Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El món és per als valents és el títol d’un disc de Macedònia. Per als valents i per als emprenedors com Doug Suttle, que fa deu anys va aterrar a Catalunya des de Londres i ara ha decidit de començar a publicar literatura catalana en anglès. Fa temps que aquest mestre i traductor hi donava voltes i fa uns mesos es va decidir a posar en marxa Fum d’Estampa, una editorial basada a Vilafranca del Penedès que imprimeix al sud d’Anglaterra i emmagatzema els llibres a Escòcia. La globalització editorial. Enguany, publicarà sis títols, amb un disseny molt acurat, versió en paper i electrònica i traductors de prestigi. Els primers autors traduïts són Jordi Llavina, Narcís Oller, Joan Maragall i Ferran Soldevila, però la intenció és que la llista sigui molt llarga.

Puc imaginar-me altres formes de fer-se ric que no publicar literatura catalana en anglès…
—Bé, sí… Però crec que és important fer alguna cosa que t’agradi i jo sento una connexió especial amb la llengua i la literatura catalanes. Són molt riques i variades, i crec que tenen mercat. Potser us sorprendrà, però hi ha un interès creixent pel català arreu del món. Volem ajuntar les dues parts del trencaclosques: proporcionar al món angloparlant una bella poesia i grans històries, i alhora fomentar la llengua i la literatura catalanes. Però teniu raó. Tal com em va dir el meu pare quan li vaig comentar el projecte per primera vegada: ‘La millor manera de fer una petita fortuna és tenir-ne una de gran i muntar una editorial.’ Tanmateix, confio que ens en sortirem.

Per a la literatura catalana segur que és una bona notícia. Em parlàveu d’un interès creixent, però quin grau de coneixement creieu que té, realment, a fora?
—Crec que la llengua és cada cop més coneguda. Però és un procés molt lent. Per descomptat, fa anys que hi ha professors universitaris catalans al Regne Unit, però sempre ha estat un grup reduït de persones. Com a idioma, crec que el català sempre ha quedat mig amagat entre l’espanyol i el francès, situacions polítiques adverses a banda, és clar. Però, com us deia, les coses van canviant i l’Institut Ramon Llull fa molt bona feina. També l’Anglo-Catalan Society i la seva homòloga nord-americana, la NACS. Pel que fa a la literatura, els coneixedors fa temps que han descobert personatges com Ramon Llull, però no és fàcil i al món hi ha molts autors. El nostre objectiu és acostar grans històries i gran literatura al món angloparlant i deixar que els lectors decideixin per ells mateixos.

Col·laboreu amb l’Institut Ramon Llull (o viceversa)?
—Sí, per a una petita editorial com la nostra, la cooperació amb el Llull és vital. Les seves subvencions són importants per a promocionar els llibres, però també són una gran font d’inspiració i de consells. Són un equip de gent apassionada per la literatura catalana i és fantàstic poder-los tenir al costat. Tenen oficines arreu del món i, per descomptat, parlem amb ells no tan sols a Barcelona, sinó també a Londres i Nova York.

Quina és la vostra connexió amb Catalunya?
—La meva principal connexió és que visc aquí. Vaig venir de Londres a viure-hi fa uns deu anys i em vaig enamorar de la llengua, la cultura i el país. És un lloc molt especial. Enamorar-me d’una noia catalana va acabar d’enfortir la connexió!

Feu de traductor per a diverses editorials. Traduireu vós mateix els llibres que publiqueu?
—No, la idea és que hi hagi molts traductors diferents de Fum d’Estampa. Tenim la sort de treballar amb alguns noms realment importants, com Alan Yates, Ronald Puppo, Louise Johnson i Peter Bush, i a mi la gestió ja m’ocupa prou. Dit això, m’agrada molt traduir i confio poder publicar una o dues traduccions pròpies. Amb en Jordi Llavina som bons amics, o sigui que m’agrada traduir la seva poesia, i acabem de publicar en un mateix volum les traduccions d’Ermita i El magraner.

