01.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 01.05.2026 - 21:47
Bloomberg · Dana Khraiche
De portes enfora, el govern dels Emirats Àrabs Units (EAU) ha presentat la decisió de sortir de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), el càrtel de productors de petroli, com una oportunitat per a respondre amb més agilitat a la crisi energètica desfermada per la guerra amb l’Iran.
No obstant això, la decisió també arriba després d’anys de tensions entre els EAU i l’Aràbia Saudita, la gran força hegemònica de l’organització. Ambdós veïns són, en molts aspectes, aliats naturals, però també arrosseguen un llarg historial de desacords que, aquests darrers anys, els ha abocat a una lluita aferrissada per l’hegemonia regional.
Mentre que l’Aràbia Saudita es considera a si mateix el gran referent del món àrab i musulmà, el múscul econòmic creixent dels EAU ha empès el govern emiratià a seguir la seva pròpia agenda, especialment en matèria de política exterior. La guerra de l’Iran ha tornat a palesar les diferències entre els dos veïns, que discrepen sobre com contenir el seu adversari comú i els seus aliats a tota la regió.
Per què han sortit de l’OPEP, els EAU?
L’Aràbia Saudita i els EAU seguien una mateixa línia les decisions importants de l’OPEP, encara que a vegades xocaven per les quotes de producció. Aquests desacords ja deixaren els EAU prop de sortir de l’OPEP en el passat, tot i que no arribaren a fer el pas. Darrerament, el govern emiratià ha proposat d’augmentar la capacitat de producció de petroli, mentre l’Aràbia Saudita continua pressionant els membres del càrtel perquè restringeixin el subministrament de cru.
Històricament, Riad i Abu Dhabi han tendit a adoptar posicions semblants com a membres de l’OPEP, tot i que ocasionalment han divergit en relació amb les quotes de producció de l’organització. De fet, aquests desacords ja empenyeren els EAU a amenaçar de sortir del càrtel en el passat, tot i que se n’acabà desdient. Darrerament, Abu Dhabi ha optat per augmentar la producció de petroli, mentre que l’Aràbia Saudita ha defensat de restringir-la.
Dimarts de la setmana passada, el ministre d’Energia dels EAU, Suhail Al Mazrouei, declarà en una entrevista que les turbulències causades al mercat de l’energia per la guerra indicaven que era el moment oportú per a sortir de l’OPEP, i afegí que el procés conjunt de presa de decisions del càrtel podria limitar l’agilitat dels productors a l’hora de respondre a les exigències dels mercats. Abu Dhabi és conscient que la reobertura de l’estret d’Ormuz farà disparar la demanda pel seu petroli, i no sembla disposada a contenir-se per complaure la resta de membres de l’OPEP.
Per què han empitjorat les relacions entre els EAU i l’Aràbia Saudita?
Les dues economies més grans del món àrab comparteixen lligams molt estrets. Ambdues són dirigides per règims dinàstics que han emprat els ingressos de l’extracció de petroli per a refermar el seu poder sobre el país i projectar influència a l’estranger. Ambdues han estat aliades clau dels Estats Units i han tancat acords amb Washington per guanyar-se el favor del president Donald Trump.
També han compartit sovint posicionaments en matèria de política regional. Ambdós països s’oposaren als alçaments de la Primavera Àrab que enderrocaren els governs d’Egipte i Tunísia a començament de la dècada del 2010. Ambdós enviaren recursos i equipament militar al Iemen per contrarestar la insurrecció del moviment huti, aliat amb l’Iran, que controla gran part d’aquest país assolat per la pobresa.
Però, darrerament el Iemen ha esdevingut un focus de tensió encara més gran entre ambdós països. Riad ha acusat Abu Dhabi de donar suport als grups separatistes del país, i els EAU han expressat preocupació pel suport del seu rival als islamistes iemenites. Les tensions entre ambdós esclataren aquest desembre, quan l’Aràbia Saudita afirmà que havia atacat un carregament d’armes provinent dels EAU que es dirigia al Iemen.
Una altra línia divisòria és el Sudan, assolat per una guerra civil brutal que esclatà el 2023. El govern sudanès ha acusat els EAU de donar suport als rebels de les Forces de Suport Ràpid (RSF) en el conflicte del grup contra l’exèrcit sudanès, que té el suport de l’Aràbia Saudita i Egipte. El govern emiratià nega que doni suport a cap dels dos bàndols del conflicte.
Aquests darrers mesos, Riad també ha pressionat el govern somali perquè trenqui vincles amb els EAU, amb qui ha signat uns quants acords en matèria de seguretat, defensa i també en matèria comercial.
En què discrepen l’Aràbia Saudita i els EAU respecte de l’Iran?
Tot i que tant Abu Dhabi com Riad consideren l’Iran –i els seus aliats regionals– la principal amenaça per a la seva seguretat, els EAU sempre han mantingut una certa cordialitat amb Teheran, en part perquè Dubai ha estat, durant anys, una de les grans portes d’entrada comercials a l’Iran, una economia subjecte d’anys ençà a les sancions d’Occident. L’any 2016, l’Aràbia Saudita trencà relacions diplomàtiques amb l’Iran, quan uns manifestants ocuparen els edificis oficials del regne a l’Iran, i els EAU optaren per substituir el seu ambaixador a Teheran per un delegat comercial.
Ambdós veïns discrepen de la manera com s’ha de respondre a l’allau de míssils que han continuat caient als respectius territoris fins fa poques setmanes.
El govern emiratià, delerós de protegir la reputació dels EAU com a centre internacional de negocis i turisme, sospesà d’afegir-se als atacs contra l’Iran, i pressionà l’ONU perquè aprovés una reobertura forçosa de l’estret d’Ormuz, el principal canal d’exportació dels hidrocarburs del país.
Tanmateix, Riad optà per la via diplomàtica i treballà rere bastidors per provar d’acostar posicions entre Washington i Teheran.
El petroli és l’única font de rivalitat entre els EAU i l’Aràbia Saudita?
Aquestes darreres dècades, tant els EAU com l’Aràbia Saudita han treballat per reduir la seva dependència del petroli amb la promoció de nous sectors econòmics capaços de generar llocs de feina qualificats per als seus ciutadans.
Els EAU han estat especialment efectius a l’hora de reduir la dependència del petroli. Els emirats de Dubai i Abu Dhabi han estat, durant molts anys, els centres financers més importants de la regió, en gran part gràcies a la flexibilització de la legislació migratòria per als treballadors estrangers qualificats i a un règim fiscal extremadament favorable per als contribuents. Les llibertats religioses i socials de Dubai, més flexibles que no pas les d’altres grans centres regionals, l’han fet especialment atractiva per als treballadors expatriats.
Delerosa de reproduir l’èxit dels EAU amb Dubai, l’Aràbia Saudita ha provat de persuadir els grans gegants financers mundials perquè traslladin les seves seus regionals a Riad. Aquests darrers anys, el regne –que d’ençà de la seva fundació ha propugnat la branca wahhabita de l’islam, i que és el país on es troba la Meca, el lloc més sagrat de la religió– ha anat flexibilitzant les seves normes socials ultraconservadores, tot permetent a les dones de conduir o incorporar-se al mercat laboral. El govern saudita també ha suprimit l’anomenada policia de la moral, i ha flexibilitzat les regulacions sobre la vestimenta pública.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
