El govern va imposar ahir sis mesures per a restringir l’activitat en les zones rurals i limitar el risc d’incendi. Alerten que és la pitjor situació d’aquests darrers divuit anys. Les restriccions afecten gairebé tres-cents municipis, com ara la Pobla de Massaluca, on ahir hi va haver el primer incendi d’aquest període de cinc dies excepcionals de calor. En parlem amb Edgar Nebot, sots-inspector del GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals) del cos de bombers.

El conseller Joan Ignasi Elena ha advertit que Catalunya viu la pitjor situació de risc d’incendis d’aquests darrers divuit anys. Com s’hi ha arribat?
—És una confluència de factors que han coincidit. Una sequera important en els nostres boscs a què cal afegir una entrada de calor de sud potent a mitja campanya que durarà sis o set dies. També cal destacar que les zones de risc més vulnerables són zones que habitualment no tenen aquests nivells de risc tan alts i la seva població potser no està tan conscienciada. Parlem de tot l’arc metropolità, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme i el sud del Bages.

La pluja de la setmana passada no van ajudar?
—Ajuden molt poc, i si ajuden, tan sols és durant unes hores o, com a molt, un dia i mig. Hi ha tanta sequera que, quan plou, la planta no absorbeix l’aigua per a hidratar-se perquè està de vacances; té l’activitat aturada i, per tant, cada cop són més fàcils de cremar. Puc regar les plantes del bosc, però estan en parada vegetativa adaptada a la sequera i no volen gastar la poca humitat que els queda, per això respiren poc i no es rehidraten encara que plogui. Per tant, els ruixats que tenim al juliol i a l’agost són molt poc efectius si ja hi ha parada vegetativa.

L’any passat vam tenir l’estiu amb menys incendis d’aquests darrers trenta-cinc anys, però els d’aquest 2021 ja han cremat sis vegades més superfície que no l’any passat. Per què pot canviar tot tant d’un any per l’altre?
—L’estat de la vegetació ve condicionat per les pluges de la tardor, l’hivern i la primavera. Recordeu que fa un any o any i mig, teníem temporals com el Glòria i el Filomena; inundacions que van deixar el sòl amarat. Tot això va servir perquè la vegetació estigués hidratada i fes un creixement vegetatiu brutal. No és normal que hi hagi anys com el 2019 o el 2020, en què hi ha hagut inundacions en un moment en què la vegetació ha aprofitat l’aigua i ha arribat a l’estiu molt hidratada. Tampoc no és habitual que la gent canviï els hàbits de vacances. Això que vivim ara forma part de la normalitat del sud d’Europa de règim mediterrani; quan tenim anys de sequera perllongada, els incendis es mouen més de pressa que no nosaltres. La cosa que no era normal han estat aquests darrers dos anys.

Entren en vigor les restriccions en 279 municipis catalans per l’onada de calor

Les condicions climatològiques són com les de Turquia i Grècia, on porten desenes de milers d’hectàrees cremades?
—Sí, perquè l’entrada de calor de sud és la mateixa que afecta tot el sud d’Europa. D’Extremadura a les Castelles, passant pel País Valencià, les Illes, el sud d’Itàlia, Grècia… És el mateix fenomen.

Podem arribar a tenir focs com els d’allà?
—Tenir el mateix fenomen no vol dir tenir el mateix impacte. Dependrà de si la vegetació està igual de seca, més o menys i dels paisatges. Si tens un paisatge on no hi ha tractaments de prevenció, on els camps de cereals no s’han estripat, on les cases no tenen tanques de protecció, podem veure això que passa no només a Grècia i Turquia, sinó al nord d’Algèria i Tunísia, on hi ha morts. Però aquí no passarà, no tindrem aquest impacte perquè el paisatge que hi ha a la part de llevant de la península Ibèrica, com ara el País Valencià i Catalunya, ja tenim certs tractaments de vegetació i franges de protecció que fan que els elements vulnerables a protegir es puguin autoprotegir. I els bombers podem dedicar més recursos a l’extinció del foc al bosc. Si, com a servei d’emergències, has de destinar el 90% dels recursos a protegir població que no es pot autoprotegir, te’n queden pocs per a apagar el foc.

És una qüestió de recursos.
—És clar, totes les restriccions d’accessos, les restriccions d’activitat i les recomanacions de no anar a les zones de risc es fan precisament perquè els bombers tinguem més capacitat de destinar recursos a apagar foc al bosc, i no haver de protegir camps d’acampada, cases de colònies o fer evacuacions. La gent ha de ser conscient de la situació de risc en què som, és un dels pilars per a evitar de veure imatges com les que hem vist a la part oriental del Mediterrani quan hi ha incendis simultanis. De la mateixa manera que, a qui li agrada fer muntanya, quan a la tardor o l’hivern li diuen que vindrà una nevada amb torb, ho entén i aquell dia no surt a fer cims alts, en els moments de l’estiu en què tenim un moment de més risc, també demanem a la gent que sigui conscient; que no vagi a llocs remots on un incendi els pugui enganxar i posi en risc la seva vida.

La calor s’intensifica i causa un risc d’incendi elevat a tot el país

Els bombers tenen prou recursos per a allò que pugui passar d’ara endavant?
—Si fas aquesta pregunta als metges i als professors, et diran el mateix. I és que no. Aquests darrers anys s’ha fet un esforç de renovació, d’integrar els recursos existents i de capacitat de desplegament, que és molt més gran que fa anys. Ara estem més preparats que no fa tres anys. Per descomptat. Però si fes la carta als reis, demanaria més, sí. Però tots hem de ser conscients que hi ha uns límits de despesa econòmica i hem d’aprofitar i racionalitzar els recursos.

Un de cada quatre incendis són provocats. Quina mena de prevenció cal si n’hi ha que no responen a causes naturals ni negligències?
—No vull entrar en si els provocats es poden evitar o no. Segur que no pots evitar tots els accidents. Hem de saber que som un país que crema i cremarà. Aquesta nit hem tingut dos incendis causats per llamps i hem començat el dia amb dos incendis actius. I això tampoc no ho podem evitar. Hem d’aprendre a conviure-hi. Per això, cal que preparem millor els nostres paisatges, els nostres boscs i la nostra població, que ha de ser conscients que hem de conviure amb els incendis i fer usos del territori i del model econòmic que integrin aquest risc. De la mateixa manera que als Països Baixos han adaptat el territori i l’economia al risc d’inundacions, o les nevades en el cas dels Alps Suïssos. No pretenem d’excloure els incendis de les nostres vides. Vivim al Mediterrani, i aquest canvi de consciència fa falta en una part de Catalunya.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.