Parleu-nos una mica dels primers títols del vostre catàleg, si us plau. Quina mena de llibres voleu editar? A banda de Jordi Llavina, també detecto certa preferència per Narcís Oller.
—Jo no diria que hi hagi preferència, però, com ja us he dit, amb en Jordi Llavina som bons amics, i Narcís Oller és un gran nom de la literatura catalana, per la qual cosa tenia sentit llançar la col·lecció amb dos llibres seus. També crec que els llibres de Narcís Oller representen molt bé la literatura catalana del segle XIX. Enguany, publicarem aquests primers llibres de Llavina i Oller, però també un meravellós recull de poesia i prosa de Joan Maragall, recopilada i traduïda per Ronald Puppo, professor de la Universitat de Vic. El 2021 ens permetrà estendre encara més les ales amb grans títols de Villalonga, Llull, Larios, Arquimbau, D’Olwer i Subirana. Estem oberts a tots els llibres en llengua catalana, però cerquem aquells que inspirin el lector, que proporcionin noves perspectives i que alhora representin Catalunya i els Països Catalans. Volem bones històries, que també ajudin a entendre la vida i la cultura catalanes. Però, sobretot, han de ser històries i poemes fantàstics, bellament escrits, que inspirin els nostres lectors. Tenim sort perquè hi ha un munt de llibres com aquests en català!

Quants llibres teniu previst publicar cada any?
—El 2020 publicarem sis llibres. La idea era publicar-ne sis cada any, un cada dos mesos. Ara bé, la reacció dels escriptors i traductors, de la xarxa de distribució i venda i dels lectors que tenim arreu del món ha fet que ja hàgim hagut de revisar aquest pla. Crec que l’any vinent en publicarem uns deu, i el 2022 potser més i tot.

Les portades dels llibres són molt atractives. D’on va sorgir la idea d’aquest disseny?
—Una de les primeres coses que vam fer va ser embarcar-hi Raimon Benach, un dissenyador de Vilafranca del Penedès que treballa amb diversos estudis de disseny. Ens vam reunir una tarda per fer un cafè i li vaig explicar el projecte. Vam tenir molta sort perquè va entendre de seguida què buscàvem i va crear el disseny de les cobertes. A part del tipus de lletra i la resta, el disseny de la coberta es basa en la rajola catalana. Fins ara hem tingut una gran resposta sobre el disseny i funciona molt bé per il·lustrar això que volem aconseguir.

Sempre hi haurà versió en paper i versió electrònica de cada títol?
—Sí. Liz Castro és una altra pota bàsica del projecte. És experta en llibres electrònics i ens ajuda a fer que cada títol tingui les dues versions. Les podreu trobar a la nostra botiga en línia i també a Amazon i plataformes similars. També aquí hem tingut molt bones reaccions dels lectors sobre el format i el disseny dels llibres electrònics, i està molt bé perquè els podem oferir tant en format epub com en kindle.

Com us afecta la pandèmia actual? Teniu plans per Sant Jordi?
—Per descomptat, la situació actual és molt difícil per a tothom. Al Regne Unit, totes les llibreries estan tancades i ho estaran una bona temporada i això ha fet que hàgim hagut de reaccionar ràpidament i començar a buscar altres opcions, com ara la venda en línia mitjançant la nostra web. Les llibreries del Regne Unit no tenen tanta sort com les catalanes. Aquí hi ha el projecte Llibreries Obertes, que és una iniciativa excel·lent, on també podeu trobar els nostres llibres. A part d’això, suposo que haurem de començar a mirar la nostra planificació, però de moment tot va endavant. Com tothom, haurem d’improvisar. Ens sap molt de greu que s’hagi hagut d’ajornar Sant Jordi, però ens fa molta il·lusió participar en el Sant Jordi virtual que han organitzat a Nova York. La web és www.santjordinyc.org i hi trobareu converses de vídeo i telèfon amb els nostres traductors i escriptors. És realment emocionant i és fantàstic veure com l’esperit de Sant Jordi viu, fins i tot, en aquests moments difícils.

Distribuïu des del Regne Unit, oi? On imprimiu els llibres?
—Sí, els nostres llibres són en anglès i per tant el Regne Unit, Irlanda i els altres països de parla anglesa són els nostres principals mercats. Imprimim al sud d’Anglaterra i tenim els magatzems a Escòcia. Ens funciona bé. La idea és enviar 300 exemplars de cada títol a Catalunya per atendre les llibreries, escoles i universitats d’aquí. Si hem d’augmentar aquesta xifra, serem molt feliços. Qui sap, si la demanda aquí augmentés, potser també podríem començar a imprimir aquí.

Per acabar: per què el nom de Fum d’Estampa? Per despertar la curiositat entre els angloparlants?
—Bona pregunta! Crec que és un nom que representa molt bé el projecte. Desperta la curiositat, va relacionat amb el procés d’impressió i és prou original per a ser recordat!

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.