El dia de Sant Esteve de 1776 la guerra d’Independència dels Estats Units va viure una batalla decisiva a Nova Jersey. El general George Washington i l’exèrcit continental van sorprendre i foragitar la guarnició dels mercenaris de Hesse (al servei de l’exèrcit colonial britànic), després d’haver salpat la nit de Nadal cap a Trenton, havent travessat el riu Delaware en unes condicions meteorològiques complicadíssimes. Hi hagué molt poques baixes a tots dos bàndols. Vint-i-tres hessians i dos alliberadors. La batalla no fou pas decisiva pel volum. El desenllaç no es va determinar pas per una raó numèrica.

Les forces comandades per Washington van atacar amb dues columnes, pel nord i l’oest. Una tercera columna que havia d’entrar pel sud no va poder travessar el riu per les males condicions. Com en totes les batalles decisives, la victòria fou deguda a la valentia i al caràcter de les tropes independentistes, però també a l’astúcia i la intel·ligència dels comandaments i d’un espia en les files enemigues que va despistar els mercenaris menats per coronel Johann Rall. Washington va tenir l’encert d’aprofitar allò que semblava un desavantatge (les condicions atmosfèriques desfavorables) i convertir-ho en una oportunitat. El factor sorpresa va decantar la batalla.

La llegenda diu que abans que les columnes dels alliberadors comencessin l’aventura, Washington va escriure al seu despatx de campanya el text següent: ‘Victòria o mort.’ La victòria de Trenton va donar molta confiança a l’exèrcit continental, que demostrava que podia derrotar un exèrcit europeu format per uns mercenaris (els de Hesse) molt temuts pels joves patriotes que volien foragitar el poder britànic.

D’aquella batalla, en van quedar relats històrics, un monument encara dempeus a Trenton (Five points) i un quadre cèlebre, obra d’Emanuel Leutze, que representa el general Washington i els seus homes de confiança travessant el riu Delaware.

Amb l’amic Xavi Miserachs, volem començar aquest any decisiu del 2017 fent una referència directa i clara a aquesta batalla nord-americana. Els qui el seguiu a Twitter (@xmiserachs) ja coneixeu la seva habilitat a posar en evidència la nostra realitat política quotidiana a cop de referències polítiques i culturals històriques. Avui ho fem conjuntament amb els timoners de l’independentisme i la batalla de Trenton, com podeu comprovar en la imatge que il·lustra l’article.

I és que enguany l’independentisme és a punt de travessar el Delaware. El mal oratge el tenim assegurat. Ningú no posarà facilitats a la travessia, al contrari. Però si s’aconsegueix arribar a l’altra riba, el factor sorpresa també agafarà l’adversari desprevingut i serà decisiu. La intervenció de l’amic Miserachs en la pintura històrica de Leutze (l’original fa sis metres i mig d’amplada per tres vuitanta d’alçada) ens presenta el comandant en cap, Carles Puigdemont, alçat mirant el perill de cara; el seu lloctinent, Oriol Junqueras, que no deixarà caure l’estendard; el guia espiritual, Lluís Llach, a la proa; dos que remen amb força, Marta Rovira i Jordi Turull; Raül Romeva, a prop del comandant albirant l’horitzó; Carme Forcadell protegint la gran bandera dels anhels populars; també rema fort Neus Munté, al costat de Mireia Boya, Jordi Baiget i Antoni Castellà, preparats per a l’atac; i controlant el timó perquè la nau no perdi el rumb, Quim Arrufat.

El quadre és prou complet. És clar que hi podria haver moltes més cares. La gent d’Òmnium, la de l’ANC i molta més. Però, com podeu observar, hi ha moltes més barques, totes plenes. Aquesta és la dels partits. La que marca el ritme i l’estratègia en aquest moment. I és fonamental aquesta imatge d’una sola embarcació. La temptació de dir ‘aneu passant, que nosaltres ja vindrem darrere vostre’ ja no hi és. Caldrà veure si Arrufat i companyia aconsegueixen de no desviar el rumb, ara que es parlarà d’un pressupost imprescindible per a arribar a l’altra riba. És l’últim sotrac que caldrà superar abans de lliurar la batalla.

Ens esperen nou mesos frenètics i apassionants. Exigiran intel·ligència i caràcter. Cap fred i cor calent, si ens posem poètics. Però la imatge d’avui ens serveix sobretot per a recordar que hi ha dues consignes que no podem abandonar: tots damunt la mateixa barca i sense parar de remar mai.

[Vegeu a continuació l’actualització de l’obra de Leutze per Xavi Miserachs. Cliqueu per ampliar-la.]

Travessant el Delaware per Xavi Miserachs
Catalanització de l’obra ‘Washington travessant el Delaware’ d’Emanuel Leutze, a càrrec de Xavi Miserachs (@xmiserachs).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb