L’economia catalana continua creixent en un entorn enrarit

  • El segon trimestre, l'activitat ha augmentat d’un 1,8% respecte de l'any passat, la qual cosa triplica el ritme de la zona euro (0,6%) · La dada més important és la lleu acceleració que ha mostrat la indústria (2,6%), en un context europeu molt complicat

Jordi Goula
31.07.2023 - 19:50
VilaWeb
Turistes a Barcelona (fotografia: Albert Salamé).

Aquest matí hem tingut una notícia important. L’economia catalana ha crescut “al mateix ritme que al conjunt de l’estat espanyol i per sobre d’altres economies de l’entorn com l’estat francès (0,9%) i Alemanya (-0,1%). Aquest augment permet de situar el creixement de la primera meitat de l’any en un 2,4%, un ritme més bo que s’esperava uns mesos enrere”, segons la Nota de Conjuntura Econòmica que el Departament d’Economia i Hisenda ha fet pública aquest matí, basada en l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat.

Ara bé, quan ha publicat la nota, encara no se sabia que el PIB de la zona euro durant el segon trimestre de l’any va créixer d’un 0,3%, segons que ha informat l’oficina d’estatística comunitària, l’Eurostat. Tampoc no se sabia que, sobre el segon trimestre del 2022, la pujada del PIB va ser del 0,6% a la zona euro, tot i que durant el primer trimestre del 2023 el PIB s’hi havia mantingut estable. No cal recordar que el context econòmic continua envoltat de riscs importants pels efectes esperats de la política monetària, per la feblesa comprovada de l’entorn europeu, pel comportament dels mercats financers i pels riscs geopolítics (en especial, la guerra d’Ucraïna).

Ens trobem, doncs, una situació amb dues cares. La primera és que hi ha un alentiment clar en el ritme de creixement del PIB català, que va ser de l’1,1% el primer trimestre (tot s’ha de dir, va ser una sorpresa), però que, al mateix temps, anem creixent a una velocitat que triplica la de la zona euro, que no travessa un bon moment, sobretot per la feblesa d’Alemanya. Per altra banda, mentre el primer trimestre Catalunya havia més que doblat el creixement de l’economia espanyola, en el segon, ens hem posat al mateix ritme.

Per situar-nos en el context europeu, val a dir que, dels estats membres dels quals es disposa de dades del segon trimestre de l’any respecte del primer, Irlanda va registrar l’augment més elevat (3,3%), seguit de Lituània (2,8%). D’altra banda, es van registrar descensos a Suècia (-1,5%), Letònia (-0,6%), Àustria (-0,4%) i Itàlia (-0,3%). En canvi, comparant les dades del segon trimestre amb les del mateix període del 2022, Catalunya (i l’estat espanyol), amb un creixement interanual de l’1,8%, es va situar entre les taxes més importants, només superada per Irlanda (2,8%) i Portugal (2,3%).

Segons Economia, els principals factors de suport de l’activitat en aquest període han estat la resiliència del mercat de treball i el dinamisme del sector exterior (gràcies a la millora dels colls d’ampolla, l’avanç de les exportacions de béns, la competitivitat empresarial més gran i la recuperació intensa del turisme estranger), en un context de moderació dels preus (en especial, de l’energia).

Sense dubte, la dada més destacada és la que vam saber la setmana passada, en què, segons l’EPA, la població ocupada a Catalunya creixia d’un 3,8% interanual el segon trimestre del 2023 i se situava en 3.654.000 persones. En nombres absoluts, en relació amb el primer trimestre del 2023, s’observa un fort increment de 132.700 ocupats (3,8%). La diferència entre el ritme d’augment de l’economia i el més important de l’ocupació és deguda a les contractacions que s’han fet el mes de juny en el sector dels serveis; sobretot, en el turisme. Això queda encara més clar en la taxa de desocupació, que se situa en el 8,44% (tres punts per sota de la mitjana estatal), amb un total de 336.800 desocupats (23.700 menys que l’any anterior; amb un decreixement del 6,6%).

La poca informació que acostuma a acompanyar l’avanç del PIB no permet d’anar gaire més enllà en l’anàlisi de l’evolució de l’economia, sobretot, tenint en compte que les xifres que han sortit tant de Catalunya com de l’estat i la resta de països encara són parcials, atès que falta saber dades importants, per la qual cosa, amb tota seguretat, canviaran.

Tornant a Catalunya, en relació amb els serveis, que tenen el pes més considerable dins el total de l’activitat, mostren un creixement inferior al dels trimestres anteriors, però amb algunes divergències en l’evolució de la seva activitat, segons l’Idescat. Així, les branques que mantenen el seu dinamisme són les relacionades amb el turisme (transport aeri i agències de viatges), juntament amb els serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria i altres activitats professionals, científiques i tècniques. En canvi, es registren taxes de variació negatives aquest segon trimestre en activitats importants com el comerç a l’engròs i l’emmagatzematge i activitats afins al transport.

Quant a la indústria, segons l’Idescat, l’evolució de la producció mostra una tendència positiva en branques com la fabricació de vehicles de motor, d’altres materials de transport i de productes informàtics. La indústria farmacèutica, per la seva banda, manté taxes de creixement positives, però experimenta un alentiment en relació amb el començament d’any. Per contra, altres branques, com la fusta, el paper i les arts gràfiques, registren taxes de variació negatives.

No puc deixar de comentar, com a complement, els resultats de la inflació de la zona euro, que també s’han sabut aquest matí. Del meu punt de vista, han estat positius, però no prou per a tranquil·litzar com caldria les autoritats monetàries. De fet, la inflació ha continuat caient al juliol i, cosa que és més important, la majoria de les mesures de creixement dels preus subjacents també s’han moderat. Així, els preus al consum van créixer d’un 5,3% aquest mes, davant el 5,5% del juny, fet que perllonga una tendència a la baixa començada a la tardor. I els subjacents, sense comptar l’energia i els aliments no elaborats, van augmentar del 6,6%, després de la pujada del 6,8% del mes anterior.

En definitiva, un trimestre que ha estat bo a Catalunya, veient l’entorn en el qual ens movem, però que apunta a un alentiment de l’activitat. Em preocupa que, en aquests moments, les impressions de la gent de l’hoteleria indiquin una situació bona però menys que no es pensava. La inflació, que resta poder adquisitiu, i la calor exagerada en serien els motius principals. El cas és que el nombre de vols a l’aeroport de Barcelona, tot i haver crescut respecte de l’any passat, en aquest cap de setmana crucial, encara es troben per sota de l’any 2019, que continua essent la referència. Veurem com es desenvolupa finalment l’agost en aquest sector, per entrar amb més ànims o menys a la tardor, que fa pensar en un entorn una mica més enrarit que no hem tingut la primera meitat de l’any.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any