– i que, a més, ara fa deu anys. Totes tres autores van intervenir en l’acte per a presentar els llibres.

L’acte també va servir per a presentar el nou director editorial, Ivan Barreto, que ja va aterrar fa cinc mesos com a editor d’Animallibres –secció infantil de Bromera– i Més Llibres. Ara serà editor de tot el grup: Bromera, Animallibres i Més Llibres. Barreto, que és periodista, té un llarg recorregut com a editor en la literatura infantil i juvenil: va estar gairebé una dècada dirigint l’àrea infantil i juvenil del Grup Planeta –editorial que ara ha adquirit bona part de Bromera– i també ha estat editor responsable de l’editorial Bambú i de l’editorial Salvat.

Novetats per Sant Jordi

En la presentació de les novetats, Eva Moreno va explicar que la història de les seves dues àvies, Càndida i Alina, va servir d’inspiració i punt de partida de la història que ha acabat essent El blau al meu costat: la primera, l’àvia paterna, va morir durant la guerra de 1936-1939 avortant, i no n’ha sabut mai res. De l’àvia materna, en canvi, n’ha pogut saber moltes més coses perquè va deixar escrits tres volums de dietaris que va dedicar a la seva filla, la mare de Moreno. Així doncs, a partir del silenci i del testimoni escrit de les àvies, Moreno ha desenvolupat una història que comença a l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany) i acaba a la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta. És la història de l’Elisa, una noia que lluita constantment per trobar la seva identitat i les seves arrels després de la desaparició de la seva mare, en una ciutat grisa marcada pel règim franquista. En aquest periple, l’Elisa descobreix el poder de la música i la mar, la violència i l’amor, però també els silencis ocults del seu origen.

Gemma Pasqual va aprofitar l’avinentesa per parlar sobre tecnologies i xarxes socials, una realitat que plasma en el seu nou llibre, Drames i likes a l’institut, el primer d’una trilogia anomenada Secrets, que s’endinsa en el dia a dia d’uns joves que es troben abocats a un drama quan algú, en un compte d’Instagram anomenat @RostresOcults, es dedica a penjar fotografies dels joves i secrets dels companys d’institut. “Les xarxes socials no són físiques, però el mal que poden fer sí que ho és. Amb aquest llibre he volgut fer una reflexió sobre els límits dels joves i els adults en les tecnologies”, va dir Pasqual. El llibre, doncs, tracta de temes com l’assetjament a les xarxes, la relació dels joves amb les xarxes socials i la responsabilitat dels adults a l’hora de protegir-los. L’Aloma, la protagonista del llibre, conjuntament amb els seus amics Joan, Júlia i Pol, provaran de descobrir qui s’amaga darrere aquest perfil.

Finalment, Rocio Bonilla va presentar entusiasmada un nou llibre sobre la Minimoni, un dels personatges de la literatura infantil en català més entranyables i que més ha triomfat internacionalment. Aquesta vegada, s’ha endinsat en la llegenda de sant Jordi. La Minimoni i els seus amics han de representar una obra de teatre, un clàssic. Però, a mesura que avancen en la història, els amics s’adonen que el clàssic no els acaba de fer el pes, i el volen actualitzar. Tanmateix, una bibliotecària els fa veure que la història de sant Jordi va ser escrita al segle XIII, en un context molt diferent, i que cal valorar i respectar els clàssics per entendre la nostra identitat. A partir d’aquí, el grup d’amics ha de decidir si fa cas de la bibliotecària o no. “Els nostres infants han de llegir i entendre els clàssics amb un acompanyament lector, perquè si no sabem d’on venim, no podem entendre on som ni cap on anem. La nostra canalla es mereix conèixer els clàssics de primera mà i tal com són, i aprendre a respectar-los”, va dir Bonilla. El llibre va acompanyat de material plàstic retallable perquè els infants puguin jugar a interpretar l’obra de teatre.

Bonilla estava especialment contenta perquè el personatge de Minimoni fa deu anys. Tot plegat va començar amb el llibre De quin color és un petó?, i ara ja s’ha traduït a vint-i-sis idiomes. Per als deu anys del personatge, l’editorial i l’autora preparen una Pop Up, una mena de botiga temporal sobre la Minimoni, tot i que encara no n’han volgut donar més detalls perquè es presentarà més endavant.

Més novetats importants

Entre les novetats que es publiquen ara, Ivan Barreto va voler-ne destacar, també, les següents: Vuit graus. Els nedadors d’hivern, de Jordi Ballart, i El que sé de tu, d’Éric Chacour, tots dos del segell Més Llibres. El primer és un llibre de no-ficció en què l’autor narra les sensacions i motivacions de tothom qui neda a la mar a l’hivern. El segon, de l’autor quebequès, arriba en català per primera vegada a les llibreries. Ha estat tot un fenomen literari internacional i ha guanyat el premi de les Llibreries de França.

Amb el segell Bromera, Barreto va destacar obres internacionals com Els ofegats, de Benjamin Black, una novel·la d’enjòlit ambientada a Irlanda el 1950, en què un home solitari troba un cotxe abandonat al camp. Malgrat voler-se’n mantenir al marge, un impuls el condueix a investigar un misteri profund: la desaparició d’una dona que, segons el seu marit, potser es va llançar a la mar. També va fer èmfasi en la publicació d’Un futur radiant, de Pierre Lemaitre, una història que ens situa el 1959, en plena Guerra Freda, en què una família es troba atrapada en uns esdeveniments que els porten de París a Praga en una fugida vertiginosa. Finalment, Barreto no va voler passar per alt la reedició de Les cendres del cavaller, de Silvestre Vilaplana, un llibre que narra en primera persona la vida de Joanot Martorell, i que va ser distingit amb el XV premi de novel·la Ciutat d’Alzira. El llibre ja acumula més de 40.000 exemplars venuts.

Any Maria Beneyto

Una altra fita important que commemora enguany l’Editorial Bromera és el centenari del naixement de Maria Beneyto, una de les poetesses valencianes de l’època contemporània més destacades. Per a celebrar-ho, Bromera ha volgut retre-li un homenatge amb una biografia il·lustrada que recorre la trajectòria personal i creativa de Beneyto i que posa en relleu la seva capacitat d’explorar temes amb gran sensibilitat i valentia mentre reflectia la lluita i la passió d’una dona compromesa amb la cultura i el món que l’envoltava. La biografia es titula Maria Beneyto, una dona forta, un nom que remet a La dona forta, l’obra més coneguda de Beneyto, publicada el 1967.