“Va defensar els drets i llibertats a Catalunya”: demanen al govern espanyol la rehabilitació d’un guàrdia republicà

Els descendents de Francesc Lorente van descobrir fa poc que el seu familiar, un guàrdia d’assalt republicà condemnat a presó, havia estat fotografiat per Agustí Centelles el 1936, i avui han lliurat al govern espanyol una carta per a demanar un homenatge i la seva rehabilitació com a policia. “Volem que sigui reconegut com l’heroi anònim que va ser”, ha dit a Efe Luis Lorente, de vuitanta-tres anys, l’únic fill de Francesc Lorente que continua viu.

Per la seva banda, Daniel Lorente, fill de Luis i nét de Francesc, defensa que el seu avi mereix un reconeixement perquè com a policia “va defensar els drets i llibertats a Catalunya” durant la guerra del 1936-1939. Tots dos han lliurat a la seu de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica espanyola, a Madrid, una carta en què demanen al govern espanyol de “recuperar la memòria” del seu avantpassat, mort el 1978, incloent-hi la seva rehabilitació com a policia.

Tot això amb l’objectiu, diuen en el text, de “tancar la ferida” familiar. En la carta sol·liciten que els actes de rehabilitació tinguin lloc a Barcelona, a la seu de la delegació del govern espanyol, a la qual també han traslladat la seva sol·licitud, i recorden que ja es va fer un homenatge el 2011 a Mariano Vitini, un altre dels guàrdies d’assalt protagonistes de la fotografia de Centelles (del tercer no se n’ha descobert la identitat).

La sorpresa de la fotografia de Centelles

Va ser una germana Francesc Lorente qui, el 2004, quan Daniel es va fer funcionari, va comentar que l’avi del jove havia estat guàrdia d’assalt republicà, cosa que la major part de la família desconeixia fins aleshores. A partir d’aquí, Daniel Lorente va començar a investigar pel seu compte i a recopilar objectes d’aquella època fins que, uns anys més tard, el 2023, el seu pare va reconèixer Francesc Lorente en una cèlebre fotografia d’Agustí Centelles feta el juliol del 1936, durant la guerra del 1936-1939, al costat de dos guàrdies d’assalt més, parapetats darrere de dos cavalls morts al carrer de la Diputació, a Barcelona.

“Va ser una sorpresa per a la família”, diu Daniel Lorente, que va contractar uns fisonomistes per assegurar-se que, efectivament, un d’aquells homes era el seu avi. Aquesta fotografia va ser el punt culminant de la seva recerca. Prèviament, havia esbrinat que el seu avi havia fet de xofer de funcionaris locals a Tortosa (Baix Ebre), la seva localitat natal, on va ser detingut el maig del 1939 per col·laborar en l’allistament de joves per al bàndol republicà i condemnat després en un Consell de Guerra a dotze anys i un dia de presó.

Va complir condemna a la presó de Reus (Baix Camp) fins el juliol del 1941, quan va ser excarcerat per bon comportament, i el 1946 la Capitania General li va concedir l’indult, però no va tornar mai a exercir de guàrdia d’assalt, una figura que va ser eliminada durant la dictadura de Francisco Franco.

Luis Lorente agraeix saber ara tots aquests detalls del seu pare, mort a Tortosa el 1978, gràcies a “l’interès, voluntat i amor” que ha posat en aquesta investigació el seu fill. Fonts de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica expliquen a Efe que en aquest cas poden emetre i lliurar públicament un certificat de reconeixement de víctima del franquisme, en aplicació de la llei de memòria democràtica, però aclareixen que la família de Lorente ha de dirigir-se al Ministeri d’Interior espanyol per sol·licitar-ne la rehabilitació com a policia.